Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ transfiguració

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transfiguració</title>

Partició sil·làbica: trans_fi_gu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. transfiguratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

1. Acció de transfigurar o de transfigurar-se;
2. l’efecte. Sofrir una transfiguració.
Bíblia, litúrgia i iconografia Nom de l’episodi narrat pels evangelis sinòptics segons el qual Jesucrist manifestà, sobre una muntanya, la seva glòria als apòstols Pere, Jaume i Joan.

■ transfiguració

femení Acció de transfigurar o de transfigurar-se l’efecte Sofrir una transfiguració Bíblia , litúrgia i iconografia Nom de l’episodi narrat pels evangelis sinòptics segons el qual Jesucrist manifestà, sobre una muntanya, la seva glòria als apòstols Pere, Jaume i Joan

■ transfigurar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transfigurar</title>

Etimologia: del ll. transfigurare, íd. 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Fer canviar de figura o aspecte una persona o una cosa. Van transfigurar l’actriu perquè pogués interpretar aquell paper. Han transfigurat el poliesportiu en un mercat.
pronominal Canviar de figura. L’actor es va transfigurar perquè havia d’interpretar un monstre. L’au es transfigurà en un lleó per art de màgia.

■ transfigurar

verb transitiu Fer canviar de figura o aspecte una persona o una cosa Van transfigurar l’actriu perquè pogués interpretar aquell paper Han transfigurat el poliesportiu en un mercat pronominal Canviar de figura L’actor es va transfigurar perquè havia d’interpretar un monstre L’au es transfigurà en un lleó per art de màgia

transfinalització

<title type="display">transfinalització</title>

Partició sil·làbica: trans_fi_na_lit_za_ci_ó

femení teologia Explicació del canvi del pa i del vi en el cos i la sang de Crist pel fet que la paraula de Déu els porta a canviar de finalitat.

transfinalització

femení teologia Explicació del canvi del pa i del vi en el cos i la sang de Crist pel fet que la paraula de Déu els porta a canviar de finalitat

transfinit

| transfinita

<title type="display">transfinit</title>

adjectiu matemàtiques Dit dels nombres emprats per a numerar els conjunts infinits.

transfinit

| transfinita

adjectiu matemàtiques Dit dels nombres emprats per a numerar els conjunts infinits

■ transfixió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transfixió</title>

Partició sil·làbica: trans_fi_xi_ó
Etimologia: del b. ll. transfixio, -ōnis, íd., der. de transfigēre ‘traspassar’

femení

Acció de ferir traspassant de part a part amb una arma de punta.
cirurgia Procediment quirúrgic que consisteix a travessar i tallar en un sol temps els teixits tous de dins cap enfora.

■ transfixió

femení Acció de ferir traspassant de part a part amb una arma de punta cirurgia Procediment quirúrgic que consisteix a travessar i tallar en un sol temps els teixits tous de dins cap enfora