Es mostren 88953 resultats

■ transbord

■ transbord

masculí Acció de transbordar transbordament fer transbord Transbordar o ésser transbordat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transbordador
| transbordadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transbordador</title>

Etimologia: de transbordar
  1. adjectiu
    1. Que transborda o serveix per a transbordar.
    2. pont transbordador obres públiques Estructura metàl·lica construïda sobre una via de navegació, a una altura suficient per a permetre el pas de les embarcacions, i proveïda d’uns carrils sobre els quals es desplaça un bastiment amb rodes, del qual penja, mitjançant cables, una plataforma o una cabina que transborda les persones i les coses d’una vora a l’altra, al nivell del sòl.
  2. masculí
    1. Vehicle que serveix per a transbordar.
    2. construcció naval i transports Vaixell gran i pla destinat al transport de passatgers, mercaderies, automòbils, etc., i àdhuc de trens, entre les dues vores d’un estret o d’un freu, o d’un canal o d’un riu.
    3. ferrocarrils Dispositiu emprat per a traslladar vagons i locomotores d’una via a una altra de paral·lela, transversalment.
  3. masculí marina, marítim
    1. Qualsevol aparell que hom utilitza per a transbordar.
    2. Instal·lació que permet de fornir de combustible una embarcació, des d’un petrolier, en alta mar.

■ transbordador
| transbordadora

adjectiu Que transborda o serveix per a transbordar pont transbordador obres públiques Estructura metàllica construïda sobre una via de navegació, a una altura suficient per a permetre el pas de les embarcacions, i proveïda d’uns carrils sobre els quals es desplaça un bastiment amb rodes, del qual penja, mitjançant cables, una plataforma o una cabina que transborda les persones i les coses d’una vora a l’altra, al nivell del sòl masculí Vehicle que serveix per a transbordar construcció naval i transports Vaixell gran i pla destinat al transport de passatgers, mercaderies, automòbils, etc, i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transbordament

■ transbordament

masculí Acció de transbordar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transbordar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transbordar</title>

Etimologia: de bord1 1a font: 1868, DLCo.
    verb
    1. transitiu Traslladar persones o coses d’una embarcació a una altra o, per extensió, d’un vehicle a un altre, especialment d’un tren a un altre en un trajecte de ferrocarril. Transbordeu els equipatges d’un tren a l’altre. Quan hem de transbordar els passatgers?
    2. intransitiu Traslladar-se d’una embarcació a una altra o d’un vehicle a un altre. Ha estat un viatge accidentat: hem hagut de transbordar tres vegades de tren.
  2. transitiu Transportar vianants, vehicles, etc., d’una vora a una altra d’un riu, canal, port, etc. Aquesta barca us transbordarà a l’altra banda de l’Ebre.

■ transbordar

verb transitiu Traslladar persones o coses d’una embarcació a una altra o, per extensió, d’un vehicle a un altre, especialment d’un tren a un altre en un trajecte de ferrocarril Transbordeu els equipatges d’un tren a l’altre Quan hem de transbordar els passatgers intransitiu Traslladar-se d’una embarcació a una altra o d’un vehicle a un altre Ha estat un viatge accidentat hem hagut de transbordar tres vegades de tren transitiu Transportar vianants, vehicles, etc, d’una vora a una altra d’un riu, canal, port, etc Aquesta barca us transbordarà a l’altra banda de l’Ebre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transcendència</title>

Partició sil·làbica: trans_cen_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. td. transcendentia, íd.
    femení
  1. Qualitat de transcendent.
  2. filosofia i religió Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser o d’un conjunt d’éssers i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, és a dir, més enllà de l’espai i el temps.
  3. figuradament Importància molt considerable. Aquest assumpte és d’una gran transcendència.

■ transcendència

femení Qualitat de transcendent filosofia i religió Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser o d’un conjunt d’éssers i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, és a dir, més enllà de l’espai i el temps figuradament Importància molt considerable Aquest assumpte és d’una gran transcendència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transcendent</title>

Etimologia: del ll. transcendens, -ntis, participi pres. de transcendĕre ‘transcendir’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que transcendeix.
    1. Que ultrapassa els límits del coneixement humà.
    2. filosofia Relatiu o pertanyent a la transcendència.
    3. filosofia Transitiu.
  3. figuradament
    1. Que intel·lectualment o moralment ateny una gran altura.
    2. Que afecta en gran manera, que importa molt, transcendental. Aquell fet fou decisiu i transcendent en la seva vida.

■ transcendent

adjectiu Que transcendeix Que ultrapassa els límits del coneixement humà filosofia Relatiu o pertanyent a la transcendència filosofia Transitiu figuradament Que intellectualment o moralment ateny una gran altura Que afecta en gran manera, que importa molt, transcendental Aquell fet fou decisiu i transcendent en la seva vida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transcendental</title>

Etimologia: del b. ll. transcendentalis, íd.
  1. adjectiu D’una gran importància per les conseqüències que pot tenir. Fer ara això és transcendental.
  2. filosofia
    1. masculí En l’escolàstica, cadascun dels atributs propis de tot ésser: la unitat, la veritat i la bondat (o perfecció) i, per a alguns, la bellesa, reductible, per a altres, a l’anterior.
    2. adjectiu En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció (sobretot moral) de l’home.

■ transcendental

adjectiu D’una gran importància per les conseqüències que pot tenir Fer ara això és transcendental filosofia masculí En l’escolàstica, cadascun dels atributs propis de tot ésser la unitat , la veritat i la bondat o perfecció i, per a alguns, la bellesa , reductible, per a altres, a l’anterior adjectiu En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció sobretot moral de l’home
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendentalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transcendentalisme</title>

    masculí filosofia
    1. Nom donat també a la filosofia kantiana, per tal com el seu objecte i el seu mètode són de caràcter transcendental.
    2. per extensió Nom genèric amb què hom designa certs aspectes de l’idealisme postkantià, com és ara la filosofia de l’esperit de Schelling.
  2. religió
    1. Moviment nord-americà caracteritzat per un espiritualisme antimaterialista i un intuïcionisme de caràcter religiós.
    2. despectivament Tendència a divagacions abstractes, místiques o sobrenaturals que menyspreen les mínimes exigències de la comprovació empírica.

■ transcendentalisme

masculí filosofia Nom donat també a la filosofia kantiana, per tal com el seu objecte i el seu mètode són de caràcter transcendental per extensió Nom genèric amb què hom designa certs aspectes de l’idealisme postkantià, com és ara la filosofia de l’esperit de Schelling religió Moviment nord-americà caracteritzat per un espiritualisme antimaterialista i un intuïcionisme de caràcter religiós despectivament Tendència a divagacions abstractes, místiques o sobrenaturals que menyspreen les mínimes exigències de la comprovació empírica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendentalista

■ transcendentalista

filosofia i religió adjectiu Relatiu o pertanyent al transcendentalisme masculí i femení Partidari del transcendentalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendentalment

■ transcendentalment

adverbi D’una manera transcendental
Traducció