Es mostren 88939 resultats

■ trastocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trastocar</title>

Etimologia: de tocar 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Trastornar el cap, fer tornar boig. Aquesta fal·lera l’ha trastocat.
    2. hiperbòlicament Aquella dona el va trastocar.
  2. pronominal Tornar-se boig. Quan la seva empresa feu fallida, ell es trastocà.

■ trastocar

verb transitiu Trastornar el cap, fer tornar boig Aquesta fallera l’ha trastocat hiperbòlicament Aquella dona el va trastocar pronominal Tornar-se boig Quan la seva empresa feu fallida, ell es trastocà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trastorn


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trastorn</title>

Etimologia: de trastornar
    masculí
    1. Acció de trastornar o de trastornar-se;
    2. l’efecte.
  2. patologia
    1. Qualsevol alteració en sentit morbós.
    2. trastorn d’horari Trastorn físic i psíquic que pateix una persona després d’un viatge aeri llarg a causa de les diferències horàries entre el lloc d’origen i el d’arribada.

■ trastorn

masculí Acció de trastornar o de trastornar-se l’efecte patologia Qualsevol alteració en sentit morbós trastorn d’horari Trastorn físic i psíquic que pateix una persona després d’un viatge aeri llarg a causa de les diferències horàries entre el lloc d’origen i el d’arribada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trastornador
| trastornadora

■ trastornador
| trastornadora

adjectiu i masculí i femení Que trastorna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trastornar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trastornar</title>

Etimologia: de tornar 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Alterar profundament, destruir l’arranjament, el bon ordre, el funcionament, d’una cosa. Trastornar l’ordre dels elements, les lleis de la natura. Aquesta alimentació li ha trastornat l’estómac. Aquesta idea fixa li ha trastornat el seny.
    2. especialment Torbar profundament l’ànim una aflicció, una desgràcia. Aquella mort sobtada els va trastornar a tots.
  2. pronominal No et trastornis així: potser encara se salvarà.

■ trastornar

verb transitiu Alterar profundament, destruir l’arranjament, el bon ordre, el funcionament, d’una cosa Trastornar l’ordre dels elements, les lleis de la natura Aquesta alimentació li ha trastornat l’estómac Aquesta idea fixa li ha trastornat el seny especialment Torbar profundament l’ànim una aflicció, una desgràcia Aquella mort sobtada els va trastornar a tots pronominal No et trastornis així potser encara se salvarà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trasviament

■ trasviament

masculí Desviament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trasviar

■ trasviar

verb transitiu Desviar, extraviar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trau


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trau</title>

Partició sil·làbica: trau
Etimologia: ant. i dial. trauc, d’origen preromà, probablement d’un gàl·lic *tráokom ‘forat’ 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. Petita obertura feta en una peça de roba, etc., per la qual, per cordar-la, hom fa passar els botons cosits a l’altra vora. Els traus d’unes polacres. Portar una flor al trau de la solapa.
  2. fusteria
    1. construcció Forat quadrangular que és fet en una peça de fusta, en una paret, etc., per fer-hi passar la metxa d’una barra, el travesser d’una bastida o d’un bastiment, etc.
    2. a trau i metxa locució adjectiva Dit de l’encaix fet de manera que el sortint d’una peça penetra en un entrant d’una altra.
    3. trau colís tecnologia Forat, ranura, regata, etc., d’un colís.
    4. trau colís tecnologia colís2 2 1.
  3. patologia
    1. Incisió profunda feta al cos d’una persona o animal per ferida d’instrument agut, per cop violent, etc.
    2. Trenc.
    3. fer un trau (a algú) col·loquialment Donar-li una ganivetada, una estocada, etc.

■ trau

masculí Petita obertura feta en una peça de roba, etc, per la qual, per cordar-la, hom fa passar els botons cosits a l’altra vora Els traus d’unes polacres Portar una flor al trau de la solapa fusteria construcció Forat quadrangular que és fet en una peça de fusta, en una paret, etc, per fer-hi passar la metxa d’una barra, el travesser d’una bastida o d’un bastiment, etc a trau i metxa locució adjectiva Dit de l’encaix fet de manera que el sortint d’una peça penetra en un entrant d’una altra trau colís tecnologia Forat, ranura, regata, etc, d’un colís trau colís tecnologia colís 2 2 1…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trauc

trauc

masculí dialectal antigament Forat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traucador
| traucadora

■ traucador
| traucadora

adjectiu Que trauca o forada masculí Aparell per a fer forats especialment oficis manuals trepant 5
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traucar

■ traucar

verb transitiu Foradar intransitiu dialectal Néixer una planta, brotar El blat comença a traucar
Informació complementària
Traducció