Es mostren 88940 resultats

■ treset

■ treset

masculí música Grup de tres notes iguals que s’han d’executar en el temps que normalment correspon a dues o a quatre de la mateixa figura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treseta

■ treseta

femení numismàtica Moneda valenciana de coure, d’un valor de tres diners, encunyada per Felip V Moneda mallorquina de coure, d’un valor de sis diners o tres doblers, batuda del 1722 al 1724 a nom de Felip V i, el darrer any, de Lluís I
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tresflorina

■ tresflorina

femení botànica Herba foradada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tresillo

■ tresillo

masculí jocs d’entreteniment Joc de cartes jugat entre tres persones mobiliari Conjunt de sofà i dues butaques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

treslliures


<title type="display">treslliures</title>

Partició sil·làbica: tres_lliu_res
masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids (Serranus hepatus), molt semblant al serrà, però més petit, amb aletes ventrals negres, i que habita als fons rocallosos i sorrencs.

treslliures

masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids Serranus hepatus , molt semblant al serrà, però més petit, amb aletes ventrals negres, i que habita als fons rocallosos i sorrencs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tresmall

■ tresmall

masculí pesca Ormeig format per tres xarxes superposades, una de petita al mig i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga per extensió cinegètica Filat per a caçar ocells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tresnebot
| tresneboda

■ tresnebot
| tresneboda

masculí i femení Fill o filla d’un besnebot o d’una besneboda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tresor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tresor</title>

Etimologia: cat. ant. tesor, ll. thēsaurus, i aquest, del gr. thēsaurós, íd., amb -r- inicial no prou justificada 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Quantitat de monedes o d’objectes preciosos reunida i guardada amb gran cura. Guarden el tresor dins una arqueta d’argent.
    2. per extensió Gran quantitat de diners. Aplegar tresors. Això val un tresor.
    3. dret romà i dret civil Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d’ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.
    4. religió Conjunt de vasos sagrats, objectes de culte, reliquiaris, etc., d’un temple, una església o un santuari.
    5. tresor públic economia Cabals de què disposa l’estat; erari.
    6. tresor públic economia i dret administratiu Departament de l’administració pública d’un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països; també fa funcions de control i d’administració amb relació a la caixa de l’estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques.
    1. història Lloc on són dipositats i conservats objectes de valor.
    2. dret administratiu Edifici del departament o ministeri del tresor.
  3. figuradament
    1. Tot allò que és considerat com a molt preciós.
    2. Obra d’art de gran preu i valor. Un museu que conté un tresor inestimable de pintures.
    3. Riquesa natural. Tresors amagats a les entranyes de la terra.
    4. Qualitat moral, virtut, etc. El tresor de l’hospitalitat.
    5. Persona o cosa en tant que hom la considera d’un gran valor. Un bon amic és el millor tresor.
    6. Persona plena de simpatia, de bondat, de gràcia, etc. Tens una secretària que és un tresor.
  4. lingüística Nom donat a alguns reculls lexicogràfics o d’arqueologia, especialment a alguns diccionaris exhaustius d’una llengua. Tresor de la llengua llatina.

■ tresor

masculí Quantitat de monedes o d’objectes preciosos reunida i guardada amb gran cura Guarden el tresor dins una arqueta d’argent per extensió Gran quantitat de diners Aplegar tresors Això val un tresor dret romà i dret civil Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d’ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari religió Conjunt de vasos sagrats, objectes de culte, reliquiaris, etc, d’un temple, una església o un santuari tresor públic economia Cabals de què disposa l’estat erari tresor públic economia i dret administratiu Departament de l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tresorejament


<title type="display">tresorejament</title>

Etimologia: de tresorejar
masculí economia Retenció de riquesa, en forma de diners en efectiu o bé de metalls i objectes preciosos, que hom sostreu de la circulació econòmica.

tresorejament

masculí economia Retenció de riquesa, en forma de diners en efectiu o bé de metalls i objectes preciosos, que hom sostreu de la circulació econòmica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tresorejar

■ tresorejar

verb transitiu Aplegar i guardar tresors, diners, objectes preciosos, etc figuradament Tenir virtuts, perfeccions, etc
Informació complementària
Traducció