Es mostren 88939 resultats

■ traveta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traveta</title>

Etimologia: de trava 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Trava petita.
    2. especialment trava 2 3.
    1. Acció de posar una cama encreuada amb la d’un altre que camina, que corre, que lluita, etc., per privar-la de moure’s i fer-lo, així, caure a terra. El va fer caure fent-li una traveta.
    2. figuradament Acció de posar entrebancs a algú per fer-lo fracassar. Estava a punt de reeixir, però els seus companys mateixos li van fer la traveta.

■ traveta

femení Trava petita especialment trava 2 3 Acció de posar una cama encreuada amb la d’un altre que camina, que corre, que lluita, etc, per privar-la de moure’s i fer-lo, així, caure a terra El va fer caure fent-li una traveta figuradament Acció de posar entrebancs a algú per fer-lo fracassar Estava a punt de reeixir, però els seus companys mateixos li van fer la traveta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ travó

■ travó

masculí tecnologia Travesser horitzontal sobre el qual recolza una barra, a la qual permet un moviment de balanceig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treball


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treball</title>

Compareu: feina
Etimologia: de treballar 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. Acció de treballar, esforç sostingut. El treball corporal, intel·lectual.
    2. Allò en què hom treballa. Aquell era un treball dur i molt delicat.
    3. Obra produïda amb aquella acció o esforç. Els treballs de defensa van ésser destruïts en una incursió dels enemics. Exposició dels treballs premiats.
    4. Obra escrita. Tots els seus treballs han estat recollits en un volum.
    5. especialment dret, economia i sociologia Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
    6. per analogia L’esforç dels animals o l’activitat d’una màquina. Un animal de treball. Aquestes màquines fan molt treball.
    7. carta de treball dret del treball Document que lliuren les autoritats laborals d’un país als estrangers que hi volen treballar. També s’anomena carta d’identitat professional o permís de treball.
    8. treball de camp Estudi fet en el lloc mateix on hi ha l’objecte que hom vol estudiar.
    9. treballs forçats dret penal Treballs a què estan obligats alguns condemnats per raó d’un delicte i que formen part de la condemna amb què han estat castigats.
    10. treball social sociologia Activitat professional dels assistents socials.
  2. física
    1. [símbol W] Efecte d’una força en tant que venç una resistència i, per tant, es produeix un desplaçament del seu punt d’aplicació.
    2. principi del treball màxim Principi segons el qual si una reacció química exotèrmica entre dues o més substàncies pot ésser possible per més d’un procés diferent, a temperatures pròximes a l’ambiental i quan no hi ha aportació externa d’energia, sempre té lloc el procés que implica l’evolució de calor màxima.
    3. treball de sortida Energia mínima que ha de tenir una partícula carregada per a poder ésser extreta per la superfície d’un conductor al qual pertany, mitjançant un procés reversible en el sentit termodinàmic.
    4. treball virtual mecànica Treball d’una força, corresponent a un desplaçament virtual del seu punt d’aplicació.
  3. figuradament
    1. [generalment en pl] Penes, fatics, amb què hom passa una part de la seva vida, que hom passa en tal o tal avinentesa. Passar treballs. Vaig tenir treballs a fugir.
    2. tenir (algú) un treball Sofrir un accident morbós sobtat, com un desmai, una paràlisi, un atac.

■ treball

masculí Acció de treballar, esforç sostingut El treball corporal, intellectual Allò en què hom treballa Aquell era un treball dur i molt delicat Obra produïda amb aquella acció o esforç Els treballs de defensa van ésser destruïts en una incursió dels enemics Exposició dels treballs premiats Obra escrita Tots els seus treballs han estat recollits en un volum especialment dret , economia i sociologia Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta per analogia L’esforç dels animals o l’activitat d’una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treballada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treballada</title>

Etimologia: de treballar 1a font: 1915, DAg.
    femení
  1. Acció de treballar molt. Hem fet una treballada que ens ha deixat cruixits.
  2. Colla de gent que treballa plegada; brigada.
  3. Camp, pedrera, etc., on hom treballa, sobretot si hi fa feina molta gent. A la treballada, tothom parlava del mateix.

■ treballada

femení Acció de treballar molt Hem fet una treballada que ens ha deixat cruixits Colla de gent que treballa plegada brigada Camp, pedrera, etc, on hom treballa, sobretot si hi fa feina molta gent A la treballada, tothom parlava del mateix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treballador
| treballadora

■ treballador
| treballadora

adjectiu Que treballa La gent treballadora Que treballa molt, a qui agrada de treballar És una noia molt treballadora masculí i femení dret del treball Persona que treballa en qualitat d’assalariat Obrer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treballar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treballar</title>

Etimologia: del ll. vg. *tripaliare ‘torturar’, der. de trĭpalium ‘mena de cep o instrument de tortura’, comp. de tres ‘tres’ i palus ‘pal’, pels elements que integraven l’instrument; la idea de patir tortura va contaminar la de laborar o obrar, i en plasmà pejorativament l’esforç que implica 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu
    1. Emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment de quelcom que hom fa principalment pel guany que en prové, per l’obligació que té de fer-ho pel seu càrrec, la seva professió, etc. Treballar de cap. Treballar intel·lectualment. Treballar a jornal, a preu fet. Treballar al camp, a la fàbrica. Treballar vuit hores el dia, quaranta hores la setmana.
    2. Estar col·locat. El meu fill treballa a la impremta X.
    3. Tenir feina. El seu marit fa dos mesos que no treballa.
  2. intransitiu per analogia
    1. Esforçar-se físicament o mentalment. És un exercici en què treballen els braços i les cames. Fer treballar el cap.
    2. Esforçar-se un animal. Fer treballar un bou. El pobre ruc està rebentat: ha treballat tot el dia.
    3. Tenir activitat una màquina. Fer treballar una màquina. Aquesta màquina no treballa bé.
    4. Produir. Fer treballar la terra.
    5. Una cosa sofrir l’esforç a què és sotmesa. Treballar un suport, una biga, un mur.
  3. transitiu
    1. Sotmetre una matèria a una acció contínua per afaiçonar-la. Treballar la pedra, el ferro.
    2. Preparar una cosa que exigeix una manipulació més o menys violenta. Treballar la pasta per a fer el pa. És una gerra molt treballada.
    3. figuradament Preparar, perfeccionar, millorar. Treballar un discurs.

■ treballar

verb intransitiu Emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment de quelcom que hom fa principalment pel guany que en prové, per l’obligació que té de fer-ho pel seu càrrec, la seva professió, etc Treballar de cap Treballar intellectualment Treballar a jornal, a preu fet Treballar al camp, a la fàbrica Treballar vuit hores el dia, quaranta hores la setmana Estar collocat El meu fill treballa a la impremta X Tenir feina El seu marit fa dos mesos que no treballa intransitiu per analogia Esforçar-se físicament o mentalment És un exercici en què…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treballat
| treballada

■ treballat
| treballada

adjectiu Que ha passat molts de treballs, de penes, de fatics Va tenir una vida molt treballada Ha estat una dona molt treballada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treballós
| treballosa

■ treballós
| treballosa

adjectiu Que exigeix molt de treball És una obra molt treballosa, si hom vol que surti bé Ple de treballs o fatics Va menar una existència molt treballosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treballosament

■ treballosament

adverbi Amb treball, amb treballs o fatics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treballotejar

■ treballotejar

verb intransitiu Treballar d’una manera intermitent, en feines eventuals, etc
Informació complementària
Traducció