Es mostren 88953 resultats

tradescància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tradescància</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_des_càn_ci_a
Etimologia: del ll. científic tradescantia, del nom del botànic holandès J. Tradescant (1608-1662)
Body
femení botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les commelinàcies (Tradescantia sp), de fulles simples alternes i de flors tripètales, generalment blanques, amb espècies conreades en jardineria.

tradescància

tradeunionisme

tradeunionisme

tradeunionista

tradeunionista

tradició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tradició</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_di_ci_ó
Etimologia: del ll. traditio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
    femení
    1. Acció de lliurar.
    2. especialment dret civil Transmissió del domini d’una cosa en virtut d’un contracte.
    1. Transmissió, normalment oral, de pares a fills, de fets històrics, de coneixements, de creences, de pràctiques, de costums, etc.
    2. teologia Acció per la qual l’Església transmet la paraula de Déu al llarg de les generacions de creients.
    1. Allò que és transmès, contingut objectiu dels fets, les creences, els costums, etc., transmesos de pares a fills.
    2. dret català Element jurídic primordial que s’estableix per a la interpretació dels preceptes que formen l’actual compilació del dret civil català, que exigeix prendre en especial consideració la tradició jurídica catalana.
    3. teologia i història eclesiàstica Material transmès que l’Església accepta com a expressió genuïna de la fe i que constitueix el dipòsit de la fe.
    4. tradició manuscrita crítica textual Conjunt dels manuscrits i dels llibres impresos que transmeten un text, de l’examen dels quals el filòleg parteix per a procedir a la reconstrucció de l’original o edició crítica.
  1. per extensió Costum, ús, norma, que ha prevalgut de generació en generació.

tradició

tradicional

tradicional

tradicionalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tradicionalisme</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_di_ci_o_na_lis_me
Etimologia: de tradicional 1a font: 1888, DLab.
Body
    masculí
  1. Afecció a les coses tradicionals.
  2. filosofia Doctrina filosoficoreligiosa sorgida en el catolicisme francès de la Restauració, en oposició al pensament “il·lustrat” que inspirà la revolució del 1789.
  3. història i ciències polítiques Doctrina política que defensa la sobirania reial exercida a través de les institucions pròpies de la societat foral i estamental.

tradicionalisme

tradicionalista

tradicionalista

tradicionalment

tradicionalment

tradicionari
| tradicionària

tradicionari
| tradicionària

tradicionista

tradicionista