Es mostren 88940 resultats

transistoritzar

transistoritzar

verb transitiu electrònica Aplicar transistors als aparells o equips electrònics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

transistoritzat
| transistoritzada

transistoritzat
| transistoritzada

adjectiu electrònica Dit de l’aparell, equip, etc, que funciona amb transistors Receptor transistoritzat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trànsit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trànsit</title>

Compareu: l'acc. 1 amb tràfec i amb tràfic
Etimologia: del ll. transĭtus, -us, íd., der. de transīre ‘passar enllà’ 1a font: s. XV
    masculí
    1. Acció de passar per un lloc, especialment per una via pública. Un camió bolcat impedia el trànsit.
    2. dret i transports Circulació, moviment de persones, vehicles, per carrers i vies públiques, moviment d’embarcacions o d’avions, de ferrocarrils, etc. En aquest carrer hi ha molt de trànsit. Regular el trànsit.
    3. de trànsit locució adverbial De pas.
    4. de trànsit locució adverbial especialment dret fiscal Dit de les mercaderies que no paguen drets d’entrada en un indret que no fan sinó travessar.
    5. trànsit lleuger transports Trànsit constituït per vehicles de poc pes, com ara cotxes, camionetes o tractors agrícoles.
    6. trànsit pesant transports Trànsit constituït per vehicles de molt pes, com ara camions o autocars.
  2. aeronàutica Situació d’un viatger en una escala, que no cal que passi el control de duana.
  3. astronomia Pas d’un dels planetes inferiors per davant del disc solar.
    1. Pas o canvi d’un estat a un altre.
    2. geologia Canvi d’una roca en una altra sense cap discontinuïtat aparent.
    3. religió Mort d’una persona justa, santa, en tant que és el seu pas d’aquesta vida a l’eterna. Hom celebra el trànsit de la Mare de Déu el 15 d’agost.
    4. trànsit de la mort Expressió amb què hom designa la mort com a pas d’una vida a una altra.
  5. Moment crític, del qual depèn un canvi radical o molt important.
  6. espiritisme i psicologia Condició o estat psicofisiològic especial típic dels mèdiums o altres persones durant les sessions d’espiritisme.

■ trànsit

masculí Acció de passar per un lloc, especialment per una via pública Un camió bolcat impedia el trànsit dret i transports Circulació, moviment de persones, vehicles, per carrers i vies públiques, moviment d’embarcacions o d’avions, de ferrocarrils, etc En aquest carrer hi ha molt de trànsit Regular el trànsit de trànsit locució adverbial De pas de trànsit locució adverbial especialment dret fiscal Dit de les mercaderies que no paguen drets d’entrada en un indret que no fan sinó travessar trànsit lleuger transports Trànsit constituït per vehicles de poc pes, com ara cotxes, camionetes o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transit
| transida

■ transit
| transida

adjectiu Consumit, especialment per una pena Transit de dolor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transitable

■ transitable

adjectiu Dit del lloc per on hom pot transitar Aquest carrer no és transitable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transitar

■ transitar

verb intransitiu Anar per una via pública És perillós de transitar per aquests carrers
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

transitari
| transitària


<title type="display">transitari</title>

adjectiu i masculí i femení transports i economia Dit de la persona física o jurídica que s’ocupa de gestionar el transport de béns i mercaderies que s’exporten o s’importen, d’acord amb les necessitats dels seus clients.

transitari
| transitària

adjectiu i masculí i femení transports i economia Dit de la persona física o jurídica que s’ocupa de gestionar el transport de béns i mercaderies que s’exporten o s’importen, d’acord amb les necessitats dels seus clients
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transitat
| transitada

■ transitat
| transitada

adjectiu Dit del camí per on transita molta gent o molts vehicles És una de les carreteres més transitades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transitiu
| transitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transitiu</title>

Partició sil·làbica: tran_si_tiu
Etimologia: del ll. transitīvus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que passa o es transfereix de l’un a l’altre.
  2. filosofia Que obra més enllà de si mateix, transcendent.
  3. gramàtica
    1. Dit d’un verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe.
    2. Propi d’un verb transitiu. L’ús transitiu del verb “dimitir”.
    3. Dit d’una oració que té un verb transitiu o un d’usat com a tal.
  4. relació transitiva àlgebra Relació R en un conjunt A tal, que si a i b són relacionats per R (a R b) i b, c també ho són (b R c), aleshores entre a i c també hi ha la mateixa relació.

■ transitiu
| transitiva

adjectiu Que passa o es transfereix de l’un a l’altre filosofia Que obra més enllà de si mateix, transcendent gramàtica Dit d’un verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe Propi d’un verb transitiu L’ús transitiu del verb “dimitir” Dit d’una oració que té un verb transitiu o un d’usat com a tal relació transitiva àlgebra Relació R en un conjunt A tal, que si a i b són relacionats per R a R b i b, c també ho són b R c , aleshores entre a i c també hi ha la mateixa relació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transitivament

■ transitivament

adverbi D’una manera transitiva, com a transitiu
Traducció