Es mostren 88940 resultats

trabeata


<title type="display">trabeata</title>

Partició sil·làbica: tra_be_a_ta
adjectiu femení teatre Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres.

trabeata

adjectiu femení teatre Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabècula

■ trabècula

femení botànica Renglera o làmina de cèllules que travessa un meat o espai intercellular Fibra o làmina de teixit estèril que travessa el teixit fèrtil en diversos òrgans esporífers
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabocar

■ trabocar

verb transitiu Trabucar especialment trabucar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabuc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabuc</title>

Etimologia: de trabucar 1a font: 1323
    masculí
    1. Caixa giratòria del camió de trabuc o del carro de trabuc.
    2. carro de trabuc (o simplement trabuc) transports Carro proveït d’una caixa giratòria sobre un eix horitzontal que hom pot trabucar per a buidar-la.
    3. de trabuc Dit dels vagons, vagonetes, etc., que hom descarrega tot trabucant-los com els camions de trabuc o els carros de trabuc.
  2. armament
    1. antigament Peça d’artilleria, molt ampla de culata i de boca, per a tirar bombes o pedres.
    2. Arma de foc portàtil, d’avantcàrrega, de canó curt i ample i de boca acampanada.

■ trabuc

masculí Caixa giratòria del camió de trabuc o del carro de trabuc carro de trabuc o simplement trabuc transports Carro proveït d’una caixa giratòria sobre un eix horitzontal que hom pot trabucar per a buidar-la de trabuc Dit dels vagons, vagonetes, etc, que hom descarrega tot trabucant-los com els camions de trabuc o els carros de trabuc armament antigament Peça d’artilleria, molt ampla de culata i de boca, per a tirar bombes o pedres Arma de foc portàtil, d’avantcàrrega, de canó curt i ample i de boca acampanada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucable

■ trabucable

adjectiu Que pot ésser trabucat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucada

■ trabucada

femení armament Acció de disparar un trabuc Tret de trabuc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucador
| trabucadora

■ trabucador
| trabucadora

adjectiu Que trabuca o serveix per a trabucar El mecanisme trabucador d’un camió masculí ferrocarrils Dispositiu mecànic que permet la descàrrega d’un vagó o d’una vagoneta d’un sol cop
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabucaire</title>

Partició sil·làbica: tra_bu_cai_re
Etimologia: de trabuc
    masculí
  1. història Nom donat a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins) al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs.
  2. folklore Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva.

■ trabucaire

masculí història Nom donat a bandolers, facciosos o combatents generalment carlins al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs folklore Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucament

■ trabucament

masculí Acció de trabucar o de trabucar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucança

■ trabucança

femení Trabucament
Traducció