Es mostren 88953 resultats

torcamans

torcamans

torçament

torçament

torcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torcar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *torca ‘feix d’herba o de draps retorçat’, variant del ll. cl. torques, -is ‘collar’, der. de torquēre ‘torçar’ 1a font: s. XIII
Body
verb transitiu Eixugar fregant amb un drap, un paper, etc. Després de dinar torca la taula. Torca’t els morros, que els tens bruts! Torcar-se el cul.

torcar

torçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torçar</title>

Accessory
Etimologia: variant de tòrcer, per canvi de conjugació a causa de formes coincidents en el present entre verbs de la 2a conj. i de la 1a i de la dificultat de mantenir els participis forts (tort), cada vegada més antiquats
Body
verb transitiu Tòrcer.

torçar

torçat
| torçada

torçat
| torçada

Informació complementària
Traducció

torcebraç

torcebraç

Traducció

torcecoll

torcecoll

torcedís
| torcedissa

torcedís
| torcedissa

torcedor
| torcedora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torcedor</title>

Accessory
Etimologia: de tòrcer
Body
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que torç.
    2. torcedor de seda oficis manuals i història Menestral que tenia per ofici tòrcer la seda.
  2. masculí
    1. Instrument amb què hom torç quelcom.
    2. especialment filatura Fus amb què hom torç fil.

torcedor
| torcedora

torcedura

torcedura