Es mostren 88939 resultats

■ articulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">articulació</title>

Partició sil·làbica: ar_ti_cu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. articulatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1390, Torcimany
    femení
  1. anatomia animal Zona d’unió entre dues parts rígides d’un animal (ossos, artells) que els dona mobilitat.
  2. anatomia vegetal Nus ben diferenciat que separa dos segments d’un òrgan vegetal.
  3. construcció Unió mòbil entre dos elements, peces o parts d’una estructura, que pot transmetre esforços de tracció o compressió però mai parells de torsió.
  4. fonètica, fonologia Posició i moviments globals dels òrgans de la parla en l’emissió de cadenes fòniques identificables i significatives respecte al repòs relatiu.
  5. música Emissió clara, precisa, nítida, dels diversos sons d’una frase musical.
  6. tecnologia Unió mòbil entre dues peces, que els permet un desplaçament angular recíproc, la transmissió d’esforços de tracció o compressió, però mai parells de torsió. Articulació de ròtula.
  7. Acció d’enunciar en articles separats. L’articulació dels motius d’un recurs.

■ articulació

femení anatomia animal Zona d’unió entre dues parts rígides d’un animal ossos, artells que els dona mobilitat anatomia vegetal Nus ben diferenciat que separa dos segments d’un òrgan vegetal construcció Unió mòbil entre dos elements, peces o parts d’una estructura, que pot transmetre esforços de tracció o compressió però mai parells de torsió fonètica, fonologia Posició i moviments globals dels òrgans de la parla en l’emissió de cadenes fòniques identificables i significatives respecte al repòs relatiu música Emissió clara, precisa, nítida, dels diversos sons d’una frase musical tecnologia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ articuladament

■ articuladament

adverbi D’una manera articulada
Gran Diccionari de la llengua catalana

articulades

articulades

femení plural botànica Esfenòpsids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ articulador

■ articulador

masculí fonètica, fonologia Òrgan del tracte vocal que intervé en la producció d’un so
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ articular1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">articular</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. articulare, íd. 1a font: 1460, Roig
    verb
    1. transitiu Ajuntar, enllaçar, dues parts (d’un cos, d’un tot), especialment no d’una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat.
    2. pronominal L’escàpula s’articula amb l’húmer.
    3. transitiu tecnologia Unir mitjançant una articulació dues peces o dues parts d’una màquina o d’un instrument.
  2. transitiu Produir (els sons d’un llenguatge) mitjançant moviments determinats de la llengua, els llavis, el vel del paladar, etc. Articular la ela en posició final.
  3. transitiu Pronunciar (els mots) clarament. Havia perdut moltes dents i no articulava bé algunes paraules.
  4. transitiu Enunciar, especificar, en articles separats.
  5. transitiu música Produir sons, la veu o un instrument, d’una manera clara i precisa.



    6. Vegeu també:
    articular2

■ articular1

verb transitiu Ajuntar, enllaçar, dues parts d’un cos, d’un tot, especialment no d’una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat pronominal L’escàpula s’articula amb l’húmer transitiu tecnologia Unir mitjançant una articulació dues peces o dues parts d’una màquina o d’un instrument transitiu Produir els sons d’un llenguatge mitjançant moviments determinats de la llengua, els llavis, el vel del paladar, etc Articular la ela en posició final transitiu Pronunciar els mots clarament Havia perdut moltes dents i no articulava bé algunes paraules transitiu Enunciar, especificar, en articles…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ articular2

■ articular2

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a una articulació Superfície articular Càpsula articular Vegeu també articular 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ articulat
| articulada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">articulat</title>

Etimologia: de articular1
  1. adjectiu Que té articulacions, que consta de segments units per articulacions.
  2. adjectiu Expressat en articles, fet de parts que es complementen mútuament.
  3. adjectiu Dit d’un nom acompanyat de l’article.
  4. masculí Conjunt d’articles d’una llei, d’un reglament, d’un tractat, etc.
  5. llenguatge articulat lingüística Forma d’expressió oral humana caracteritzada per la successió de trets convencionals, diferents, contrastius, identificables i, per tant, analitzables en llurs components.

■ articulat
| articulada

adjectiu Que té articulacions, que consta de segments units per articulacions adjectiu Expressat en articles, fet de parts que es complementen mútuament adjectiu Dit d’un nom acompanyat de l’article masculí Conjunt d’articles d’una llei, d’un reglament, d’un tractat, etc llenguatge articulat lingüística Forma d’expressió oral humana caracteritzada per la successió de trets convencionals, diferents, contrastius, identificables i, per tant, analitzables en llurs components
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ articulatori
| articulatòria

■ articulatori
| articulatòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’articulació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ articulats


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">articulats</title>

Etimologia: de articular1
    masculí zoologia
  1. plural Antigament, gran grup d’animals invertebrats caracteritzats pel fet de tenir el cos compost de segments articulats i que reunia els actuals embrancaments dels anèl·lids i dels artròpodes.
  2. singular Animal del grup dels articulats.

■ articulats

masculí zoologia plural Antigament, gran grup d’animals invertebrats caracteritzats pel fet de tenir el cos compost de segments articulats i que reunia els actuals embrancaments dels anèllids i dels artròpodes singular Animal del grup dels articulats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ articulejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">articulejar</title>

Etimologia: del ll. artĭcŭlus ‘articulació’
    verb intransitiu
  1. Enraonar llargament, detingudament, d’una cosa. Sempre que es troben articulegen sobre l’antiga vida a pagès.
  2. Tenir enraonies. Articulejaven sobre meteorologia, però no en sabien res de res.

■ articulejar

verb intransitiu Enraonar llargament, detingudament, d’una cosa Sempre que es troben articulegen sobre l’antiga vida a pagès Tenir enraonies Articulejaven sobre meteorologia, però no en sabien res de res
Informació complementària
Traducció