Es mostren 88953 resultats

■ transhumància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transhumància</title>

Partició sil·làbica: trans_hu_màn_ci_a
Etimologia: de transhumant
femení ramaderia i història Conjunt de migracions estacionals, pròpies de moltes espècies d’animals i, sobretot, de la ramaderia, les quals, per a aprofitar al màxim l’escalonament de pasturatges, recorren grans extensions de terreny des de les planes vers les regions muntanyoses i viceversa.

■ transhumància

femení ramaderia i història Conjunt de migracions estacionals, pròpies de moltes espècies d’animals i, sobretot, de la ramaderia, les quals, per a aprofitar al màxim l’escalonament de pasturatges, recorren grans extensions de terreny des de les planes vers les regions muntanyoses i viceversa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transhumant

■ transhumant

adjectiu ramaderia Relatiu o pertanyent a la transhumància Que transhuma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transhumar

■ transhumar

verb intransitiu ramaderia Passar els ramats d’una terra a una altra efectuant la transhumància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transició</title>

Partició sil·làbica: tran_si_ci_ó
Etimologia: del ll. transitio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció de passar més o menys ràpidament d’un estat a un altre, d’un assumpte a un altre, d’una idea a una altra, etc. Una transició sobtada del fred a la calor.
  2. física atòmica En un nucli atòmic que es troba en un nivell energètic excitat, evolució cap a un altre d’energia més petita, mitjançant l’emissió d’una radiació electromagnètica.
  3. elements de transició química inorgànica Denominació genèrica dels elements que presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
  4. química física
    1. estat de transició En una reacció química, entitat intermèdia entre els reactius i els productes.
    2. teoria de l’estat de transició Teoria coneguda també com a teoria de les velocitats de reacció absolutes, per a explicar la relació entre la constant de velocitat de reacció i la temperatura.
  5. temperatura de transició vítria química física Pel que fa als materials de natura polimèrica, totalment o parcialment amorfa, temperatura inferior a la de fusió per sota de la qual no existeix mobilitat molecular.

■ transició

femení Acció de passar més o menys ràpidament d’un estat a un altre, d’un assumpte a un altre, d’una idea a una altra, etc Una transició sobtada del fred a la calor física atòmica En un nucli atòmic que es troba en un nivell energètic excitat, evolució cap a un altre d’energia més petita, mitjançant l’emissió d’una radiació electromagnètica elements de transició química inorgànica Denominació genèrica dels elements que presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades química física estat de transició En una reacció química, entitat intermèdia entre els reactius i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transidentitat

■ transidentitat

femení psicologia Qualitat o condició de transgènere
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transient

■ transient

adjectiu Transitiu Que obra més enllà de si mateix transcendent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transigència

■ transigència

femení Qualitat o condició de transigent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transigent

■ transigent

adjectiu Que transigeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transigir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transigir</title>

Etimologia: del ll. transigĕre, íd. 1a font: 1584
    verb intransitiu
  1. Consentir, en bé de la concòrdia, en allò que hom no creu raonable o veritable.
  2. Fer concessions en allò que és objecte de litigi, de contesa, etc., a fi d’arribar a un acord, acceptant en part allò que hom no considera just, per a evitar d’entrar en judici. No transigirà mai en la qüestió del repartiment de béns. L’amo no transigeix amb l’incompliment de l’horari.

■ transigir

verb intransitiu Consentir, en bé de la concòrdia, en allò que hom no creu raonable o veritable Fer concessions en allò que és objecte de litigi, de contesa, etc, a fi d’arribar a un acord, acceptant en part allò que hom no considera just, per a evitar d’entrar en judici No transigirà mai en la qüestió del repartiment de béns L’amo no transigeix amb l’incompliment de l’horari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

transil·luminació

transil·luminació

femení diagnosi Illuminació, per transparència, d’una cavitat