Es mostren 88953 resultats

■ torus

■ torus

masculí botànica En els porus areolats, engruiximent lentiforme situat al centre de la membrana oclusiva
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torxa</title>

Etimologia: del fr. torche, íd., i aquest, del ll. vg. *torca, ll. cl. torques ‘cosa retorçada; manyoc de coses retorçades’ 1a font: s. XV
    femení
    1. Ciri constituït per unes quantes candeles entortolligades.
    2. atxa1 1.
  2. Teia llarga o bastó embolicat de robes, flocs, etc., impregnats de matèria inflamable, que hom agafa amb la mà i que serveix per a fer llum.
  3. fotografia Làmpada portàtil, alimentada amb bateries, de llum molt intensa, emprada en fotografia o en filmacions cinematogràfiques o de televisió de curta durada.

■ torxa

femení Ciri constituït per unes quantes candeles entortolligades atxa 1 1 Teia llarga o bastó embolicat de robes, flocs, etc, impregnats de matèria inflamable, que hom agafa amb la mà i que serveix per a fer llum fotografia Làmpada portàtil, alimentada amb bateries, de llum molt intensa, emprada en fotografia o en filmacions cinematogràfiques o de televisió de curta durada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ torxó

■ torxó

masculí indústria tèxtil Imitació mecànica de la randa o punta de coixí
Gran Diccionari de la llengua catalana

tory*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">tory</title>

Pronúncia: tɔ́ɾi
Etimologia: [mot anglès]
    [plural tories] ciències polítiques
  1. masculí i femení història Membre del Tory Party, actual partit conservador britànic.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent als tories. Govern ‘tory’.

tory*

plural tories ciències polítiques masculí i femení història Membre del Tory Party, actual partit conservador britànic adjectiu Relatiu o pertanyent als tories Govern ‘tory’
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tos1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tos</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de tossa 1a font: c. 1400
    [plural tossos] masculí
  1. anatomia animal
    1. Occípit.
    2. La part més alta del cap, entre les banyes, d’un animal boví, oví o caprí.
  2. heràldica Figura de cap d’animal posat de cara (excepte el cap de lleopard, que sempre és de cara). Tos de cérvol.
  3. geomorfologia Tossa, elevació del terreny ampla i ondulada.



    4. Vegeu també:
    tos2

■ tos1

plural tossos masculí anatomia animal Occípit La part més alta del cap, entre les banyes, d’un animal boví, oví o caprí heràldica Figura de cap d’animal posat de cara excepte el cap de lleopard, que sempre és de cara Tos de cérvol geomorfologia Tossa, elevació del terreny ampla i ondulada Vegeu també tos 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tos2

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">tos</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. tŭssis, íd. 1a font: 1371
    femení invariable fisiologia animal i patologia
  1. Mecanisme fisiològic caracteritzat per l’expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l’aire dels pulmons.
  2. tos aneurismàtica Varietat de tos associada a un aneurisma i que va acompanyada amb freqüència de paràlisi d’una corda vocal.
  3. tos bitonal Tos composta de dos sorolls, l’un greu i velat, l’altre agut i esclatant.
  4. tos central Tos deguda a la irritació directa del centre tussigen.
  5. tos de gos Tos seca.
  6. tos emetitzant Tos caracteritzada per accessos de tos seguits de vòmits.
  7. tos ferina Malaltia aguda infectivocontagiosa de les vies respiratòries altes, causada pel bacil Bordetella pertussis, caracteritzada per l’aparició de tos típica convulsiva.
  8. tos productiva Tos que va acompanyada d’expectoració.
  9. tos seca Tos que no va acompanyada d’expectoració.
  10. tos trigèmina Tos deguda a la irritació de les fibres del trigemin.



    11. Vegeu també:
    tos1

■ tos2

femení invariable fisiologia animal i patologia Mecanisme fisiològic caracteritzat per l’expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l’aire dels pulmons tos aneurismàtica Varietat de tos associada a un aneurisma i que va acompanyada amb freqüència de paràlisi d’una corda vocal tos bitonal Tos composta de dos sorolls, l’un greu i velat, l’altre agut i esclatant tos central Tos deguda a la irritació directa del centre tussigen tos de gos Tos seca tos emetitzant Tos caracteritzada per accessos de tos seguits de vòmits tos ferina Malaltia aguda infectivocontagiosa de les vies…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tosa

■ tosa

femení Acció de tondre Temps en què normalment hom ton les ovelles folklore Festa que hom celebra a les cases de pagès en ocasió de la tosa de les ovelles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tosà
| tosana

tosà
| tosana

adjectiu i masculí i femení De Toses Ripollès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tosc
| tosca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tosc</title>

Etimologia: probablement del ll. tŭscus ‘desvergonyit, vil’, tret de Vicus Tuscus ‘barri etrusc’ de Roma, on abundava la gent baixa i de mala fama 1a font: 1322
  1. adjectiu
    1. Rústec, mancat de poliment, de finor. Una taula primitiva i tosca.
    2. figuradament Un comportament tosc.
    3. pedra tosca petrografia Tosca.
  2. femení
    1. Substància calcària que es diposita i resta adherida al sòl o sobre les plantes o en altres impediments que troba, a les parets de les canonades, recipients o altres llocs amb què les aigües estan en contacte. La font ha format una tosca des de terra a dalt la volta.
    2. petrografia Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constitueix la part superior de les laves volcàniques, emprada per a polir i netejar.
    3. tosca calcària petrografia Travertí.
    4. tosca dentària carrall 3.
    5. tosca volcànica petrografia Basalt porós vacuolar.
  3. femení adoberia Eina emprada pels blanquers per a toscar els cuirs.
  4. femení indústria surera Escorça seca del suro.

■ tosc
| tosca

adjectiu Rústec, mancat de poliment, de finor Una taula primitiva i tosca figuradament Un comportament tosc pedra tosca petrografia Tosca femení Substància calcària que es diposita i resta adherida al sòl o sobre les plantes o en altres impediments que troba, a les parets de les canonades, recipients o altres llocs amb què les aigües estan en contacte La font ha format una tosca des de terra a dalt la volta petrografia Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constitueix la part superior de les laves volcàniques, emprada per a polir i netejar tosca calcària petrografia Travertí tosca dentària…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ toscà
| toscana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">toscà</title>

Homòfon: toscar
Etimologia: del ll. tuscānus, -a, -um ‘propi dels Tusci, -orum ‘etruscs’
  1. adjectiu i masculí i femení De la Toscana (regió d’Itàlia) o del toscà (dialecte).
  2. masculí lingüística Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària.
  3. ordre toscà arquitectura Ordre romà basat en la simplificació de l’ordre dòric.

■ toscà
| toscana

adjectiu i masculí i femení De la Toscana regió d’Itàlia o del toscà dialecte masculí lingüística Dialecte italià que, en la seva modalitat florentina, esdevingué base de la llengua literària ordre toscà arquitectura Ordre romà basat en la simplificació de l’ordre dòric
Traducció