Es mostren 88953 resultats

■ tramuntanenc
| tramuntanenca

■ tramuntanenc
| tramuntanenca

adjectiu De la banda de la tramuntana La ribera tramuntanenca de Mallorca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramuntar

■ tramuntar

verb transitiu Passar a l’altre costat d’una muntanya, collada, etc El sol ja ha tramuntat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramús

■ tramús

plural tramussos masculí botànica i agricultura Llavor del llobí Llobí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramussar

■ tramussar

masculí agricultura Lloc plantat de tramussos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramusser
| tramussera

■ tramusser
| tramussera

masculí botànica Planta que fa els tramussos llobí 1 masculí i femení Persona que ven tramussos remullats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramusset

■ tramusset

masculí agricultura Llavor de tramús llobí 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramvia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tramvia</title>

Partició sil·làbica: tram_vi_a
Etimologia: de l’angl. tramway, comp. de tram ‘barra; estructura d’un vehicle’ i way ‘via, carril’ 1a font: 1888, DLab.
    masculí ferrocarrils
    1. Ferrocarril instal·lat en una via pública per on poden circular al mateix temps tota mena de vehicles.
    2. Cotxe de tramvia.
  2. Tren tramvia.

■ tramvia

masculí ferrocarrils Ferrocarril installat en una via pública per on poden circular al mateix temps tota mena de vehicles Cotxe de tramvia Tren tramvia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramviaire

■ tramviaire

masculí i femení Persona que treballa en el servei de tramvies especialment Conductor d’un tramvia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tramviari
| tramviària

tramviari
| tramviària

adjectiu Relatiu o pertanyent als tramvies Línia tramviària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tranc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tranc</title>

Etimologia: d’origen preromà, probablement cèlt., d’una base ter-, tr- ‘perforar’ (cf. gàl·lic tarinca ‘ast o pern’) 1a font: s. XV
    masculí dialectal
  1. Tarannà. Era un home d’un tranc orgullós.
  2. Traça a fer quelcom.
    1. Passa llarga, especialment la que es fa amb esforç i alçant molt la cama.
    2. Manera de caminar o de moure’s.
    3. en un tranc (o en dos trancs) Molt ràpid, en un moment.

■ tranc

masculí dialectal Tarannà Era un home d’un tranc orgullós Traça a fer quelcom Passa llarga, especialment la que es fa amb esforç i alçant molt la cama Manera de caminar o de moure’s en un tranc o en dos trancs Molt ràpid, en un moment
Informació complementària
Traducció