Es mostren 88940 resultats

■ tribulet

■ tribulet

masculí popularment Noi entremaliat Aquest noi és un autèntic tribulet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribuna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tribuna</title>

Etimologia: del b. ll. tribūna, fem. de tribūnus ‘tribú’, aplicat al púlpit de l’orador 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. arquitectura Lloc elevat, amb ampit, des d’on els oradors parlen en una assemblea. Pujar un orador a la tribuna.
    2. per extensió Mitjà que hom utilitza per a difondre un missatge, una opinió, etc. Aquell diari li serveix de tribuna per a dir la seva.
    3. antigament arquitectura Trona, ambó.
  2. arquitectura
    1. Lloc elevat, en forma de llotja o galeria, situat normalment a una certa altura de les parets perimetrals d’una sala, des d’on el públic, o una certa categoria de públic, assisteix a una assemblea.
    2. Galeria amb seients esglaonats destinada a situar-s’hi els espectadors d’un teatre, d’un cinema, etc.
    3. En casos d’espectacles a l’aire lliure, galeria esglaonada construïda provisionalment per a situar-s’hi el públic.
    4. A les esglésies, balcó o galeria elevada, situada sovint sobre les naus laterals, des d’on els fidels poden assistir als oficis divins, o on hi ha col·locat l’orgue, o bé el lloc destinat als cantors.
    5. Espai cobert i tancat amb vidres construït sobre la llosana d’un balcó; mirador.

■ tribuna

femení arquitectura Lloc elevat, amb ampit, des d’on els oradors parlen en una assemblea Pujar un orador a la tribuna per extensió Mitjà que hom utilitza per a difondre un missatge, una opinió, etc Aquell diari li serveix de tribuna per a dir la seva antigament arquitectura Trona, ambó arquitectura Lloc elevat, en forma de llotja o galeria, situat normalment a una certa altura de les parets perimetrals d’una sala, des d’on el públic, o una certa categoria de públic, assisteix a una assemblea Galeria amb seients esglaonats destinada a situar-s’hi els espectadors d’un teatre, d’un cinema, etc…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribunal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tribunal</title>

Etimologia: del ll. tribūnal ‘estrada on seien els magistrats’, der. de tribūnus ‘tribú’ 1a font: 1446
    masculí
    1. dret Lloc destinat als jutges per a administrar la justícia i pronunciar sentències.
    2. història i arquitectura Part absidal de les basíliques civils romanes on seien els jutges.
    3. història i arquitectura A les basíliques paleocristianes, presbiteri, situat a l’absis, normalment elevat, on seien el bisbe i els preveres.
  2. dret
    1. Conjunt de persones que han de jutjar i administrar justícia.
    2. dret administratiu, dret processal i dret militar Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
    3. dret canònic i catolicisme Conjunt d’eclesiàstics que en nom del papa i dels bisbes administren justícia i pronuncien sentències en afers relacionats amb el dret canònic.
    4. ensenyament i esports Conjunt de persones competents, professors, que han de jutjar en uns exàmens, unes oposicions, uns concursos i actes anàlegs.
    5. tribunal arbitral de censos dret administratiu Organisme jurisdiccional que creà la llei de 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, per tal de resoldre els problemes jurídics que provocava l’esmentada disposició en matèria de redempció i divisió de censos.
    6. tribunal constitucional dret constitucional Organisme col·legiat que té competència exclusiva per a conèixer dels recursos d’inconstitucionalitat, dels d’empara per violació de drets i llibertats i dels conflictes de competència entre l’estat i les comunitats autònomes.
    7. tribunal de garanties constitucionals dret constitucional Instrument de tutela dels drets i les llibertats individuals existent en alguns estats.
    8. tribunal de testaments i causes pies dret civil i dret canònic Organisme jurisdiccional que es creà a Barcelona a conseqüència de la concòrdia del 27 de setembre de 1315 entre el rei Jaume II i el bisbe Ponç de Barcelona.
    9. tribunal de veedoria (o de visura) dret administratiu Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada al lloc mateix del litigi i hi actua.
    10. tribunal d’honor història del dret Tribunal existent dintre de certes corporacions o col·lectivitats per tal de judicar la conducta deshonesta, bé que no delictiva, d’alguns de llurs membres.
    11. tribunal popular dret processal Tribunal constituït en un moment revolucionari, al marge de la legislació vigent, en el qual els membres, generalment d’extracció popular, actuen amb procediments sumaris i amb gravíssimes penes. També realitza tasques de vigilància contrarevolucionària.
    12. tribunal suprem dret administratiu i dret processal Instància suprema judicial que exerceix en cassació sobre tot el territori de l’estat.
    13. tribunal tutelar de menors dret civil Tribunal amb facultats reformadores, repressives i protectores dels menors d’edat.
  3. figuradament
    1. tribunal de Déu cristianisme Judici particular.
    2. tribunal de la consciència Recte judici que l’home es forma sobre les pròpies accions.
    3. tribunal de la penitència Sagrament de la penitència o confessió i lloc on és administrat.

