Es mostren 88940 resultats

tractarisme


<title type="display">tractarisme</title>

masculí història eclesiàstica Dins l’anglicanisme, moviment teològic d’Oxford que promogué la publicació dels Tracts for the Times (1833-1841), opuscles sobre temes de tradició de l’Església.

tractarisme

masculí història eclesiàstica Dins l’anglicanisme, moviment teològic d’Oxford que promogué la publicació dels Tracts for the Times 1833-1841, opuscles sobre temes de tradició de l’Església
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tractat</title>

Etimologia: del ll. tractatus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. dret internacional
    1. Acord internacional establert per escrit entre estats i regit pel dret internacional. Tractat de pau.
    2. Document on consta el tractat.
  2. Obra que tracta sistemàticament d’una matèria. Un tractat d’astronomia.

■ tractat

masculí dret internacional Acord internacional establert per escrit entre estats i regit pel dret internacional Tractat de pau Document on consta el tractat Obra que tracta sistemàticament d’una matèria Un tractat d’astronomia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracte1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tracte</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. tractus, -us, íd., der. de trahĕre ‘estirar, atreure, emmenar, arrossegar’ 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
    1. Manera de procedir envers algú. Ell li dona un mal tracte.
    2. Manera de captenir-se en les relacions amb els altres. És una persona d’un tracte exquisit.
    3. mals tractes dret civil Capteniment injust o violent entre persones que, en alguns casos, pot irritar contractes o anul·lar drets i deures.
  2. Acció de tractar o de tractar-se; relació. Tenir tractes amb algú.
  3. dret civil Conveni o contracte debatut entre dues parts.



    4. Vegeu també:
    tracte2

■ tracte1

masculí Manera de procedir envers algú Ell li dona un mal tracte Manera de captenir-se en les relacions amb els altres És una persona d’un tracte exquisit mals tractes dret civil Capteniment injust o violent entre persones que, en alguns casos, pot irritar contractes o anullar drets i deures Acció de tractar o de tractar-se relació Tenir tractes amb algú dret civil Conveni o contracte debatut entre dues parts Vegeu també tracte 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracte2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tracte</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. tracte1
    masculí anatomia animal
  1. Columna, cordó, fascicle o via, posat en el gruix o a la superfície d’un producte morbós o d’un òrgan o entre dos òrgans.
  2. tracte alimentari Canal digestiu que comprèn des de la boca fins a l’anus.
  3. tracte uveal Segona membrana del globus ocular, formada per l’iris, la zona ciliar i la coroide.
  4. tracte vocal Conducte que va des de la laringe fins als llavis i als narius.



    5. Vegeu també:
    tracte1

■ tracte2

masculí anatomia animal Columna, cordó, fascicle o via, posat en el gruix o a la superfície d’un producte morbós o d’un òrgan o entre dos òrgans tracte alimentari Canal digestiu que comprèn des de la boca fins a l’anus tracte uveal Segona membrana del globus ocular, formada per l’iris, la zona ciliar i la coroide tracte vocal Conducte que va des de la laringe fins als llavis i als narius Vegeu també tracte 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractejar

■ tractejar

verb intransitiu Tenir tractes, fer un tracte, amb algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractiu
| tractiva

■ tractiu
| tractiva

adjectiu Relatiu a la tracció Que exerceix una tracció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractívol
| tractívola

■ tractívol
| tractívola

adjectiu D’un tracte agradable Era un home molt tractívol, malgrat la seva posició social
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractor
| tractora [o tractriu]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tractor</title>

Etimologia: del ll. tractorius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Dit de la màquina, de la roda, del vehicle, que efectua una tracció o per la qual és efectuada una tracció.
  2. masculí automòbil, automobilisme i transports Vehicle automòbil potent i dotat de bona adherència que serveix per a remolcar vehicles de càrrega, màquines agrícoles, etc.

■ tractor
| tractora [o tractriu]

adjectiu Dit de la màquina, de la roda, del vehicle, que efectua una tracció o per la qual és efectuada una tracció masculí automòbil, automobilisme i transports Vehicle automòbil potent i dotat de bona adherència que serveix per a remolcar vehicles de càrrega, màquines agrícoles, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tractorada

tractorada

femení Manifestació de tractors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tractorista

■ tractorista

masculí i femení Persona que condueix un tractor
Traducció