Es mostren 88939 resultats

tos1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tos</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: de tossa 1a font: c. 1400
Body
    [plural tossos] masculí
  1. anatomia animal
    1. Occípit.
    2. La part més alta del cap, entre les banyes, d’un animal boví, oví o caprí.
  2. heràldica Figura de cap d’animal posat de cara (excepte el cap de lleopard, que sempre és de cara). Tos de cérvol.
  3. geomorfologia Tossa, elevació del terreny ampla i ondulada.



  4. Vegeu també:
    tos2

tos1

tos2

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">tos</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. tŭssis, íd. 1a font: 1371
Body
    femení invariable fisiologia animal i patologia
  1. Mecanisme fisiològic caracteritzat per l’expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l’aire dels pulmons.
  2. tos aneurismàtica Varietat de tos associada a un aneurisma i que va acompanyada amb freqüència de paràlisi d’una corda vocal.
  3. tos bitonal Tos composta de dos sorolls, l’un greu i velat, l’altre agut i esclatant.
  4. tos central Tos deguda a la irritació directa del centre tussigen.
  5. tos de gos Tos seca.
  6. tos emetitzant Tos caracteritzada per accessos de tos seguits de vòmits.
  7. tos ferina Malaltia aguda infectivocontagiosa de les vies respiratòries altes, causada pel bacil Bordetella pertussis, caracteritzada per l’aparició de tos típica convulsiva.
  8. tos productiva Tos que va acompanyada d’expectoració.
  9. tos seca Tos que no va acompanyada d’expectoració.
  10. tos trigèmina Tos deguda a la irritació de les fibres del trigemin.



  11. Vegeu també:
    tos1

tos2

tosa

tosa

tosà
| tosana

tosà
| tosana

tosc
| tosca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tosc</title>

Accessory
Etimologia: probablement del ll. tŭscus ‘desvergonyit, vil’, tret de Vicus Tuscus ‘barri etrusc’ de Roma, on abundava la gent baixa i de mala fama 1a font: 1322
Body
  1. adjectiu
    1. Rústec, mancat de poliment, de finor. Una taula primitiva i tosca.
    2. figuradament Un comportament tosc.
    3. pedra tosca petrografia Tosca.
  2. femení
    1. Substància calcària que es diposita i resta adherida al sòl o sobre les plantes o en altres impediments que troba, a les parets de les canonades, recipients o altres llocs amb què les aigües estan en contacte. La font ha format una tosca des de terra a dalt la volta.
    2. petrografia Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constitueix la part superior de les laves volcàniques, emprada per a polir i netejar.
    3. tosca calcària petrografia Travertí.
    4. tosca dentària carrall 3.
    5. tosca volcànica petrografia Basalt porós vacuolar.
  3. femení adoberia Eina emprada pels blanquers per a toscar els cuirs.
  4. femení indústria surera Escorça seca del suro.

tosc
| tosca

toscà
| toscana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toscà</title>

Accessory
Homòfon: toscar
Etimologia: del ll. tuscānus, -a, -um ‘propi dels Tusci, -orum ‘etruscs’
Body
  1. adjectiu i masculí i femení De la Toscana (regió d’Itàlia) o del toscà (dialecte).
  2. masculí lingüística Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària.
  3. ordre toscà arquitectura Ordre romà basat en la simplificació de l’ordre dòric.

toscà
| toscana

toscador
| toscadora

toscador
| toscadora

Traducció

toscament

toscament

toscar1

toscar1

toscar2

toscar2

Informació complementària