Es mostren 88940 resultats

■ tramoista

■ tramoista

masculí i femení teatre Persona que construeix o dirigeix les tramoies d’un teatre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tramostar

tramostar

verb transitiu dialectal Trafegar el most del cup a les botes Trafegar un líquid
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramostera

■ tramostera

femení dialectal Gerra per a tramostar el vi per extensió Gerra per a trascolar oli
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trampa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trampa</title>

Etimologia: variant de trapa 1a font: 1576
    femení
  1. cinegètica Parany per a caçar, especialment el que consisteix en una excavació coberta amb fusta i dissimulada amb branques, fulles, etc., que s’enfonsa en posar-s’hi al damunt l’animal.
  2. figuradament
    1. Cosa enginyada per enganyar algú, especialment a favor de qui l’enginya, per anar diferint o per eludir el pagament d’un deute, el compliment d’un tracte, etc. Ginyar una trampa a algú.
    2. Mitjà fraudulent de guanyar en el joc. Ha guanyat fent trampes. Viure de la trampa.
    3. Truc emprat per a fer un joc de mans, que ha de passar inapercebut a l’espectador.
  3. electrònica Circuit, dispositiu, etc., destinat a absorbir o desviar una radiació o un senyal indesitjable en un aparell electrònic, sobretot un receptor.
  4. química Nom genèric d’una peça, un estri o un muntatge que serveix per a retenir sòlids o líquids a través d’una conducció, especialment el muntatge consistent, de bell antuvi, en un flascó tancat, la part superior del qual és travessada per un tub d’entrada, que arriba quasi fins al fons, i un de sortida, que just el travessa.
  5. plural folklore Joc de dues timbales que, posades damunt un cavall, són fetes sonar per un home vestit a l’estil del segle XV en la processó del Corpus de Barcelona.

■ trampa

femení cinegètica Parany per a caçar, especialment el que consisteix en una excavació coberta amb fusta i dissimulada amb branques, fulles, etc, que s’enfonsa en posar-s’hi al damunt l’animal figuradament Cosa enginyada per enganyar algú, especialment a favor de qui l’enginya, per anar diferint o per eludir el pagament d’un deute, el compliment d’un tracte, etc Ginyar una trampa a algú Mitjà fraudulent de guanyar en el joc Ha guanyat fent trampes Viure de la trampa Truc emprat per a fer un joc de mans, que ha de passar inapercebut a l’espectador electrònica Circuit, dispositiu, etc, destinat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trampejador
| trampejadora

■ trampejador
| trampejadora

adjectiu i masculí i femení Que trampeja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trampejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trampejar</title>

Etimologia: de trampa 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. intransitiu Fer trampes en el joc, en els negocis, etc. No te’n fiïs, que quan juga trampeja.
  2. transitiu Procedir enginyant-se a trobar els mitjans d’anar superant o evitant les circumstàncies adverses i de tirar endavant malgrat aquestes. Trampejar la situació.

■ trampejar

verb intransitiu Fer trampes en el joc, en els negocis, etc No te’n fiïs, que quan juga trampeja transitiu Procedir enginyant-se a trobar els mitjans d’anar superant o evitant les circumstàncies adverses i de tirar endavant malgrat aquestes Trampejar la situació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trampelar

■ trampelar

verb intransitiu dialectal Trampolejar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trampista

■ trampista

adjectiu i masculí i femení Que fa trampes o artificis per a enganyar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tràmpol

■ tràmpol

masculí meteorologia Ratxada forta de vent Va venir un tràmpol de mestral figuradament Tràngol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trampolejar


<title type="display">trampolejar</title>

Etimologia: de creació expressiva (cf. trontollar) o potser der. de tràmpol 1a font: s. XX, Liost
verb intransitiu Vacil·lar, oscil·lar, tot caminant. Ha estat molts dies enllitat i encara trampoleja.

trampolejar

verb intransitiu Vacillar, oscillar, tot caminant Ha estat molts dies enllitat i encara trampoleja
Informació complementària
Traducció