Es mostren 88940 resultats

tragador
| tragadora

tragador
| tragadora

adjectiu i masculí i femení antigament Golafre, gran menjador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traganeu

■ traganeu

masculí dialectal climatologia Fagony
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tragar


<title type="display">tragar</title>

Etimologia: variant de dragar1 per influx del cast. tragar 1a font: s. XV, Curial
    verb transitiu
  1. Engolir. Desaparegué com si la terra l’hagués tragat.
  2. usat absolutament El veiessis com traga!
  3. no poder tragar algú figuradament No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió.

tragar

verb transitiu Engolir Desaparegué com si la terra l’hagués tragat usat absolutament El veiessis com traga no poder tragar algú figuradament No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tragèdia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragèdia</title>

Partició sil·làbica: tra_gè_di_a
Etimologia: del ll. tragoedĭa, i aquest, del gr. tragōdía ‘cant o drama heroic’, comp. de trágos ‘boc’ i aeídō, ádō ‘cantar’, pel paper important que feia el boc en les festes gregues 1a font: s. XV
    femení
  1. teatre Obra dramàtica d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
  2. figuradament Esdeveniment funest, desgràcia, situació de misèria, etc. En aquella casa passen una tragèdia molt gran.

■ tragèdia

femení teatre Obra dramàtica d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe figuradament Esdeveniment funest, desgràcia, situació de misèria, etc En aquella casa passen una tragèdia molt gran
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tragella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragella</title>

Etimologia: del ll. vg. *tragĕlla, dimin. del ll. cl. tragŭla ‘rascle per a igualar; xarxa de ròssec; javalina’, der. de trahĕre ‘arrossegar, estirar’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. agricultura Recollidor o caixó obert per un costat que, arrossegat per una o dues bèsties, empès per un vehicle automòbil, etc., de manera que el costat obert resti al davant, serveix per a llevar les desigualtats d’un terreny fluix.
  2. obres públiques Vehicle automotor emprat per a recollir la terra sobrant en un indret i anar-la distribuint en d’altres indrets on manca, per tal que el terreny resti anivellat.

■ tragella

femení agricultura Recollidor o caixó obert per un costat que, arrossegat per una o dues bèsties, empès per un vehicle automòbil, etc, de manera que el costat obert resti al davant, serveix per a llevar les desigualtats d’un terreny fluix obres públiques Vehicle automotor emprat per a recollir la terra sobrant en un indret i anar-la distribuint en d’altres indrets on manca, per tal que el terreny resti anivellat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tragellar

■ tragellar

verb transitiu Anivellar un terreny passant-hi la tragella Tragellar un bancal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tragi

tragi

masculí antropologia física Tràgion
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tragí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragí</title>

Etimologia: de traginar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció de traginar.
    2. Ofici de traginer.
    3. anar al tragí Fer de traginer.
  2. Treball extraordinari en una casa, un obrador, etc., que exigeix remoure els mobles, eines, etc., que dona una gran feina. El vaig trobar amb el tragí d’estorar la casa.
  3. plural Allò que hom paga perquè sigui traginada una cosa.

■ tragí

masculí Acció de traginar Ofici de traginer anar al tragí Fer de traginer Treball extraordinari en una casa, un obrador, etc, que exigeix remoure els mobles, eines, etc, que dona una gran feina El vaig trobar amb el tragí d’estorar la casa plural Allò que hom paga perquè sigui traginada una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tràgic
| tràgica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tràgic</title>

Etimologia: del ll. tragĭcus, i aquest, del gr. tragikós, íd., der. de trágos ‘boc’ 1a font: s. XV
    teatre
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la tragèdia. Un actor tràgic.
    2. De la natura de la tragèdia. Poesia tràgica.
    3. figuradament Que implica una tragèdia o esdeveniment funest, acomplert en circumstàncies que impliquen una tragèdia. La mort tràgica del general X.
  2. masculí i femení
    1. Actor tràgic, que representa tragèdies.
    2. Autor tràgic. Els tràgics grecs.

■ tràgic
| tràgica

teatre adjectiu Relatiu o pertanyent a la tragèdia Un actor tràgic De la natura de la tragèdia Poesia tràgica figuradament Que implica una tragèdia o esdeveniment funest, acomplert en circumstàncies que impliquen una tragèdia La mort tràgica del general X masculí i femení Actor tràgic, que representa tragèdies Autor tràgic Els tràgics grecs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tràgicament

■ tràgicament

adverbi D’una manera tràgica
Traducció