Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ tossir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tossir</title>

Etimologia: del ll. tŭssīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull

verb intransitiu [pr ind sing 2 tusses, 3 tus; imper sing 2 tus] Tenir o patir tos. La nena ha tossit tota la nit: deu estar constipada.

■ tossir

verb intransitiu pr ind sing 2 tusses, 3 tus imper sing 2 tus Tenir o patir tos La nena ha tossit tota la nit deu estar constipada

■ tossol

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tossol</title>

masculí dialectal Esplanada al cim d’una muntanya.

■ tossol

masculí dialectal Esplanada al cim d’una muntanya

■ tossoló

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tossoló</title>

masculí dialectal Cop que hom es dona al cap.

■ tossoló

masculí dialectal Cop que hom es dona al cap

■ tossudament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tossudament</title>

Etimologia: de tossut

adverbi Amb tossuderia.

■ tossudament

adverbi Amb tossuderia

■ tossuderia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tossuderia</title>

Partició sil·làbica: tos_su_de_ri_a
Etimologia: de tossut 1a font: 1696, DLac.

femení

Qualitat de tossut.
Fet propi d’un tossut.

■ tossuderia

femení Qualitat de tossut Fet propi d’un tossut

■ tossudesa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tossudesa</title>

Etimologia: de tossut

femení Tossuderia.

■ tossudesa

femení Tossuderia

■ tossut

| tossuda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tossut</title>

Etimologia: de tos¹ 1a font: 1696, DLac.

adjectiu Obstinat en les seves opinions, determinacions, etc.

■ tossut

| tossuda

adjectiu Obstinat en les seves opinions, determinacions, etc

■ tost

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tost</title>

adverbi dialectal antigament Aviat.

■ tost

adverbi dialectal antigament Aviat

■ tostemps

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tostemps</title>

Etimologia: contracció ant. de tots temps 1a font: s. XIV, Llull

adverbi Sempre.

■ tostemps

adverbi Sempre

■ tostorro¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tostorro</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: der. de testa (com testarrada, testarrut), a través d’un *testorro, assimilat després en tostorro, amb possible influx de tostorro² ‘tros de pa’

masculí Cop al cap.

Vegeu també:
tostorro²

■ tostorro¹

masculí Cop al cap Vegeu també tostorro 2