Es mostren 88940 resultats

■ tramatge

■ tramatge

masculí indústria tèxtil i arts gràfiques Acció de tramar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tràmec

■ tràmec

masculí agricultura Aixadella, magall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramesa

■ tramesa

femení Acció de trametre una cosa Fer la tramesa ràpida de les mercaderies Cosa tramesa Hem rebut puntualment la vostra tramesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trametiment

■ trametiment

masculí Acció de trametre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trametre

■ trametre

verb transitiu Fer anar algú o alguna cosa a la seva destinació enviar Li trameteren un missatger Trametre a algú un missatge, una carta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tràmit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tràmit</title>

Etimologia: del ll. trames, -ĭtis ‘viarany, drecera’, der. de meare ‘passar’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. Cadascun dels passos o diligències que exigeix un afer perquè avanci fins a la seva conclusió. Encara cal fer alguns tràmits. Aquests són els tràmits a seguir.
  2. dret Regulació d’una contesa entre dues parts.

■ tràmit

masculí Cadascun dels passos o diligències que exigeix un afer perquè avanci fins a la seva conclusió Encara cal fer alguns tràmits Aquests són els tràmits a seguir dret Regulació d’una contesa entre dues parts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramitable

■ tramitable

adjectiu Que pot ésser tramitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramitació

■ tramitació

femení Acció de tramitar dret Marxa d’un procés d’acord amb les normes legals o el dret consuetudinari de cada lloc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramitar

■ tramitar

verb transitiu Fer passar un afer o procés pels tràmits necessaris Tramitar un afer, una sollicitud Puc tramitar la declaració de la renda per internet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramoia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tramoia</title>

Partició sil·làbica: tra_mo_ia
Etimologia: del cast. tramoya, i aquest, del mateix origen que el cat. tremuja 1a font: 1637
    femení
  1. teatre Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes especials, etc.
  2. Ficció o embolic tramat amb engany.

■ tramoia

femení teatre Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes especials, etc Ficció o embolic tramat amb engany
Informació complementària
Traducció