Es mostren 88940 resultats

■ transgènere


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transgènere</title>

    psicologia
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Dit de la persona que se sent del gènere contrari al que li fou assignat en néixer segons les seves característiques biològiques.
    2. Dit de la persona que no s’identifica amb el gènere que li fou assignat en néixer segons les seves característiques biològiques perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionals d’home i dona.
  2. adjectiu invariable Relatiu o pertanyent als transgèneres.

■ transgènere

psicologia adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que se sent del gènere contrari al que li fou assignat en néixer segons les seves característiques biològiques Dit de la persona que no s’identifica amb el gènere que li fou assignat en néixer segons les seves característiques biològiques perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionals d’home i dona adjectiu invariable Relatiu o pertanyent als transgèneres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transgenerisme

■ transgenerisme

masculí psicologia Transidentitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transgènic
| transgènica

■ transgènic
| transgènica

adjectiu genètica Dit de l’organisme que ha estat produït a partir de la introducció d’ADN àcid desoxiribonucleic d’una altra espècie en el seu genoma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transgredir

■ transgredir

verb transitiu Violar, desobeir, una llei, un precepte, una ordre, etc Qui transgredeixi la llei anirà a la presó No pots transgredir les normes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transgressió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transgressió</title>

Partició sil·làbica: trans_gres_si_ó
Etimologia: del ll. transgressio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de transgredir;
    2. l’efecte.
  2. estratigrafia Terme paleogeogràfic, contrari al de regressió, que fa referència a l’expansió de la mar amb relació a les terres emergides.

■ transgressió

femení Acció de transgredir l’efecte estratigrafia Terme paleogeogràfic, contrari al de regressió, que fa referència a l’expansió de la mar amb relació a les terres emergides
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

transgressiu
| transgressiva

transgressiu
| transgressiva

adjectiu estratigrafia Relatiu o pertanyent a la transgressió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transgressor
| transgressora

■ transgressor
| transgressora

adjectiu i masculí i femení Que transgredeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transhumància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transhumància</title>

Partició sil·làbica: trans_hu_màn_ci_a
Etimologia: de transhumant
femení ramaderia i història Conjunt de migracions estacionals, pròpies de moltes espècies d’animals i, sobretot, de la ramaderia, les quals, per a aprofitar al màxim l’escalonament de pasturatges, recorren grans extensions de terreny des de les planes vers les regions muntanyoses i viceversa.

■ transhumància

femení ramaderia i història Conjunt de migracions estacionals, pròpies de moltes espècies d’animals i, sobretot, de la ramaderia, les quals, per a aprofitar al màxim l’escalonament de pasturatges, recorren grans extensions de terreny des de les planes vers les regions muntanyoses i viceversa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transhumant

■ transhumant

adjectiu ramaderia Relatiu o pertanyent a la transhumància Que transhuma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transhumar

■ transhumar

verb intransitiu ramaderia Passar els ramats d’una terra a una altra efectuant la transhumància
Informació complementària
Traducció