Es mostren 88940 resultats

■ transbordar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transbordar</title>

Etimologia: de bord1 1a font: 1868, DLCo.
    verb
    1. transitiu Traslladar persones o coses d’una embarcació a una altra o, per extensió, d’un vehicle a un altre, especialment d’un tren a un altre en un trajecte de ferrocarril. Transbordeu els equipatges d’un tren a l’altre. Quan hem de transbordar els passatgers?
    2. intransitiu Traslladar-se d’una embarcació a una altra o d’un vehicle a un altre. Ha estat un viatge accidentat: hem hagut de transbordar tres vegades de tren.
  2. transitiu Transportar vianants, vehicles, etc., d’una vora a una altra d’un riu, canal, port, etc. Aquesta barca us transbordarà a l’altra banda de l’Ebre.

■ transbordar

verb transitiu Traslladar persones o coses d’una embarcació a una altra o, per extensió, d’un vehicle a un altre, especialment d’un tren a un altre en un trajecte de ferrocarril Transbordeu els equipatges d’un tren a l’altre Quan hem de transbordar els passatgers intransitiu Traslladar-se d’una embarcació a una altra o d’un vehicle a un altre Ha estat un viatge accidentat hem hagut de transbordar tres vegades de tren transitiu Transportar vianants, vehicles, etc, d’una vora a una altra d’un riu, canal, port, etc Aquesta barca us transbordarà a l’altra banda de l’Ebre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transcendència</title>

Partició sil·làbica: trans_cen_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. td. transcendentia, íd.
    femení
  1. Qualitat de transcendent.
  2. filosofia i religió Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser o d’un conjunt d’éssers i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, és a dir, més enllà de l’espai i el temps.
  3. figuradament Importància molt considerable. Aquest assumpte és d’una gran transcendència.

■ transcendència

femení Qualitat de transcendent filosofia i religió Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser o d’un conjunt d’éssers i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, és a dir, més enllà de l’espai i el temps figuradament Importància molt considerable Aquest assumpte és d’una gran transcendència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transcendent</title>

Etimologia: del ll. transcendens, -ntis, participi pres. de transcendĕre ‘transcendir’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que transcendeix.
    1. Que ultrapassa els límits del coneixement humà.
    2. filosofia Relatiu o pertanyent a la transcendència.
    3. filosofia Transitiu.
  3. figuradament
    1. Que intel·lectualment o moralment ateny una gran altura.
    2. Que afecta en gran manera, que importa molt, transcendental. Aquell fet fou decisiu i transcendent en la seva vida.

■ transcendent

adjectiu Que transcendeix Que ultrapassa els límits del coneixement humà filosofia Relatiu o pertanyent a la transcendència filosofia Transitiu figuradament Que intellectualment o moralment ateny una gran altura Que afecta en gran manera, que importa molt, transcendental Aquell fet fou decisiu i transcendent en la seva vida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transcendental</title>

Etimologia: del b. ll. transcendentalis, íd.
  1. adjectiu D’una gran importància per les conseqüències que pot tenir. Fer ara això és transcendental.
  2. filosofia
    1. masculí En l’escolàstica, cadascun dels atributs propis de tot ésser: la unitat, la veritat i la bondat (o perfecció) i, per a alguns, la bellesa, reductible, per a altres, a l’anterior.
    2. adjectiu En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció (sobretot moral) de l’home.

■ transcendental

adjectiu D’una gran importància per les conseqüències que pot tenir Fer ara això és transcendental filosofia masculí En l’escolàstica, cadascun dels atributs propis de tot ésser la unitat , la veritat i la bondat o perfecció i, per a alguns, la bellesa , reductible, per a altres, a l’anterior adjectiu En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció sobretot moral de l’home
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendentalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transcendentalisme</title>

    masculí filosofia
    1. Nom donat també a la filosofia kantiana, per tal com el seu objecte i el seu mètode són de caràcter transcendental.
    2. per extensió Nom genèric amb què hom designa certs aspectes de l’idealisme postkantià, com és ara la filosofia de l’esperit de Schelling.
  2. religió
    1. Moviment nord-americà caracteritzat per un espiritualisme antimaterialista i un intuïcionisme de caràcter religiós.
    2. despectivament Tendència a divagacions abstractes, místiques o sobrenaturals que menyspreen les mínimes exigències de la comprovació empírica.

■ transcendentalisme

masculí filosofia Nom donat també a la filosofia kantiana, per tal com el seu objecte i el seu mètode són de caràcter transcendental per extensió Nom genèric amb què hom designa certs aspectes de l’idealisme postkantià, com és ara la filosofia de l’esperit de Schelling religió Moviment nord-americà caracteritzat per un espiritualisme antimaterialista i un intuïcionisme de caràcter religiós despectivament Tendència a divagacions abstractes, místiques o sobrenaturals que menyspreen les mínimes exigències de la comprovació empírica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendentalista

■ transcendentalista

filosofia i religió adjectiu Relatiu o pertanyent al transcendentalisme masculí i femení Partidari del transcendentalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendentalment

■ transcendentalment

adverbi D’una manera transcendental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transcendir</title>

Etimologia: del ll. transcendĕre, íd.
    verb
  1. transitiu Ultrapassar.
  2. intransitiu Una cosa que es produeix en un medi determinat arribar a tenir conseqüències en un altre medi. Era un problema local, però ha agafat unes dimensions tan grans que ha transcendit a altres instàncies.

■ transcendir

verb transitiu Ultrapassar intransitiu Una cosa que es produeix en un medi determinat arribar a tenir conseqüències en un altre medi Era un problema local, però ha agafat unes dimensions tan grans que ha transcendit a altres instàncies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transceptor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transceptor</title>

Etimologia: c comp. aglutinat de trans(missor) i (re)ceptor, calc del mot angl. transceiver, resultat d’una combinació semblant, trans(mitter) ‘transmissor’ i (re)ceiver ‘receptor’
masculí telecomunicacions Aparell, generalment portàtil, que és la combinació d’un transmissor i un receptor de ràdio.

■ transceptor

masculí telecomunicacions Aparell, generalment portàtil, que és la combinació d’un transmissor i un receptor de ràdio
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

transcetolasa

transcetolasa

femení bioquímica Enzim que conté, com a coenzim, pirofosfat de tiamina i ions magnesi