Es mostren 88934 resultats

■ trepant

trepant

Etimologia: del pl. de trepà, trepans, confós fonèticament amb el pl. d’un participi pres. en -ant, que va originar un sing. analògic trepant; d’aquest presumpte participi agent es degué formar el verb trepar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. oficis manuals Eina de tall que treballa per rotació, com ara la broca, la barrina, etc., i amb la qual hom forada metalls, fusta i altres matèries sòlides.
  2. oficis manuals Instrument, com ara la barrina, el filaberquí, el barrobí, etc., amb què hom imprimeix manualment o mecànicament els moviments de rotació i d’avanç a una eina de tall que treballa per aquests moviments.
  3. especialment oficis manuals i tecnologia Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos materials sòlids i més o menys durs.
  4. tecnologia Trepadora.
  5. oficis manuals
    1. Eina en forma de tenalles que té en una de les seves mordasses una espiga i que serveix per a fer forats al cuir, al cartó, a la lona, etc.
    2. Instrument constituït per una tija que té un tall circular en un dels seus extrems i que, en ésser picat amb un martell o una maça per l’altre extrem, permet de fer forats rodons al cuir, a la lona, etc.

■ trepant

masculí oficis manuals Eina de tall que treballa per rotació, com ara la broca, la barrina, etc, i amb la qual hom forada metalls, fusta i altres matèries sòlides oficis manuals Instrument, com ara la barrina, el filaberquí, el barrobí, etc, amb què hom imprimeix manualment o mecànicament els moviments de rotació i d’avanç a una eina de tall que treballa per aquests moviments especialment oficis manuals i tecnologia Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos…
Traducció

■ trepar

trepar

Homòfon: trepà
Etimologia: v. trepant 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. Foradar, perforar, especialment amb el trepant o amb la trepadora. Trepar un cinturó per fer-hi més forats.
  2. Fer calats perforant.
  3. antigament Fer trepes a una peça de vestit.

■ trepar

verb transitiu Foradar, perforar, especialment amb el trepant o amb la trepadora Trepar un cinturó per fer-hi més forats Fer calats perforant antigament Fer trepes a una peça de vestit
Informació complementària
Traducció

■ trepat

trepat

Etimologia: de trepar
masculí Trepatge.

■ trepat

masculí Trepatge
Traducció

trepatge

trepatge

Etimologia: de trepar
    masculí
  1. Acció de trepar.
  2. oficis manuals i tecnologia Operació de fer forats en algun material amb el trepant o amb la trepadora.

trepatge

masculí Acció de trepar oficis manuals i tecnologia Operació de fer forats en algun material amb el trepant o amb la trepadora
Traducció

■ trepidació

trepidació

Partició sil·làbica: tre_pi_da_ci_ó
Etimologia: del ll. trepidatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Tremolor d’una cosa que trepida.
  2. astronomia Libració de l’esfera celeste a la qual hom atribuïa certs canvis aparents de posició de l’eclíptica i dels astres.

■ trepidació

femení Tremolor d’una cosa que trepida astronomia Libració de l’esfera celeste a la qual hom atribuïa certs canvis aparents de posició de l’eclíptica i dels astres
Traducció

■ trepidant

trepidant

Etimologia: de trepidar
    adjectiu
  1. Que trepida.
  2. figuradament
    1. Que té un moviment viu, sacsejat. És un ball molt trepidant.
    2. Que es manifesta d’una manera agitada. Activitat trepidant.

■ trepidant

adjectiu Que trepida figuradament Que té un moviment viu, sacsejat És un ball molt trepidant Que es manifesta d’una manera agitada Activitat trepidant
Traducció

■ trepidar

trepidar

Etimologia: del ll. trepidare, íd. 1a font: 1699
verb intransitiu Ésser sacsejat per moviments curts, ràpids i repetits d’una manera irregular. Quan funcionava aquella enorme màquina, tot l’edifici trepidava.

■ trepidar

verb intransitiu Ésser sacsejat per moviments curts, ràpids i repetits d’una manera irregular Quan funcionava aquella enorme màquina, tot l’edifici trepidava
Informació complementària
Traducció

■ trepig

trepig

Etimologia: de trepitjar 1a font: c. 1490
    [plural trepigs o trepitjos] masculí
    1. Acció de trepitjar a terra caminant;
    2. l’efecte. Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa.
    3. Soroll que hom fa en caminar. Algú passa pel caminal: sento trepig.
    4. terreny de bon (o de mal) trepig Que fa de bon (o de mal) caminar.
  2. Acció de trepitjar una matèria. El trepig dels raïms.

■ trepig

plural trepigs o trepitjos masculí Acció de trepitjar a terra caminant l’efecte Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa Soroll que hom fa en caminar Algú passa pel caminal sento trepig terreny de bon o de mal trepig Que fa de bon o de mal caminar Acció de trepitjar una matèria El trepig dels raïms
Informació complementària
Traducció

■ trepitjable

trepitjable

Etimologia: de trepitjar
adjectiu Que es pot trepitjar.

■ trepitjable

adjectiu Que es pot trepitjar

■ trepitjada

trepitjada

Etimologia: de trepitjar 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Acció de trepitjar una cosa posant-hi el peu a sobre.
  2. Senyal que deixa el peu sobre el lloc on ha trepitjat; petjada. A la neu, s’hi veien trepitjades.
  3. enologia Porció de raïm que és trepitjada d’una vegada en el cup.

■ trepitjada

femení Acció de trepitjar una cosa posant-hi el peu a sobre Senyal que deixa el peu sobre el lloc on ha trepitjat petjada A la neu, s’hi veien trepitjades enologia Porció de raïm que és trepitjada d’una vegada en el cup
Informació complementària
Traducció