Es mostren 88939 resultats

traiguerí
| traiguerina

traiguerí
| traiguerina

tràiler


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tràiler</title>

Accessory
Partició sil·làbica: trài_ler
Etimologia: de l’angl. trailer, íd., der. de to trail ‘arrossegar’, del fr. ant. traillier, íd., i aquest, del ll. vg. *tragulare, der. del ll. tragŭla ‘rascle; xarxa de pescar’
Body
    masculí
  1. automòbil, automobilisme i transports Camió tractor.
  2. cinematografia Successió d’unes quantes escenes breus d’una pel·lícula per tal de contribuir a la seva publicitat.

tràiler

traïment

traïment

traïnya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traïnya</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_ï_nya
Etimologia: del gallec traíña, íd.
Body
    femení pesca
  1. Ormeig de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa un cap que, en estirar-lo, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta empresonat el peix.
  2. Barca emprada per a pescar amb traïnya.

traïnya

Traducció

traïnyaire

traïnyaire

Traducció

trair


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trair</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_ir
Etimologia: del ll. tradĕre ‘lliurar’, comp. de trans ‘més enllà’ i dare ‘donar’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb transitiu
    1. Violar la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa, cometre traïció. Trair un amic. Trair la seva pàtria.
    2. per analogia Enganyar fingint bona voluntat. Trair la confiança d’algú.
  1. Revelar un secret, etc., descobrir involuntàriament quelcom que hom voldria dissimular, indicar allò que altrament fora difícil d’endevinar. Aquella exclamació involuntària el va trair. Trair un secret.

trair

trairar

trairar

Informació complementària

traire

traire

trajà
| trajana

trajà
| trajana

trajecte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trajecte</title>

Accessory
Etimologia: adaptació del fr. trajet, íd., i aquest, formació culta analògica sobre la base del ll. trajectus, -a, -um, participi de trajĭcĕre ‘llançar més enllà; travessar’ 1a font: 1888, DLab.
Body
    masculí
  1. Camí que recorre una persona, un vehicle, etc., en anar d’un punt a un altre.
    1. anatomia animal Extensió lineal d’un nervi o d’un vas.
    2. Camí recorregut en el cos per un projectil o una arma penetrant.

trajecte