■ tribunal

masculí dret Lloc destinat als jutges per a administrar la justícia i pronunciar sentències història i arquitectura Part absidal de les basíliques civils romanes on seien els jutges història i arquitectura A les basíliques paleocristianes, presbiteri, situat a l’absis, normalment elevat, on seien el bisbe i els preveres dret Conjunt de persones que han de jutjar i administrar justícia dret administratiu , dret processal i dret militar Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribunat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tribunat</title>

Etimologia: del ll. tribunatus, -us, íd. 1a font: s. XV
    masculí
  1. Dignitat, càrrec, de tribú.
  2. Època i durada del càrrec.
    1. Col·legi o conjunt de tribuns.
    2. A la Roma medieval i a la França napoleònica, nom donat a determinades magistratures o assemblees polítiques integrades per tribuns.

■ tribunat

masculí Dignitat, càrrec, de tribú Època i durada del càrrec Collegi o conjunt de tribuns A la Roma medieval i a la França napoleònica, nom donat a determinades magistratures o assemblees polítiques integrades per tribuns
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribunici
| tribunícia

■ tribunici
| tribunícia

adjectiu Relatiu o pertanyent al tribú Eloqüència tribunícia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tribut</title>

Etimologia: del ll. trĭbūtum, íd., der. de tribuĕre ‘distribuir entre les tribus; atribuir; assignar’, i aquest, de tribus ‘divisió del poble romà’ 1a font: s. XIV
    masculí
    1. dret fiscal Impost, contribució o qualsevol altra forma d’obligació fiscal.
    2. economia Càrrega contínua o obligació que imposa l’ús o la tinença d’alguna cosa.
    3. història Contribució que una nació pagava a una altra com a reconeixement de submissió, com a preu de la pau o protecció, en virtut d’un tractat.
  2. figuradament Contribució d’ordre no pecuniari, aportació d’ajut, d’esforç, etc. Un riu portar el seu tribut a la mar. Pagar algú a la pàtria el seu tribut de sang. Pagar tribut a la natura, a la mort.

■ tribut

masculí dret fiscal Impost, contribució o qualsevol altra forma d’obligació fiscal economia Càrrega contínua o obligació que imposa l’ús o la tinença d’alguna cosa història Contribució que una nació pagava a una altra com a reconeixement de submissió, com a preu de la pau o protecció, en virtut d’un tractat figuradament Contribució d’ordre no pecuniari, aportació d’ajut, d’esforç, etc Un riu portar el seu tribut a la mar Pagar algú a la pàtria el seu tribut de sang Pagar tribut a la natura, a la mort
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tributació

■ tributació

femení Acció de tributar Tribut Règim o sistema tributari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tributador
| tributadora

■ tributador
| tributadora

adjectiu i masculí i femení Tributant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tributant

■ tributant

adjectiu i masculí i femení Que tributa Subjecte passiu en la recaptació impositiva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tributar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tributar</title>

Etimologia: de tribut 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Pagar (una quantitat) com a tribut. Enguany ens ha tocat tributar molt.
    2. usat absolutament Pagar tribut. Van passar molts anys sense tributar.
  2. figuradament Dedicar o oferir com un tribut, com a cosa merescuda. Tributar respecte a algú. Tributar lloances, honors.

■ tributar

verb transitiu Pagar una quantitat com a tribut Enguany ens ha tocat tributar molt usat absolutament Pagar tribut Van passar molts anys sense tributar figuradament Dedicar o oferir com un tribut, com a cosa merescuda Tributar respecte a algú Tributar lloances, honors
Informació complementària
Traducció