Es mostren 88940 resultats

■ triadures

■ triadures

femení plural Rebuig d’una tria Residus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triaga (o triaga magna)

■ triaga (o triaga magna)

femení farmàcia, indústria farmacèutica i història Antídot usat contra tota mena de metzines, compost d’una gran quantitat d’ingredients més de 300, en especial carn d’escurçó i espècies orientals i aplicat principalment a guarir mossegades d’animals verinosos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triaguer
| triaguera

■ triaguer
| triaguera

masculí i femení Persona que preparava i venia triaga i altres electuaris femení Recipient per a tenir-hi triaga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trial1

■ trial1

adjectiu i masculí lingüística Dit del nombre gramatical que indica tres persones o coses, en oposició al singular, dual i plural Vegeu també trial 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trial2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trial</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: tri_al
Etimologia: de l’angl. trial, íd., der. de to try ‘assajar, provar’, i aquest, del fr. trier ‘escollir’, del mateix origen del cast. triar 1a font: c. 1975
masculí esports Modalitat motociclista d’habilitat consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb la motocicleta.


Vegeu també:
trial1

■ trial2

masculí esports Modalitat motociclista d’habilitat consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb la motocicleta Vegeu també trial 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trialles

■ trialles

femení plural Objectes d’inferior qualitat separats en una tria triadures indústria surera Taps flacs que resten després de fetes les classes corrents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

triamcinolona

triamcinolona

femení farmàcia, indústria farmacèutica Glucocorticoide relacionat estructuralment amb la hidrocortisona
Gran Diccionari de la llengua catalana

triamterè


<title type="display">triamterè</title>

Partició sil·làbica: tri_am_te_rè
masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Derivat pteridínic, de fórmula C12H11N7, que actua com a diürètic a nivell del túbul distal.

triamterè

masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Derivat pteridínic, de fórmula C 1 2 H 1 1 N 7 , que actua com a diürètic a nivell del túbul distal
Gran Diccionari de la llengua catalana

triandre
| triandra

triandre
| triandra

adjectiu botànica Amb tres estams
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triangle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triangle</title>

Partició sil·làbica: tri_an_gle
Etimologia: del ll. triangŭlum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. geometria
    1. Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats amb tres segments de línia recta. Triangle acutangle, obtusangle, escalè, isòsceles, equilàter, rectangle.
    2. triangle esfèric Triangle curvilini format per tres cercles màxims d’una esfera.
    3. triangle podal Triangle que té per vèrtexs els peus de les perpendiculars traçades per un punt als costats d’un altre triangle.
  2. per analogia anatomia animal
    1. Àrea o espai del cos limitat per tres costats més o menys imaginaris.
    2. triangle de Calot Triangle que té per base l’artèria cística i per vèrtex l’angle format per la unió dels conductes cístic i hepàtic.
    3. triangle de Garland Zona sonora de forma triangular, amb el vèrtex dirigit cap avall, que es produeix en l’espai que queda entre la línia de Damoiseau i la columna vertebral, en descendir el nivell del líquid d’un vessament pleural.
    4. triangle de Grocco Matitat paravertebral en el costat sa, en casos de vessaments pleurals que tinguin proporcions considerables.
    5. triangle de Hesselbach Triangle limitat pel lligament de Poupart, l’artèria epigàstrica profunda i el cantell extern del recte abdominal.
    6. triangle de Scarpa Espai de la cuixa comprès entre el lligament de Poupart i els músculs sartori i adductor llarg.
  3. heràldica Figura en forma de triangle equilàter, generalment pintat sobre una de les seves bases.
  4. música Instrument de percussió format per una vareta d’acer doblegada en dos punts en forma d’un triangle obert en un dels seus angles, que sona percudint-lo amb una baqueta d’acer.
  5. nàutica Vela triangular que hom solia posar en temps de bonança.
  6. indústria tèxtil Conjunt d’arcades d’una muntura jacquard que pengen d’un mateix encoler.
  7. en triangle locució adverbial electrotècnia Dit de la connexió poligonal en el cas particular d’un sistema trifàsic.
  8. triangle de posició astronomia i nàutica Triangle esfèric determinat sobre l’esfera terrestre pels cercles màxims meridià, horari i vertical d’un astre i que té per vèrtexs el pol, el zenit i l’astre.
  9. triangle vocàlic fonètica, fonologia Representació gràfica del sistema vocàlic de llengües que ofereixen una sola vocal en el grau de màxima obertura segons unes coordenades que conjuminen el mode i el lloc d’articulació o uns trets acústics equivalents.

■ triangle

masculí geometria Figura formada en unir tres punts anomenats vèrtexs no alineats amb tres segments de línia recta Triangle acutangle, obtusangle, escalè, isòsceles, equilàter, rectangle triangle esfèric Triangle curvilini format per tres cercles màxims d’una esfera triangle podal Triangle que té per vèrtexs els peus de les perpendiculars traçades per un punt als costats d’un altre triangle per analogia anatomia animal Àrea o espai del cos limitat per tres costats més o menys imaginaris triangle de Calot Triangle que té per base l’artèria cística i per vèrtex l’angle format per la unió dels…
Informació complementària
Traducció