Es mostren 88939 resultats

■ trabècula

■ trabècula

femení botànica Renglera o làmina de cèllules que travessa un meat o espai intercellular Fibra o làmina de teixit estèril que travessa el teixit fèrtil en diversos òrgans esporífers
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabocar

■ trabocar

verb transitiu Trabucar especialment trabucar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabuc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabuc</title>

Etimologia: de trabucar 1a font: 1323
    masculí
    1. Caixa giratòria del camió de trabuc o del carro de trabuc.
    2. carro de trabuc (o simplement trabuc) transports Carro proveït d’una caixa giratòria sobre un eix horitzontal que hom pot trabucar per a buidar-la.
    3. de trabuc Dit dels vagons, vagonetes, etc., que hom descarrega tot trabucant-los com els camions de trabuc o els carros de trabuc.
  2. armament
    1. antigament Peça d’artilleria, molt ampla de culata i de boca, per a tirar bombes o pedres.
    2. Arma de foc portàtil, d’avantcàrrega, de canó curt i ample i de boca acampanada.

■ trabuc

masculí Caixa giratòria del camió de trabuc o del carro de trabuc carro de trabuc o simplement trabuc transports Carro proveït d’una caixa giratòria sobre un eix horitzontal que hom pot trabucar per a buidar-la de trabuc Dit dels vagons, vagonetes, etc, que hom descarrega tot trabucant-los com els camions de trabuc o els carros de trabuc armament antigament Peça d’artilleria, molt ampla de culata i de boca, per a tirar bombes o pedres Arma de foc portàtil, d’avantcàrrega, de canó curt i ample i de boca acampanada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucable

■ trabucable

adjectiu Que pot ésser trabucat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucada

■ trabucada

femení armament Acció de disparar un trabuc Tret de trabuc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucador
| trabucadora

■ trabucador
| trabucadora

adjectiu Que trabuca o serveix per a trabucar El mecanisme trabucador d’un camió masculí ferrocarrils Dispositiu mecànic que permet la descàrrega d’un vagó o d’una vagoneta d’un sol cop
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabucaire</title>

Partició sil·làbica: tra_bu_cai_re
Etimologia: de trabuc
    masculí
  1. història Nom donat a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins) al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs.
  2. folklore Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva.

■ trabucaire

masculí història Nom donat a bandolers, facciosos o combatents generalment carlins al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs folklore Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucament

■ trabucament

masculí Acció de trabucar o de trabucar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucança

■ trabucança

femení Trabucament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabucar</title>

Etimologia: der. de buc ‘recipient’ amb el prefix tra-, que indica ‘capgirar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu
    1. Capgirar o tombar un receptacle de manera que se’n buidi el contingut. Aquestes vagonetes es descarreguen trabucant-les. Vaig trabucar el tinter i es va vessar tota la tinta.
    2. Fer caure la balança el pes d’un objecte posat en un dels seus dos plats. No va vigilar en posar els pesos i va trabucar la balança.
  2. figuradament
    1. transitiu Parlant, dir equivocadament unes paraules o lletres per altres. El nen aprèn a parlar i trabuca les paraules.
    2. pronominal Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres. Quan està nerviosa es trabuca i no se l’entén.
  3. transitiu història Combatre amb trabucs o amb altres ginys de llançar pedres.

■ trabucar

verb transitiu Capgirar o tombar un receptacle de manera que se’n buidi el contingut Aquestes vagonetes es descarreguen trabucant-les Vaig trabucar el tinter i es va vessar tota la tinta Fer caure la balança el pes d’un objecte posat en un dels seus dos plats No va vigilar en posar els pesos i va trabucar la balança figuradament transitiu Parlant, dir equivocadament unes paraules o lletres per altres El nen aprèn a parlar i trabuca les paraules pronominal Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres Quan està nerviosa es trabuca i no se l’entén transitiu història Combatre…
Informació complementària
Traducció