Es mostren 88953 resultats

■ trepar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepar</title>

Homòfon: trepà
Etimologia: v. trepant 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. Foradar, perforar, especialment amb el trepant o amb la trepadora. Trepar un cinturó per fer-hi més forats.
  2. Fer calats perforant.
  3. antigament Fer trepes a una peça de vestit.

■ trepar

verb transitiu Foradar, perforar, especialment amb el trepant o amb la trepadora Trepar un cinturó per fer-hi més forats Fer calats perforant antigament Fer trepes a una peça de vestit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepat

■ trepat

masculí Trepatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trepatge


<title type="display">trepatge</title>

Etimologia: de trepar
    masculí
  1. Acció de trepar.
  2. oficis manuals i tecnologia Operació de fer forats en algun material amb el trepant o amb la trepadora.

trepatge

masculí Acció de trepar oficis manuals i tecnologia Operació de fer forats en algun material amb el trepant o amb la trepadora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepidació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepidació</title>

Partició sil·làbica: tre_pi_da_ci_ó
Etimologia: del ll. trepidatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Tremolor d’una cosa que trepida.
  2. astronomia Libració de l’esfera celeste a la qual hom atribuïa certs canvis aparents de posició de l’eclíptica i dels astres.

■ trepidació

femení Tremolor d’una cosa que trepida astronomia Libració de l’esfera celeste a la qual hom atribuïa certs canvis aparents de posició de l’eclíptica i dels astres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepidant

■ trepidant

adjectiu Que trepida figuradament Que té un moviment viu, sacsejat És un ball molt trepidant Que es manifesta d’una manera agitada Activitat trepidant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepidar

■ trepidar

verb intransitiu Ésser sacsejat per moviments curts, ràpids i repetits d’una manera irregular Quan funcionava aquella enorme màquina, tot l’edifici trepidava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepig</title>

Etimologia: de trepitjar 1a font: c. 1490
    [plural trepigs o trepitjos] masculí
    1. Acció de trepitjar a terra caminant;
    2. l’efecte. Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa.
    3. Soroll que hom fa en caminar. Algú passa pel caminal: sento trepig.
    4. terreny de bon (o de mal) trepig Que fa de bon (o de mal) caminar.
  2. Acció de trepitjar una matèria. El trepig dels raïms.

■ trepig

plural trepigs o trepitjos masculí Acció de trepitjar a terra caminant l’efecte Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa Soroll que hom fa en caminar Algú passa pel caminal sento trepig terreny de bon o de mal trepig Que fa de bon o de mal caminar Acció de trepitjar una matèria El trepig dels raïms
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepitjable

■ trepitjable

adjectiu Que es pot trepitjar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepitjada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepitjada</title>

Etimologia: de trepitjar 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Acció de trepitjar una cosa posant-hi el peu a sobre.
  2. Senyal que deixa el peu sobre el lloc on ha trepitjat; petjada. A la neu, s’hi veien trepitjades.
  3. enologia Porció de raïm que és trepitjada d’una vegada en el cup.

■ trepitjada

femení Acció de trepitjar una cosa posant-hi el peu a sobre Senyal que deixa el peu sobre el lloc on ha trepitjat petjada A la neu, s’hi veien trepitjades enologia Porció de raïm que és trepitjada d’una vegada en el cup
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepitjador
| trepitjadora

■ trepitjador
| trepitjadora

adjectiu i masculí i femení Que trepitja masculí i femení Persona que trepitja raïms per fer vi
Traducció