Es mostren 88953 resultats

■ trílit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trílit</title>

Etimologia: de tri-* i -lit
    masculí arquitectura
  1. Estructura elemental en forma de portal constituïda per tres pedres, dues de verticals clavades a terra i la tercera col·locada horitzontalment sobre aquestes com a arquitrau.
  2. per extensió Motiu arquitectònic derivat del mateix sistema constructiu o del mateix esquema formal del trílit.

■ trílit

masculí arquitectura Estructura elemental en forma de portal constituïda per tres pedres, dues de verticals clavades a terra i la tercera collocada horitzontalment sobre aquestes com a arquitrau per extensió Motiu arquitectònic derivat del mateix sistema constructiu o del mateix esquema formal del trílit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trilita


<title type="display">trilita</title>

Etimologia: mot format a partir del nom químic trinitrotoluè amb el sufix -ita usat en la formació de noms de minerals i explosius
femení explosius Trinitrotoluè.

trilita

femení explosius Trinitrotoluè
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triliteral

■ triliteral

adjectiu Que consta de tres lletres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

triliteralisme


<title type="display">triliteralisme</title>

Etimologia: de triliteral
masculí lingüística Característica de l’estructura lèxica de les llengües semítiques segons la qual les diverses arrels dels mots consten bàsicament de tres fonemes (expressats per tres lletres consonàntiques), als quals són afegits d’altres fonemes per a constituir les altres formes gramaticals i lèxiques.

triliteralisme

masculí lingüística Característica de l’estructura lèxica de les llengües semítiques segons la qual les diverses arrels dels mots consten bàsicament de tres fonemes expressats per tres lletres consonàntiques, als quals són afegits d’altres fonemes per a constituir les altres formes gramaticals i lèxiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

trilític
| trilítica

trilític
| trilítica

adjectiu Relatiu o pertanyent al trílit Sistema trilític Estructura trilítica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trill


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trill</title>

Etimologia: del ll. trībŭlum, íd., potser per via mossàrab 1a font: s. XVI
    masculí agricultura
  1. Nom donat a diversos instruments emprats per a batre o, especialment, per a capolar la palla, en la batuda.
  2. Corró proveït de pues rígides o flexibles i dotat d’un moviment de rotació que forma part de la màquina de batre.

■ trill

masculí agricultura Nom donat a diversos instruments emprats per a batre o, especialment, per a capolar la palla, en la batuda Corró proveït de pues rígides o flexibles i dotat d’un moviment de rotació que forma part de la màquina de batre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trilla1

■ trilla1

femení agricultura Acció de trillar o de batre els cereals Trill constituït per una post rectangular de fusta de dimensions més grans que les normals transports Rodera, solc, fet per una roda de carro Camí de carro que passa per l’areny d’un riu o d’una riera Amplada d’un carro de roda a roda Vegeu també trilla 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trilla2

■ trilla2

femení agricultura i jardineria Verger Vegeu també trilla 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trillador
| trilladora

■ trillador
| trilladora

agricultura adjectiu Que trilla o serveix per a trillar màquina trilladora o simplement trilladora Màquina de batre masculí i femení Trillaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trillaire

■ trillaire

masculí i femení agricultura Persona que trilla
Traducció