Es mostren 88939 resultats

■ tragicòmic
| tragicòmica

■ tragicòmic
| tragicòmica

adjectiu teatre Relatiu o pertanyent a la tragicomèdia Mig seriós mig còmic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tragina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragina</title>

    femení dret català i història
  1. Modalitat del dret de bagatge, que consistia en l’obligació de transportar coses per a les hosts.
  2. Obligació de traginar amb un animal coses en benefici o utilitat d’un senyor o baró de castell termenat.
  3. Pacte, inclòs en contractes d’arrendament de propietats rústiques, de transport de fruits o de materials a favor del propietari o arrendador.

■ tragina

femení dret català i història Modalitat del dret de bagatge, que consistia en l’obligació de transportar coses per a les hosts Obligació de traginar amb un animal coses en benefici o utilitat d’un senyor o baró de castell termenat Pacte, inclòs en contractes d’arrendament de propietats rústiques, de transport de fruits o de materials a favor del propietari o arrendador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traginada

■ traginada

femení Acció de traginar una mercaderia transport
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traginador
| traginadora

■ traginador
| traginadora

adjectiu i masculí i femení Que tragina traginadora de trabuc construcció i obres públiques Carretó motoritzat utilitzat per al transport de materials, amb caixa davantera que es pot trabucar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traginar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traginar</title>

Etimologia: del ll. vg. *tragīnare, der. d’una variant *tragĕre, del ll. cl. trahĕre ‘arrossegar, estirar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. transports Transportar mercaderies d’un lloc a un altre, especialment una persona en braços o a l’esquena o damunt un animal.
  2. figuradament Tenir. Quina fam que traginen.

■ traginar

verb transitiu transports Transportar mercaderies d’un lloc a un altre, especialment una persona en braços o a l’esquena o damunt un animal figuradament Tenir Quina fam que traginen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traginer
| traginera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traginer</title>

Etimologia: de traginar 1a font: 1244
    masculí i femení història
  1. oficis manuals
    1. Persona que transporta mercaderies d’un lloc a l’altre.
    2. traginer de carrera Persona que transportava mercaderies a gran distància i a pobles molt allunyats del punt de partida.
    3. traginer de mar (o de ribera) Traginer que transportava mercaderies des del port de Barcelona fins a l’interior de la ciutat.
  2. festa dels Traginers folklore Festa patronal del gremi de traginers, especialment de bast, que se celebra el dia de sant Antoni abat o pels volts d’aquesta diada, sobretot a les comarques pirinenques d’un vessant i de l’altre.

■ traginer
| traginera

masculí i femení història oficis manuals Persona que transporta mercaderies d’un lloc a l’altre traginer de carrera Persona que transportava mercaderies a gran distància i a pobles molt allunyats del punt de partida traginer de mar o de ribera Traginer que transportava mercaderies des del port de Barcelona fins a l’interior de la ciutat festa dels Traginers folklore Festa patronal del gremi de traginers, especialment de bast, que se celebra el dia de sant Antoni abat o pels volts d’aquesta diada, sobretot a les comarques pirinenques d’un vessant i de l’altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tràgion


<title type="display">tràgion</title>

Partició sil·làbica: trà_gi_on
Etimologia: del gr. tràgion, dimin. de trágos (v. tragus)
masculí antropologia Punt somàtic situat al límit superior del tragus, que correspon a la canal que connecta aquest cartílag amb el començament de l’hèlix.

tràgion

masculí antropologia Punt somàtic situat al límit superior del tragus, que correspon a la canal que connecta aquest cartílag amb el començament de l’hèlix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tragirament

■ tragirament

masculí Acció de tragirar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tragirar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragirar</title>

Etimologia: de tra- i girar 1a font: 1932, DFa.
verb transitiu Afectar (el cos o l’ànim d’una persona, una cosa, un arranjament) traient-lo del seu estat o disposició normals, habituals. Aquell fet terrible tragirà els sentiments de la població.

■ tragirar

verb transitiu Afectar el cos o l’ànim d’una persona, una cosa, un arranjament traient-lo del seu estat o disposició normals, habituals Aquell fet terrible tragirà els sentiments de la població
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tragit

■ tragit

masculí fisiologia animal Moviment violent i penós de l’estómac que produeix vòmit
Traducció