Es mostren 88939 resultats

■ trencapinyons

■ trencapinyons

masculí Trencanous petit, per a trencar pinyons ornitologia Trencapinyes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencar</title>

Etimologia: d’origen preromà, d’una base *trenko, íd., potser indoeuropea i potser també cèlt 1a font: s. XII
    verb
  1. transitiu
    1. Fer trossos o fragments (una cosa dura), colpint-la, prement-la, tirant-la a terra, etc. Trencar un vidre, un plat. Trencar ametlles, pinyons, nous. Trencar fusta.
    2. trencar el cor figuradament Produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor, despertar un viu sentiment de compassió. Aquella escena trista li ha trencat el cor.
    3. trencar el suro indústria surera Tallar el suro a peces.
    4. trencar les paraules Pronunciar-les incompletament, interrompent-les abans d’acabar-les de dir.
    5. trencar pedra oficis manuals Tallar-la arrencant-la de la pedrera.
  2. transitiu
    1. Produir una solució parcial de continuïtat en un cos, sense arribar a separar-ne les parts. Del nostre pes es trencà la branca, però no caiguérem perquè no es partí del tot.
    2. traumatologia Fracturar. Amb un cop de bastó li trencà la cama.
    3. trencar bastes indústria tèxtil Fraccionar les bastes massa llargues d’un fil o d’una passada pintant algun punt d’encreuament d’efecte contrari al de la basta, en el pintat de dibuixos per a teixits.
    1. pronominal Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un punt o més. El càntir se li ha trencat als dits. Trencar-se una processó.
    2. usat absolutament i pronominal patologia Contreure una hèrnia, sofrir trencadura.
    3. pronominal traumatologia Sofrir la fractura d’un membre o una part del cos. Trencar-se un os, un braç, una cama.
    4. trencar-se de riure pronominal figuradament Riure amb grans contorsions.
    5. trencar-se el cap pronominal figuradament Fatigar-se estudiant i pensant, cercant la solució d’un problema.
    6. trencar-se el coll pronominal figuradament Sofrir un greu dany en una empresa o un afer.
    7. trencar-se la mà (a una cosa) pronominal figuradament Fer-la-hi destra a força d’exercitar-la-hi.
  4. transitiu
    1. Doblegar, fer que una superfície no sigui plana ni rígida.
    2. usat absolutament indústria tèxtil Fer perdre, en l’aprest, l’encarcarament a una roba estirant-la en tots sentits.
    3. figuradament Alterar accidentalment una cosa sensible barrejant-hi quelcom que la treu o desvia del seu estat normal. Es diu especialment de la veu, del color, de la llum, de la temperatura, etc., d’una cosa. El disgust li trencà la veu i només li sortien gemecs. Una cortina que trenca la llum de l’habitació.
    4. trencar el color (d’una persona) Fer-li perdre el color una emoció, una malaltia.
    5. trencar la veu Alterar-la, fatigar-la, forçant-la.
  5. intransitiu Canviar bruscament de direcció. Allí el camí trenca a l’esquerra.
  6. transitiu
    1. Entravessar-se a una cosa interrompent-la, traient-ne la continuïtat. Un riu, un mur, trencar un camí.
    2. figuradament Interrompre. Trencar la conversa.
    3. trencar l’alè figuradament Interrompre la respiració.
    4. trencar les oracions (a algú) Interrompre’l, molestant-lo amb intervencions inoportunes.
  7. transitiu figuradament
    1. Transgredir, violar, fer mancament a una obligació, una llei, un tracte, etc. Trencar un tracte. Trencar la paraula donada. Trencar l’amistat amb algú.
    2. usat absolutament Cessar de tenir amistat amb algú. Eren molt amics, però han trencat.
  8. intransitiu
    1. Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, colgada, etc. El blat de moro ja trenca. Les dents ja trenquen.
    2. Iniciar-se, començar a manifestar-se un fenomen natural. Ja trenca el dia, l’alba.
  9. transitiu Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. Trencar la dansa. Trencar el son.

■ trencar

verb transitiu Fer trossos o fragments una cosa dura, colpint-la, prement-la, tirant-la a terra, etc Trencar un vidre, un plat Trencar ametlles, pinyons, nous Trencar fusta trencar el cor figuradament Produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor, despertar un viu sentiment de compassió Aquella escena trista li ha trencat el cor trencar el suro indústria surera Tallar el suro a peces trencar les paraules Pronunciar-les incompletament, interrompent-les abans d’acabar-les de dir trencar pedra oficis manuals Tallar-la arrencant-la de la pedrera transitiu Produir una solució parcial…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencat
| trencada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencat</title>

Etimologia: de trencar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu
    1. Romput, trossejat.
    2. línia trencada geometria Línia poligonal.
    3. pagar els plats trencats figuradament Tocar les conseqüències d’un dany fet per altres.
    4. tenir-hi la mà trencada figuradament Tenir-hi habilitat i pràctica. En aquests afers, hi té la mà trencada.
  2. adjectiu
    1. Barrejat lleugerament, que no és pur.
    2. especialment Dit d’un color rebaixat, que no és el normal. D’un color de cara tot trencat.
  3. masculí alimentació, indústries alimentàries Cafè trencat.
  4. adjectiu patologia Herniat, que té una hèrnia inguinal.
  5. adjectiu Intermitent. El seu pas era trencat i vacil·lant.
  6. adjectiu i masculí i femení arts gràfiques Dit de la composició en la qual les ratlles tenen molts blancs.
  7. masculí Fractura, solució de continuïtat en un objecte trencat. Aquí hi ha un trencat gairebé invisible.
  8. masculí matemàtiques Nombre que denota un agregat de parts alíquotes d’una unitat, per mitjà de dos enters a i b, que hom escriu a/b. El nombre a és el numerador, i b, el denominador. És conegut també com a nombre fraccionari.

