Es mostren 88939 resultats

transidentitat

transidentitat

transient

transient

transigència

transigència

transigent

transigent

transigir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transigir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. transigĕre, íd. 1a font: 1584
Body
    verb intransitiu
  1. Consentir, en bé de la concòrdia, en allò que hom no creu raonable o veritable.
  2. Fer concessions en allò que és objecte de litigi, de contesa, etc., a fi d’arribar a un acord, acceptant en part allò que hom no considera just, per a evitar d’entrar en judici. No transigirà mai en la qüestió del repartiment de béns. L’amo no transigeix amb l’incompliment de l’horari.

transigir

transil·luminació

transil·luminació

transir

transir

transistor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transistor</title>

Accessory
Etimologia: de l’angl. transistor, contracció de tran(sfer) (re)sistor ‘resistència de transferència’, proposada per l’investigador nord-americà John Pierce 1a font: c. 1955
Body
    masculí
  1. electrònica Dispositiu electrònic d’estat sòlid basat en les propietats conductores dels semiconductors, degudes a la presència dels portadors majoritaris i minoritaris. Transistor unipolar, bipolar.
  2. per extensió radiotècnia Aparell receptor de ràdio que funciona amb transistors.

transistor

transistorització

transistorització

transistoritzar

transistoritzar

Informació complementària
Traducció