Es mostren 88940 resultats

■ transmissor
| transmissora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transmissor</title>

Etimologia: del ll. transmissor, -ōris, íd.
  1. adjectiu
    1. Que transmet.
    2. estació transmissora telecomunicacions Instal·lació capaç d’efectuar una transmissió radiofònica, telefònica, telegràfica, etc.
  2. masculí Aparell destinat a efectuar una transmissió.

■ transmissor
| transmissora

adjectiu Que transmet estació transmissora telecomunicacions Installació capaç d’efectuar una transmissió radiofònica, telefònica, telegràfica, etc masculí Aparell destinat a efectuar una transmissió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmitància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transmitància</title>

Partició sil·làbica: trans_mi_tàn_ci_a
    femení
  1. automàtica, automació En un sistema o servosistema, relació matemàtica entre les variables de sortida i d’entrada.
  2. [símbol τ, T] física En un cos, inversa de l’opacitat, anomenada també factor de transmissió.

■ transmitància

femení automàtica, automació En un sistema o servosistema, relació matemàtica entre les variables de sortida i d’entrada símbol τ, T física En un cos, inversa de l’opacitat, anomenada també factor de transmissió
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmodulació

■ transmodulació

femení telecomunicacions i electrònica Diafonia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmutabilitat

■ transmutabilitat

femení Qualitat de transmutable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmutable

■ transmutable

adjectiu Que pot ésser transmutat o que pot transmutar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmutació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transmutació</title>

Partició sil·làbica: trans_mu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. transmutatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de transmutar o de transmutar-se;
    2. l’efecte.
  2. física atòmica Canvi d’identitat d’un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen.

■ transmutació

femení Acció de transmutar o de transmutar-se l’efecte física atòmica Canvi d’identitat d’un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmutador
| transmutadora

■ transmutador
| transmutadora

adjectiu Que transmuta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmutar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transmutar</title>

Etimologia: del ll. transmutare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Transformar una cosa en una altra de natura completament distinta, una substància en una altra. Un excés de radiació podria transmutar el codi genètic.
  2. física atòmica
    1. transitiu Efectuar una transmutació.
    2. pronominal Tenir lloc una transmutació.

■ transmutar

verb transitiu Transformar una cosa en una altra de natura completament distinta, una substància en una altra Un excés de radiació podria transmutar el codi genètic física atòmica transitiu Efectuar una transmutació pronominal Tenir lloc una transmutació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmutatiu
| transmutativa

■ transmutatiu
| transmutativa

adjectiu Que té la virtut de transmutar, que implica transmutació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transmutatori
| transmutatòria

■ transmutatori
| transmutatòria

adjectiu Transmutatiu
Traducció