Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ articulista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">articulista</title>

Etimologia: del ll. artĭcŭlus ‘articulació’

masculí i femení

Autor d’un article.
especialment periodisme Persona que redacta articles de periòdic.

■ articulista

masculí i femení Autor d’un article especialment periodisme Persona que redacta articles de periòdic

■ artífex

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">artífex</title>

Etimologia: del ll. artĭfex, -ĭficis , comp. amb ll. facĕre ‘fer’ 1a font: s. XV

[plural artífexs]

masculí i femení

Persona que exerceix alguna art manual, especialment la que fa treballs manuals que exigeixen una habilitat especial.
figuradament Autor d’alguna cosa.

■ artífex

plural artífexs masculí i femení Persona que exerceix alguna art manual, especialment la que fa treballs manuals que exigeixen una habilitat especial figuradament Autor d’alguna cosa

■ artifici

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">artifici</title>

Etimologia: del ll. artificium, comp. amb el ll. ars i facĕre 1a font: s. XIV, Llull

masculí

obsolet Art de fer.
Truc enginyós. Un artifici artístic.
Art, habilitat, truc, emprats per a estrafer o dissimular la veritat, les imperfeccions d’una cosa, per a produir un efecte determinat, que serveix per a enganyar. Un artifici per a tapar la manca d’art.
obsolet Obra de l’home feta amb art, amb habilitat, amb enginy.
química Dispositiu capaç d’originar efectes explosius i lluminosos. Focs d’artifici.

masculí obsolet Art de fer Truc enginyós Un artifici artístic Art, habilitat, truc, emprats per a estrafer o dissimular la veritat, les imperfeccions d’una cosa, per a produir un efecte determinat, que serveix per a enganyar Un artifici per a tapar la manca d’art obsolet Obra de l’home feta amb art, amb habilitat, amb enginy química Dispositiu capaç d’originar efectes explosius i lluminosos Focs d’artifici

■ artificial

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">artificial</title>

Partició sil·làbica: ar_ti_fi_ci_al
Etimologia: del ll. artificialis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

Fet de la mà de l’home o que no és natural. Respiració artificial.
Mancat de naturalitat o espontaneïtat; artificiós. Un somriure artificial.
llengua artificial lingüística Per oposició a llengua natural, sistema de signes comunicatius elaborat per convenció deliberada.

■ artificial

adjectiu Fet de la mà de l’home o que no és natural Respiració artificial Mancat de naturalitat o espontaneïtat artificiós Un somriure artificial llengua artificial lingüística Per oposició a llengua natural , sistema de signes comunicatius elaborat per convenció deliberada