Es mostren 88953 resultats

traure

traure

traüt

traüt

trav.

trav.

trava


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trava</title>

Accessory
Etimologia: del ll. trabs, -bis ‘biga; pal, post’, on solien travar-se els animals i els carruatges, que donà el cat. ant. i oc. trau amb possible variant trave, com en aragonès i port., modificat en trava 1a font: s. XIV
Body
    femení
    1. Nom donat a diferents lligams, cadenes, barres, etc., que serveixen per a impedir que una cosa pugui moure’s independentment d’una altra o separar-se’n, que impedeixen el moviment d’una part mòbil d’un dispositiu, d’un mecanisme, etc.
    2. Dispositiu, mecanisme, etc., que impedeix o dificulta un determinat moviment.
    3. figuradament Allò que impedeix o destorba l’execució d’una cosa.
    1. Peça que uneix dues parts mòbils d’un objecte.
    2. Llenca de drap que uneix, aproximadament a l’alçada dels malucs, les dues parts de l’escapulari de certs hàbits monàstics.
    3. Tira de drap, cuir, etc., que passa per sota el peu i va fixada pels seus extrems a les vores inferiors dels pantalons, del botí, etc.
    4. agricultura Peça de ferro que uneix sòlidament les puntes d’una fanga.
    5. construcció naval Aparell proveït d’un bossell que, enfilat a la granera del car d’una antena de la barca de mitjana, serveix per a córrer l’estrop amunt i avall de l’antena.

trava

travacavalls

travacavalls

travada

travada

travador1

travador1

Traducció

travador2
| travadora

travador2
| travadora

travallengua

travallengua

Informació complementària

travar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">travar</title>

Accessory
Etimologia: de trava 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu
    1. Posar una trava o traves a una cosa. Travar el carro.
    2. Unir una cosa a una altra, dues o més coses entre elles de manera que no puguin separar-se, que no puguin moure’s independentment l’una de l’altra. Traveu bé les posts, que hauran d’aguantar força pes.
    3. Unir coses de manera que formin un tot fortament lligat. Una construcció ben travada.
    4. Donar més consistència a una massa líquida o pastosa.
  1. figuradament
    1. Impedir o destorbar d’obrar, de funcionar. El remordiment li travava els sentits.
    2. travar-se la llengua Embalbir-se fins al punt de no poder parlar distintament.

travar