Es mostren 88953 resultats

trencaavellanes

trencaavellanes

masculí ictiologia Enrocador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencable

■ trencable

adjectiu Que pot trencar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trencacames

trencacames

masculí Baixada llarga, rosta i pedregosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencacaps

■ trencacaps

masculí Cosa, assumpte, que exigeix molta reflexió, de difícil solució, que preocupa molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencaclosques


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencaclosques</title>

Etimologia: de trencar i closca 1a font: c. 1911
    masculí
  1. Problema o endevinalla de difícil comprensió o resolució.
  2. especialment jocs d’entreteniment Joc consistent a reconstruir una determinada figura combinant trossos de cartó, fusta, plàstic, etc., en cadascun dels quals hi ha part de la figura total.

■ trencaclosques

masculí Problema o endevinalla de difícil comprensió o resolució especialment jocs d’entreteniment Joc consistent a reconstruir una determinada figura combinant trossos de cartó, fusta, plàstic, etc, en cadascun dels quals hi ha part de la figura total
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencacolls

■ trencacolls

masculí Lloc perillós en què és fàcil de caure i prendre mal figuradament Afer difícil, perillós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencacorrents

■ trencacorrents

masculí tecnologia Accessori que tenen alguns agitadors, eventualment formant part del recipient, la finalitat del qual és evitar que la mescla, emportada pel moviment de l’agitador, giri sense mesclar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

trencacors

trencacors

masculí i femení colloquialment Persona que n’enamora amb facilitat d’altres que finalment no són correspostes i acaben amb el cor trencat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencada</title>

Etimologia: de trencar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Fet de trencar-se una o més coses.
  2. Acció de trencar o canviar bruscament de camí.
  3. indústria tèxtil Accident que consisteix a trencar-se simultàniament molts fils d’ordit durant el tissatge.

■ trencada

femení Fet de trencar-se una o més coses Acció de trencar o canviar bruscament de camí indústria tèxtil Accident que consisteix a trencar-se simultàniament molts fils d’ordit durant el tissatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trencadalla


<title type="display">trencadalla</title>

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les malvàcies (Kosteletzkia pentacarpos), de fins a dos metres d’alt, de grans flors rosades, pròpia de canyars i d’aiguals de les regions costaneres de la Mediterrània europea.

trencadalla

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les malvàcies Kosteletzkia pentacarpos , de fins a dos metres d’alt, de grans flors rosades, pròpia de canyars i d’aiguals de les regions costaneres de la Mediterrània europea