Es mostren 88939 resultats

■ trencaclosques


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencaclosques</title>

Etimologia: de trencar i closca 1a font: c. 1911
    masculí
  1. Problema o endevinalla de difícil comprensió o resolució.
  2. especialment jocs d’entreteniment Joc consistent a reconstruir una determinada figura combinant trossos de cartó, fusta, plàstic, etc., en cadascun dels quals hi ha part de la figura total.

■ trencaclosques

masculí Problema o endevinalla de difícil comprensió o resolució especialment jocs d’entreteniment Joc consistent a reconstruir una determinada figura combinant trossos de cartó, fusta, plàstic, etc, en cadascun dels quals hi ha part de la figura total
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencacolls

■ trencacolls

masculí Lloc perillós en què és fàcil de caure i prendre mal figuradament Afer difícil, perillós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencacorrents

■ trencacorrents

masculí tecnologia Accessori que tenen alguns agitadors, eventualment formant part del recipient, la finalitat del qual és evitar que la mescla, emportada pel moviment de l’agitador, giri sense mesclar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

trencacors

trencacors

masculí i femení colloquialment Persona que n’enamora amb facilitat d’altres que finalment no són correspostes i acaben amb el cor trencat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencada</title>

Etimologia: de trencar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Fet de trencar-se una o més coses.
  2. Acció de trencar o canviar bruscament de camí.
  3. indústria tèxtil Accident que consisteix a trencar-se simultàniament molts fils d’ordit durant el tissatge.

■ trencada

femení Fet de trencar-se una o més coses Acció de trencar o canviar bruscament de camí indústria tèxtil Accident que consisteix a trencar-se simultàniament molts fils d’ordit durant el tissatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trencadalla


<title type="display">trencadalla</title>

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les malvàcies (Kosteletzkia pentacarpos), de fins a dos metres d’alt, de grans flors rosades, pròpia de canyars i d’aiguals de les regions costaneres de la Mediterrània europea.

trencadalla

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les malvàcies Kosteletzkia pentacarpos , de fins a dos metres d’alt, de grans flors rosades, pròpia de canyars i d’aiguals de les regions costaneres de la Mediterrània europea
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencadella

■ trencadella

femení botànica gatell 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencadís
| trencadissa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencadís</title>

Etimologia: de trencar
  1. adjectiu Que és fàcil de trencar-se, fràgil.
  2. femení
    1. Acció de trencar o de trencar-se moltes coses;
    2. l’efecte.
  3. femení
    1. Acció de trencar o de trencar-se en molts bocins;
    2. l’efecte.
  4. masculí art Mosaic fet amb trossos de ceràmica trencada.

■ trencadís
| trencadissa

adjectiu Que és fàcil de trencar-se, fràgil femení Acció de trencar o de trencar-se moltes coses l’efecte femení Acció de trencar o de trencar-se en molts bocins l’efecte masculí art Mosaic fet amb trossos de ceràmica trencada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencador
| trencadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencador</title>

Etimologia: de trencar 1a font: c. 1260
  1. adjectiu i masculí i femení Que trenca. Trencadores d’ametlles.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Transgressor, violador.
    2. trencador de fe Persona que trenca la paraula donada.
  3. masculí i femení
    1. oficis manuals Tallador de pedra, el qui arrenca pedra de la pedrera.
    2. indústria surera Treballador que talla el suro a peces.
  4. masculí
    1. Instrument per a trencar alguna cosa.
    2. Trencanous.
    3. Trencapinyons.
    4. fusteria Eina de torner semblant al badaine.
    5. indústria surera En la indústria tapera, eina emprada per a trencar o ratllar el suro.
  5. femení
    1. Instrument per a trencar alguna cosa.
    2. trencadora d’aprests indústria tèxtil Màquina per al trencament d’aprests dels teixits.

■ trencador
| trencadora

adjectiu i masculí i femení Que trenca Trencadores d’ametlles adjectiu i masculí i femení Transgressor, violador trencador de fe Persona que trenca la paraula donada masculí i femení oficis manuals Tallador de pedra, el qui arrenca pedra de la pedrera indústria surera Treballador que talla el suro a peces masculí Instrument per a trencar alguna cosa Trencanous Trencapinyons fusteria Eina de torner semblant al badaine indústria surera En la indústria tapera, eina emprada per a trencar o ratllar el suro femení Instrument per a trencar alguna cosa trencadora d’aprests indústria tèxtil Màquina…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencadura

■ trencadura

femení Trencament especialment patologia Hèrnia
Informació complementària
Traducció