■ trencat
| trencada

adjectiu Romput, trossejat línia trencada geometria Línia poligonal pagar els plats trencats figuradament Tocar les conseqüències d’un dany fet per altres tenir-hi la mà trencada figuradament Tenir-hi habilitat i pràctica En aquests afers, hi té la mà trencada adjectiu Barrejat lleugerament, que no és pur especialment Dit d’un color rebaixat, que no és el normal D’un color de cara tot trencat masculí alimentació, indústries alimentàries Cafè trencat adjectiu patologia Herniat, que té una hèrnia inguinal adjectiu Intermitent El seu pas era trencat i vacillant adjectiu i masculí i femení arts…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencatrama

■ trencatrama

masculí indústria tèxtil Nom donat en els primers temps dels telers mecànics al paratrama
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencavent

■ trencavent

masculí Paravent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencavits


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencavits</title>

Etimologia: de trencar i vit
masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels ammodítids (Ammodytes tobianus), de cos llarg i estret, molt semblant al sonso, però amb la mandíbula inferior més sortint i la boca més protràctil.

■ trencavits

masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels ammodítids Ammodytes tobianus , de cos llarg i estret, molt semblant al sonso, però amb la mandíbula inferior més sortint i la boca més protràctil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trenquívol
| trenquívola

■ trenquívol
| trenquívola

adjectiu Trencadís, fràgil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trenta</title>

Etimologia: del ll. trīgĭnta, íd. (cf. quaranta) 1a font: s. XIII
  1. adjectiu Tres vegades deu, vint-i-nou més un.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa trenta; trentè. La pàgina trenta.
  3. masculí El nombre trenta, 30. Els numerals cardinals compresos entre trenta i quaranta són: trenta-un, trenta-una, 31; trenta-dos, trenta-dues, 32; trenta-tres, 33; trenta-quatre, 34; trenta-cinc, 35; trenta-sis, 36; trenta-set, 37; trenta-vuit, 38; trenta-nou, 39. Els mateixos usats com a quasi ordinals són: trenta-u, trenta-dos, trenta-tres, etc. El quilòmetre trenta-u. El trenta-u de gener.

■ trenta

adjectiu Tres vegades deu, vint-i-nou més un adjectiu i masculí i femení Que fa trenta trentè La pàgina trenta masculí El nombre trenta, 30 Els numerals cardinals compresos entre trenta i quaranta són trenta-un, trenta-una , 31 trenta-dos, trenta-dues , 32 trenta-tres , 33 trenta-quatre , 34 trenta-cinc , 35 trenta-sis , 36 trenta-set , 37 trenta-vuit , 38 trenta-nou, 39 Els mateixos usats com a quasi ordinals són trenta-u , trenta-dos , trenta-tres , etc El quilòmetre trenta-u El trenta-u de gener
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trentè
| trentena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trentè</title>

Etimologia: de trenta 1a font: 1517
  1. adjectiu i masculí i femení Que, en una sèrie, en té vint-i-nou davant seu, el que fa trenta.
  2. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividit en trenta parts iguals. La trentena part de cent vint és quatre.
  3. masculí Un trentè, 1/30. Quatre trentens, 4/30. Els ordinals i fraccionaris compresos entre trentè i quarantè són: trenta-unè, trenta-dosè, trenta-tresè, trenta-quatrè, trenta-cinquè, trenta-sisè, trenta-setè, trenta-vuitè, trenta-novè (femení: trenta-unena, trenta-dosena, etc.).
  4. femení Conjunt de trenta objectes de la mateixa mena. Tenia una trentena de llibres catalans.
  5. femení usat absolutament Edat de trenta anys.

■ trentè
| trentena

adjectiu i masculí i femení Que, en una sèrie, en té vint-i-nou davant seu, el que fa trenta adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividit en trenta parts iguals La trentena part de cent vint és quatre masculí Un trentè, 1/30 Quatre trentens, 4/30 Els ordinals i fraccionaris compresos entre trentè i quarantè són trenta-unè, trenta-dosè, trenta-tresè, trenta-quatrè, trenta-cinquè, trenta-sisè, trenta-setè, trenta-vuitè, trenta-novè femení trenta-unena, trenta-dosena, etc femení Conjunt de trenta objectes de la mateixa mena Tenia una trentena de llibres catalans…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trentejar

■ trentejar

verb intransitiu Estar a prop dels trenta anys d’edat Un home que ja trenteja
Informació complementària
Traducció