Es mostren 88953 resultats

■ trèmulament

■ trèmulament

adverbi Tremolant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tremusal

■ tremusal

masculí Qualsevol dels vessants triangulars o trapezials d’una teulada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tren


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tren</title>

Etimologia: de l’angl. train, íd., i aquest, del fr. ant. train ‘acció d’arrossegar’, der. de traîner ‘arrossegar’, del ll. vg. *traginare, der. de *tragĕre, alteració del ll. cl. trahĕre ‘arrossegar, estirar’ 1a font: s. XVIII
    masculí
    1. Conjunt d’estris, màquines, òrgans, etc., generalment de la mateixa natura o de natura semblant, que són emprats, acoblats o combinats, en una mateixa operació, amb una mateixa finalitat.
    2. tren d’artilleria armament Conjunt de soldats, vehicles, animals, etc., emprats en el transport de l’artilleria.
    3. tren d’aterratge aeronàutica Conjunt d’elements que permeten a un avió de dur a terme les operacions d’envol i d’aterratge.
    4. tren de barques (o de barcasses) Conjunt de barques enganxades amb cordes o amb cadenes per a conduir coses per un riu o bé per a formar un pont.
    5. tren de laminatge tecnologia Successió dels laminadors necessaris per a obtenir una determinada làmina o un altre perfil a partir d’un material plàstic.
    6. tren d’engranatges tecnologia Sistema o conjunt de rodes dentades que, amb el moviment de rotació que reben o transmeten, contribueixen a un mateix treball.
    7. tren d’ones electrònica Grup d’ones que es repeteixen successivament.
    1. Successió de vehicles remolcats.
    2. especialment ferrocarrils Sèrie de vagons enganxats els uns amb els altres que, arrossegats per una o més locomotores, condueixen passatgers (tren de passatgers) o mercaderies (tren de mercaderies o tren de càrrega) d’un punt a un altre d’una via fèrria. Agafar, perdre, el tren. Tren de vapor o de fum, elèctric.
    3. tren correu ferrocarrils Tren, generalment de passatgers, que transporta el correu.
    4. tren d’alta velocitat [sigla TAV] ferrocarrils Tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat.
    5. tren de rodalia ferrocarrils Tren de passatgers que enllaça les estacions de l’àrea metropolitana i dels pobles de la seva rodalia.
    6. tren exprés ferrocarrils Tren de passatgers que circula amb més rapidesa que l’òmnibus i para només a les estacions més importants.
    7. tren interciutats ferrocarrils Tren de viatgers, amb un cert grau de confort, que enllaça ciutats i fa recorreguts no inferiors a 100 km.
    8. tren òmnibus ferrocarrils Tren de passatgers que para a totes les estacions.
    9. tren ràpid ferrocarrils Tren de passatgers que no para en cap estació durant el trajecte.
    10. tren tramvia ferrocarrils Tren de rodalia o de trajecte curt que para a totes les estacions.
    1. Manera de viure amb més o menys luxe. Aquella família porten un tren, que no sé com el poden sostenir.
    2. esports Manera de portar una cursa o un joc esportiu, quant a la seva velocitat, intensitat de joc, etc. Aquests jugadors duen un tren molt fort.

■ tren

masculí Conjunt d’estris, màquines, òrgans, etc, generalment de la mateixa natura o de natura semblant, que són emprats, acoblats o combinats, en una mateixa operació, amb una mateixa finalitat tren d’artilleria armament Conjunt de soldats, vehicles, animals, etc, emprats en el transport de l’artilleria tren d’aterratge aeronàutica Conjunt d’elements que permeten a un avió de dur a terme les operacions d’envol i d’aterratge tren de barques o de barcasses Conjunt de barques enganxades amb cordes o amb cadenes per a conduir coses per un riu o bé per a formar un pont tren de laminatge…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trena</title>

Etimologia: del ll. trīna ‘triple’, per al·lusió als tres feixos de cabells o brins entreteixits que formen una trena 1a font: c. 1270
    femení
  1. Porció de cabells que, dividits en tres o més badies, s’entreteixeixen de manera que cadascuna de les badies, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres, passant-los alternativament per sobre i per sota.
  2. Conjunt de fils, de tires de cuir, de vímet, etc., entreteixits com les badies d’una trena de cabells. Una trena de tiretes fines de cuir formava la tralla de les xurriaques.
  3. indústria tèxtil Teixit estret, semblant a una corda plana, format per tres o més caps de fil o conjunts de fils entrecreuats i entrellaçats en sentit diagonal sense intervenció de cap trama.

