Es mostren 88953 resultats

trascolament

trascolament

Informació complementària

trascolar

trascolar

trascolins

trascolins

trasentina, hidroclorur de

trasentina, hidroclorur de

traslladar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traslladar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. translatus, -us ‘trasllat’, der. de transfērre ‘traslladar’ 1a font: 1401
Body
    verb transitiu
    1. Mudar una cosa d’un lloc a un altre. Hem de traslladar l’armari a l’altra banda de la sala. Traslladar les caixes d’una habitació a l’altra.
    2. Fer passar algú d’un càrrec, etc., a un altre de semblant categoria. Han traslladat la Sònia de la recepció a l’oficina de vendes. Quan el traslladaren se n’alegrà.
    3. Fer que una junta, una funció, etc., tingui lloc en un altre temps que l’assenyalat, que el de costum, etc. Hem traslladat la reunió a demà. L’espectacle ha estat traslladat a dimarts que ve.
    1. Treure una còpia d’un escrit, d’un dibuix, etc. Traslladar una carta antiga.
    2. diplomàtica Treure una còpia autèntica d’un document.
  1. Traduir.
  2. dret processal Fer arribar a una de les parts litigants (una comunicació escrita amb les pretensions o els al·legats de les altres parts).

traslladar

trasllat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trasllat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. translatus, -us, íd. 1a font: 1295
Body
    masculí
    1. Acció de traslladar;
    2. l’efecte.
    1. Còpia d’un original.
    2. diplomàtica i dret Còpia autenticada per notari.
    3. trasllat simple diplomàtica i dret Còpia no notarial d’un document.
  1. Traducció.
  2. dret processal
    1. Conjunt d’esborranys dels escrits presentats en un afer judicial per la part pròpia, les còpies dels escrits de la part contrària, de les actes de les diligències i de les resolucions judicials.
    2. Comunicació a alguna de les parts litigants dels escrits i les pretensions de l’altra o les altres.

trasllat

traslluir-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traslluir-se</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tras_llu_ir-se
Etimologia: del ll. translucēre, íd. 1a font: s. XV
Body
    verb pronominal
  1. [pr ind 3 es traslluu o es trasllú] Passar la claror a través d’un cos translúcid.
  2. [pr ind 3 es traslluu o es trasllú] Manifestar-se quelcom per indicis, per antecedents que hom en té. Això es trasllueix del que ell diu.

traslluir-se

trasmudament

trasmudament

Informació complementària

trasmudança

trasmudança

trasmudar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trasmudar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. transmutare, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    verb
  1. transitiu Fer canviar algú o alguna cosa talment que sembli un altre o una altra cosa. La seva estada a l'acadèmia el trasmudà: semblava un altre!
  2. pronominal Sofrir una alteració del color de la cara i de les faccions a causa d’una impressió molt forta. En sentir aquelles paraules, ella es va trasmudar.

trasmudar