Es mostren 88940 resultats

■ triglicèrid

■ triglicèrid

masculí química orgànica i bioquímica Denominació genèrica dels èsters derivats del glicerol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tríglids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tríglids</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes, de cap voluminós amb una sòlida cuirassa òssia i que s’alimenten de mol·luscs i peixos petits. Al gènere Trigla pertany la lluerna vera o rossa (T. lucerna) i el garneu (T. lyra), al gènere Triglophorus la lluerna comuna (T. lastovitza), al gènere Eutrigla el cap d’ase (E. gurnardus), al gènere Aspitrigla la lluerna roja (A. cuculus) i la lluerna fosca (A. obscura), i al gènere Lepidotrigla l’escatós (L. cavillone).
  2. singular Peix de la família dels tríglids.

■ tríglids

masculí ictiologia plural Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes, de cap voluminós amb una sòlida cuirassa òssia i que s’alimenten de molluscs i peixos petits Al gènere Trigla pertany la lluerna vera o rossa T lucerna i el garneu T lyra , al gènere Triglophorus la lluerna comuna T lastovitza , al gènere Eutrigla el cap d’ase E gurnardus , al gènere Aspitrigla la lluerna roja A cuculus i la lluerna fosca A obscura , i al gènere Lepidotrigla l’escatós L cavillone singular Peix de la família dels tríglids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tríglif

■ tríglif

masculí arquitectura Membre arquitectònic en forma de rectangle sortint, solcat de tres canals, que decora el fris d’ordre dòric, des de l’arquitrau fins a la cornisa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trígon
| trígona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trígon</title>

Etimologia: del ll. trigōnus, -a, -um, i aquest, del gr. trígōnos, íd., comp. de treĩs ‘tres’ i gōnía ‘angle’ 1a font: 1839, DLab.
  1. geometria
    1. adjectiu Que té tres angles, triangular.
    2. masculí Triangle.
  2. adjectiu botànica Triquetre.
  3. masculí anatomia animal
    1. Àrea o espai triangular, triangle.
    2. trígon cerebral Làmina triangular constituïda per una substància blanca fibrosa, situada sota el cos callós del cervell.
    3. trígon vesical Espai triangular de l’interior de la bufeta urinària comprès entre l’obertura dels urèters i l’orifici intern de la uretra.
  4. masculí astronomia Conjunt constituït per tres signes del zodíac, cadascun dels quals dista 120° dels altres dos.

■ trígon
| trígona

geometria adjectiu Que té tres angles, triangular masculí Triangle adjectiu botànica Triquetre masculí anatomia animal Àrea o espai triangular, triangle trígon cerebral Làmina triangular constituïda per una substància blanca fibrosa, situada sota el cos callós del cervell trígon vesical Espai triangular de l’interior de la bufeta urinària comprès entre l’obertura dels urèters i l’orifici intern de la uretra masculí astronomia Conjunt constituït per tres signes del zodíac, cadascun dels quals dista 120° dels altres dos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trigonal

■ trigonal

adjectiu cristallografia Relatiu o pertanyent al sistema trigonal sistema trigonal Sistema romboèdric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trigonel·lina


<title type="display">trigonel·lina</title>

femení química orgànica i alimentació, indústries alimentàries Betaïna de l’àcid nicotínic, sense activitat vitamínica, present en el cafè, les patates i el fenigrec, de fórmula C7H7NO2.

trigonel·lina

femení química orgànica i alimentació, indústries alimentàries Betaïna de l’àcid nicotínic, sense activitat vitamínica, present en el cafè, les patates i el fenigrec, de fórmula C 7 H 7 NO 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trigònia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trigònia</title>

Partició sil·làbica: tri_gò_ni_a
femení zoologia Gènere de mol·luscs lamel·libranquis (Trigonia sp), proveïts d’una conquilla triangular bombada, ornamentada amb estries, que aparegueren al juràssic, foren molt abundants durant el cretaci i actualment habiten només a les mars d’Austràlia meridional.

■ trigònia

femení zoologia Gènere de molluscs lamellibranquis Trigonia sp , proveïts d’una conquilla triangular bombada, ornamentada amb estries, que aparegueren al juràssic, foren molt abundants durant el cretaci i actualment habiten només a les mars d’Austràlia meridional
Gran Diccionari de la llengua catalana

trigonocèfal
| trigonocèfala

trigonocèfal
| trigonocèfala

adjectiu zoologia Dit de l’animal, especialment de certes serps, que té el cap pla i triangular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trigonocefàlia


<title type="display">trigonocefàlia</title>

Partició sil·làbica: tri_go_no_ce_fà_li_a
femení patologia Deformitat en la qual el crani, vist per dalt, té l’aspecte d’un triangle a la part anterior, amb el vèrtex situat a la zona frontal.

trigonocefàlia

femení patologia Deformitat en la qual el crani, vist per dalt, té l’aspecte d’un triangle a la part anterior, amb el vèrtex situat a la zona frontal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trigonometria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trigonometria</title>

Partició sil·làbica: tri_go_no_me_tri_a
Etimologia: de trígon i -metria 1a font: 1803, DEst.
femení matemàtiques Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen. Trigonometria plana. Trigonometria esfèrica.

■ trigonometria

femení matemàtiques Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen Trigonometria plana Trigonometria esfèrica
Traducció