■ trena

femení Porció de cabells que, dividits en tres o més badies, s’entreteixeixen de manera que cadascuna de les badies, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres, passant-los alternativament per sobre i per sota Conjunt de fils, de tires de cuir, de vímet, etc, entreteixits com les badies d’una trena de cabells Una trena de tiretes fines de cuir formava la tralla de les xurriaques indústria tèxtil Teixit estret, semblant a una corda plana, format per tres o més caps de fil o conjunts de fils entrecreuats i entrellaçats en sentit diagonal sense intervenció de cap trama
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trenar</title>

Etimologia: de trena 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Disposar cabells, fils, etc., formant trena. Trenar cànem. Trenar o teixir una garlanda.
  2. indústria tèxtil
    1. Entreteixir tres o més filats o grups de fils prenent el que fa o els que fan servei de trama i fent-los passar alternativament per sobre i per sota dels restants, que fan servei d’ordit.
    2. Fer llata de cànem, de jute, d’espart, etc.

■ trenar

verb transitiu Disposar cabells, fils, etc, formant trena Trenar cànem Trenar o teixir una garlanda indústria tèxtil Entreteixir tres o més filats o grups de fils prenent el que fa o els que fan servei de trama i fent-los passar alternativament per sobre i per sota dels restants, que fan servei d’ordit Fer llata de cànem, de jute, d’espart, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trenat
| trenada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trenat</title>

Etimologia: de trenar
  1. adjectiu heràldica Dit de la peça formada per cables o cordes torts i entrellaçats deixant espais buits pels quals es veu el camper.
  2. masculí Manera d’estar trenats els cabells, els fils, etc., que formen una trena, una trenyella, etc.

■ trenat
| trenada

adjectiu heràldica Dit de la peça formada per cables o cordes torts i entrellaçats deixant espais buits pels quals es veu el camper masculí Manera d’estar trenats els cabells, els fils, etc, que formen una trena, una trenyella, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trenc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trenc</title>

Etimologia: de trencar 1a font: 1315
    masculí
    1. Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur.
    2. patologia Ferida incisivocontusa, especialment la produïda al cap. Fer-se un trenc al front.
    1. geomorfologia Terreny desigual i obert entre muntanyes.
    2. geomorfologia Obertura erosiva feta per l’aigua d’inundació d’un riu o una riera al dic natural que limita el terreny per on s’escolen les aigües.
    3. mineria Lloc on treballen en una mina o una pedrera.
  3. gramàtica Signe diacrític de la ce trencada (¸).
  4. a trenc d’alba locució adverbial Al moment de començar a clarejar el dia.
  5. a trenc d’onades locució adverbial Arran de mar.

■ trenc

masculí Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur patologia Ferida incisivocontusa, especialment la produïda al cap Fer-se un trenc al front geomorfologia Terreny desigual i obert entre muntanyes geomorfologia Obertura erosiva feta per l’aigua d’inundació d’un riu o una riera al dic natural que limita el terreny per on s’escolen les aigües mineria Lloc on treballen en una mina o una pedrera gramàtica Signe diacrític de la ce trencada ¸ a trenc d’alba locució adverbial Al moment de començar a clarejar el dia a trenc d’onades locució adverbial Arran de mar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trenca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trenca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de trencar 1a font: s. XV
    femení
  1. Trencadissa. El torb ha fet una gran trenca de branques a l’arbreda.
  2. Punt d’un camí, d’un corrent d’aigua, etc., d’on n’arrenca un altre, trencall.
  3. Fita, pedra indicadora de partió.
  4. obres públiques gual 2 2.
  5. ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids (Lanius minor), semblant al botxí, però amb el front negre i les parts inferiors més rosades.



    6. Vegeu també:
    trenca2

■ trenca1

femení Trencadissa El torb ha fet una gran trenca de branques a l’arbreda Punt d’un camí, d’un corrent d’aigua, etc, d’on n’arrenca un altre, trencall Fita, pedra indicadora de partió obres públiques gual 2 2 ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids Lanius minor , semblant al botxí, però amb el front negre i les parts inferiors més rosades Vegeu també trenca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trenca2

■ trenca2

femení indumentària Peça d’abric que arriba fins a mitja cuixa, generalment amb caputxa, confeccionada amb un teixit de llana espès Vegeu també trenca 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencaaigües


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencaaigües</title>

Partició sil·làbica: tren_ca_ai_gües
Etimologia: de trencar i aigua
    masculí
  1. arquitectura Aresta viva que ressegueix la part inferior d’una cornisa, d’un ràfec, d’un ampit de finestra, per tal que els regalims d’aigua no llisquin façana avall.
  2. construcció i fusteria Peça, generalment de fusta, que, fixada horitzontalment a la part baixa d’una finestra o d’una porta, o formant-ne part, serveix per a impedir l’entrada d’aigua de pluja a l’interior de la construcció.
  3. construcció Bimbell.

■ trencaaigües

masculí arquitectura Aresta viva que ressegueix la part inferior d’una cornisa, d’un ràfec, d’un ampit de finestra, per tal que els regalims d’aigua no llisquin façana avall construcció i fusteria Peça, generalment de fusta, que, fixada horitzontalment a la part baixa d’una finestra o d’una porta, o formant-ne part, serveix per a impedir l’entrada d’aigua de pluja a l’interior de la construcció construcció Bimbell
Traducció