Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ tomaquera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tomaquera</title>

Etimologia: de tomaca 1a font: 1803, DEst.

femení botànica i agricultura Planta herbàcia de la família de les solanàcies (Lycopersicon esculentum), de fulles alternes, flors grogues i fruits en baia sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme, i comestibles apreciats, coneguts com a tomàquets.

■ tomaquera

femení botànica i agricultura Planta herbàcia de la família de les solanàcies Lycopersicon esculentum , de fulles alternes, flors grogues i fruits en baia sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme, i comestibles apreciats, coneguts com a tomàquets

■ tomàquet

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tomàquet</title>

Etimologia: v. tomàtec 1a font: 1803, DEst.

masculí

botànica, agricultura i alimentació, indústries alimentàries
1. Fruit en baia de la tomaquera.
2. Tomaquera.
tomàquet de mar zoologia Cnidari antozou de la subclasse dels zoantaris, de l’ordre dels actiniaris, de la família dels actínids (Actinia equina), d’un color roig encès, amb les vores del disc de color blau.

■ tomàquet

masculí botànica , agricultura i alimentació, indústries alimentàries Fruit en baia de la tomaquera Tomaquera tomàquet de mar zoologia Cnidari antozou de la subclasse dels zoantaris, de l’ordre dels actiniaris, de la família dels actínids Actinia equina , d’un color roig encès, amb les vores del disc de color blau

■ tomar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tomar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: dissimilació de l’ant. i dial. pomar, der. del ll. palma ‘palmell de la mà’, amb influx també de tomar² en el sentit de ‘caure’ 1a font: s. XIX

verb

transitiu

Copsar parant la mà, el davantal, etc., alguna cosa que cau o que hom tira. Ell li tirava la fruita que collia i ella la tomava parant el davantal.
per analogia No vam trobar cap aixopluc i no vam tenir altre remei que tomar la pluja.

Vegeu també:

tomar²

■ tomar¹

verb transitiu Copsar parant la mà, el davantal, etc, alguna cosa que cau o que hom tira Ell li tirava la fruita que collia i ella la tomava parant el davantal per analogia No vam trobar cap aixopluc i no vam tenir altre remei que tomar la pluja Vegeu també tomar 2

■ tomar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tomar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: variant de tombar

verb transitiu dialectal Fer caure, enderrocar. La casa és massa vella i l’haurem de tomar.

Vegeu també:
tomar¹

■ tomar²

verb transitiu dialectal Fer caure, enderrocar La casa és massa vella i l’haurem de tomar Vegeu també tomar 1

■ tomata

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tomata</title>

Etimologia: v. tomàtec

femení dialectal agricultura Tomàquet.

■ tomata

femení dialectal agricultura Tomàquet

■ tomàtec

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tomàtec</title>

Etimologia: del cast. tomate, i aquest, del nàhuatl tomatl; el cast. tomate degué prendre a Catalunya la forma tomàtec (cf. rafe/ràfec, tave/tàvec) i, d’altra banda, el pl. tomates, sentit també com un pl. cat. provocà un sing. tomata; aquest darrer, per encreuament amb pataca, variant de patata, donà tomaca, d’on, per encreuament també amb tomàtec, sorgí tomàquet; un altre encreuament invers de tomàtec amb tomaca produí tomàtiga; totes elles, variants comarcals de la mateixa fruita 1a font: 1892

masculí dialectal agricultura Tomàquet.