Es mostren 88940 resultats

■ tràngol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tràngol</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement der. dels ant. trangolar, trangolir ‘engolir’, i aquests, del fràncic tangon, tanganon ‘atenallar; acusar’ (fr. ant. tangoner ‘empaitar, angoixar’), que hauria pogut donar tangonar, dissimilat en tangolar i influït per estrangular i engolir 1a font: 1877, Verdaguer
    masculí
  1. Mar moguda, sense arribar a mar grossa.
  2. figuradament Agitació, conflicte, cosa difícil de resoldre. Passar un tràngol.

■ tràngol

masculí Mar moguda, sense arribar a mar grossa figuradament Agitació, conflicte, cosa difícil de resoldre Passar un tràngol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tranquil
| tranquil·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tranquil</title>

Etimologia: del ll. tranquillus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu
    1. No agitat. Una mar tranquil·la. Feia una nit tranquil·la.
    2. Sense inquietud. Ja te’n pots anar tranquil: nosaltres ho vigilarem.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona sense prejudicis ni preocupacions. És un tranquil.

■ tranquil
| tranquil·la

adjectiu No agitat Una mar tranquilla Feia una nit tranquilla Sense inquietud Ja te’n pots anar tranquil nosaltres ho vigilarem adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona sense prejudicis ni preocupacions És un tranquil
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tranquil·lament

■ tranquil·lament

adverbi D’una manera tranquilla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tranquil·litat

■ tranquil·litat

femení Qualitat de tranquil tranquillitat i bons aliments Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tranquil·litzador
| tranquil·litzadora

■ tranquil·litzador
| tranquil·litzadora

adjectiu i masculí Tranquillitzant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tranquil·litzant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tranquil·litzant</title>

Etimologia: de tranquil·litzar
  1. adjectiu Que tranquil·litza.
  2. masculí farmàcia, indústria farmacèutica i psiquiatria
    1. Medicament emprat en el tractament de les psicosis i neurosis que produeix tranquil·litat emocional i relaxació, sense produir hipnosi ni sedació important.
    2. Anxiolític.

■ tranquil·litzant

adjectiu Que tranquillitza masculí farmàcia, indústria farmacèutica i psiquiatria Medicament emprat en el tractament de les psicosis i neurosis que produeix tranquillitat emocional i relaxació, sense produir hipnosi ni sedació important Anxiolític
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tranquil·litzar

■ tranquil·litzar

verb transitiu Fer sentir tranquillitat, llevar la inquietud, l’agitació Tranquillitzeu-lo digueu-li que no ha estat res pronominal Quan ho vaig saber, em vaig tranquillitzar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trans

■ trans

adjectiu i masculí i femení psicologia Transgènere Transsexual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trans-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trans-</title>

  1. Prefix, del llatí trans, usat per a formar adjectius de lloc amb la significació de ‘dellà’ (oposat a cis-). Ex.: transalpí, transjordànic.
  2. Prefix, del llatí trans, que significa ‘a través de’ i denota posició o direcció a través o transversal. Ex.: transsiberià.
  3. química Prefix que denota que certs àtoms o grups d’un isòmer geomètric es troben en costats oposats d’un pla.

■ trans-

Prefix, del llatí trans , usat per a formar adjectius de lloc amb la significació de ‘dellà’ oposat a cis - Ex transalpí, transjordànic Prefix, del llatí trans , que significa ‘a través de’ i denota posició o direcció a través o transversal Ex transsiberià química Prefix que denota que certs àtoms o grups d’un isòmer geomètric es troben en costats oposats d’un pla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transacció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transacció</title>

Partició sil·làbica: trans_ac_ci_ó
Etimologia: del ll. td. transactio, -ōnis, íd., der. de transigĕre ‘transigir’ 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. Acció de transigir.
    2. Arranjament que en resulta.
  2. dret civil Contracte resolutori en virtut del qual dues parts posen terme a una qüestió sorgida entre elles.
  3. per extensió economia
    1. Tracte, conveni o acord comercial.
    2. Acció de fer efectiu un tracte de compravenda.
    3. Qualsevol operació que comporti un canvi de tinença de béns o de títols.
  4. per extensió informàtica En el tractament per transaccions, cadascuna de les operacions d’entrada, normalment feta des d’un terminal i sovint en forma interactiva, per mitjà de la qual un usuari comunica al sistema les dades d’un moviment.

■ transacció

femení Acció de transigir Arranjament que en resulta dret civil Contracte resolutori en virtut del qual dues parts posen terme a una qüestió sorgida entre elles per extensió economia Tracte, conveni o acord comercial Acció de fer efectiu un tracte de compravenda Qualsevol operació que comporti un canvi de tinença de béns o de títols per extensió informàtica En el tractament per transaccions , cadascuna de les operacions d’entrada, normalment feta des d’un terminal i sovint en forma interactiva, per mitjà de la qual un usuari comunica al sistema les dades d’un moviment
Informació complementària
Traducció