Es mostren 88939 resultats

■ trepador
| trepadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepador</title>

Etimologia: de trepar 1a font: s. XV
  1. adjectiu
    1. Que trepa o serveix per a trepar.
    2. màquina trepadora (o simplement trepadora) tecnologia Màquina eina emprada per a fer forats a peces metàl·liques, de fusta, etc., anomenada també màquina de foradar o perforadora.
  2. masculí
    1. Instrument per a trepar o perforar.
    2. cirurgia Trepà.
    3. oficis manuals i tecnologia Trepant.

■ trepador
| trepadora

adjectiu Que trepa o serveix per a trepar màquina trepadora o simplement trepadora tecnologia Màquina eina emprada per a fer forats a peces metàlliques, de fusta, etc, anomenada també màquina de foradar o perforadora masculí Instrument per a trepar o perforar cirurgia Trepà oficis manuals i tecnologia Trepant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepadura

■ trepadura

femení oficis manuals i tecnologia Trepatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepanació

■ trepanació

femení cirurgia Operació practicada amb un trepà als ossos, especialment als cranials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepanar

■ trepanar

verb transitiu cirurgia Fer una trepanació figuradament Travessar, penetrar Fa un fred que trepana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trepang


<title type="display">trepang</title>

masculí zoologia Nom donat a l’Àsia sud-oriental a diferents equinoderms holoturioïdeus de grans dimensions, especialment a l’espècie Holothuria edulis.

trepang

masculí zoologia Nom donat a l’Àsia sud-oriental a diferents equinoderms holoturioïdeus de grans dimensions, especialment a l’espècie Holothuria edulis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepant</title>

Etimologia: del pl. de trepà, trepans, confós fonèticament amb el pl. d’un participi pres. en -ant, que va originar un sing. analògic trepant; d’aquest presumpte participi agent es degué formar el verb trepar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. oficis manuals Eina de tall que treballa per rotació, com ara la broca, la barrina, etc., i amb la qual hom forada metalls, fusta i altres matèries sòlides.
  2. oficis manuals Instrument, com ara la barrina, el filaberquí, el barrobí, etc., amb què hom imprimeix manualment o mecànicament els moviments de rotació i d’avanç a una eina de tall que treballa per aquests moviments.
  3. especialment oficis manuals i tecnologia Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos materials sòlids i més o menys durs.
  4. tecnologia Trepadora.
  5. oficis manuals
    1. Eina en forma de tenalles que té en una de les seves mordasses una espiga i que serveix per a fer forats al cuir, al cartó, a la lona, etc.
    2. Instrument constituït per una tija que té un tall circular en un dels seus extrems i que, en ésser picat amb un martell o una maça per l’altre extrem, permet de fer forats rodons al cuir, a la lona, etc.

■ trepant

masculí oficis manuals Eina de tall que treballa per rotació, com ara la broca, la barrina, etc, i amb la qual hom forada metalls, fusta i altres matèries sòlides oficis manuals Instrument, com ara la barrina, el filaberquí, el barrobí, etc, amb què hom imprimeix manualment o mecànicament els moviments de rotació i d’avanç a una eina de tall que treballa per aquests moviments especialment oficis manuals i tecnologia Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepar</title>

Homòfon: trepà
Etimologia: v. trepant 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. Foradar, perforar, especialment amb el trepant o amb la trepadora. Trepar un cinturó per fer-hi més forats.
  2. Fer calats perforant.
  3. antigament Fer trepes a una peça de vestit.

■ trepar

verb transitiu Foradar, perforar, especialment amb el trepant o amb la trepadora Trepar un cinturó per fer-hi més forats Fer calats perforant antigament Fer trepes a una peça de vestit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepat

■ trepat

masculí Trepatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trepatge


<title type="display">trepatge</title>

Etimologia: de trepar
    masculí
  1. Acció de trepar.
  2. oficis manuals i tecnologia Operació de fer forats en algun material amb el trepant o amb la trepadora.

trepatge

masculí Acció de trepar oficis manuals i tecnologia Operació de fer forats en algun material amb el trepant o amb la trepadora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepidació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepidació</title>

Partició sil·làbica: tre_pi_da_ci_ó
Etimologia: del ll. trepidatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Tremolor d’una cosa que trepida.
  2. astronomia Libració de l’esfera celeste a la qual hom atribuïa certs canvis aparents de posició de l’eclíptica i dels astres.

■ trepidació

femení Tremolor d’una cosa que trepida astronomia Libració de l’esfera celeste a la qual hom atribuïa certs canvis aparents de posició de l’eclíptica i dels astres
Traducció