Es mostren 88939 resultats

■ trencafila

■ trencafila

femení arts gràfiques Costura entrellaçada que els enquadernadors fan entre la corda i la capçada de cada costat al llom d’un llibre, quan el cusen, per fer més fort el relligat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencaglaç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencaglaç</title>

Etimologia: de trencar i glaç
    masculí construcció naval
  1. Roda molt resistent d’alguns vaixells, anomenats precisament trencaglaços, per a obrir-se pas a través del glaç.
  2. Vaixell especialment construït per poder trencar la capa de glaç que hi ha a la superfície de l’aigua de determinades mars o de determinades zones, especialment en certes èpoques de l’any, i obrir en l’aigua glaçada un canal lliure que permeti la navegació.

■ trencaglaç

masculí construcció naval Roda molt resistent d’alguns vaixells, anomenats precisament trencaglaços , per a obrir-se pas a través del glaç Vaixell especialment construït per poder trencar la capa de glaç que hi ha a la superfície de l’aigua de determinades mars o de determinades zones, especialment en certes èpoques de l’any, i obrir en l’aigua glaçada un canal lliure que permeti la navegació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trencahams

trencahams

masculí ictiologia Tallahams
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencajunts

■ trencajunts

Mot emprat en l’expressió a trencajunts locució adverbial Collocant les peces d’un enrajolat, o els maons o els carreus d’una paret de manera que no hi hagi coincidència entre els junts de dues filades consecutives
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencall

■ trencall

masculí Camí travesser Seguiu aquest camí i agafeu el primer trencall que trobareu a la dreta Trencant, rompent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trencallós
| trencallosa

trencallós
| trencallosa

adjectiu Trencadís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencallums

■ trencallums

masculí arquitectura i construcció Mainell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencalòs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencalòs</title>

Etimologia: de trencar i l’os 1a font: 1507, Nebrija-Busa
masculí [plural trencalossos] ornitologia Ocell de la família dels vultúrids (Gypaëtus barbatus), de color blanc rogenc al cap, amb una ratlla negra des de cada ull fins al bec, que s’alimenta de carronya, especialment pell i ossos.

■ trencalòs

masculí plural trencalossos ornitologia Ocell de la família dels vultúrids Gypaëtus barbatus , de color blanc rogenc al cap, amb una ratlla negra des de cada ull fins al bec, que s’alimenta de carronya, especialment pell i ossos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencament</title>

Etimologia: de trencar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció de trencar.
    1. dret Transgressió. Trencament de llei.
    2. trencament de condemna dret i dret penal Incompliment d’una condemna imposada per sentència ferma.
    3. trencament de domicili dret penal Violació de domicili.
    4. trencament de forma dret i dret processal Violació o omissió voluntària de les garanties substancials en un procediment.
  3. trencament d’aprests indústria tèxtil Operació d’acabament que té per missió fer desaparèixer el tacte encarcarat d’un teixit excessivament aprestat.

■ trencament

masculí Acció de trencar dret Transgressió Trencament de llei trencament de condemna dret i dret penal Incompliment d’una condemna imposada per sentència ferma trencament de domicili dret penal Violació de domicili trencament de forma dret i dret processal Violació o omissió voluntària de les garanties substancials en un procediment trencament d’aprests indústria tèxtil Operació d’acabament que té per missió fer desaparèixer el tacte encarcarat d’un teixit excessivament aprestat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencanous


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencanous</title>

Partició sil·làbica: tren_ca_nous
Etimologia: de trencar i nou1
    masculí
  1. Instrument, generalment en forma de tenalles o pinces, per a trencar nous, ametlles, etc.
  2. ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids (Nucifraga caryocatactes), de color castany amb taques blanques, que s’alimenta d’avellanes, nous i pinyons i és bastant sociable.

■ trencanous

masculí Instrument, generalment en forma de tenalles o pinces, per a trencar nous, ametlles, etc ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids Nucifraga caryocatactes , de color castany amb taques blanques, que s’alimenta d’avellanes, nous i pinyons i és bastant sociable
Informació complementària
Traducció