Es mostren 88959 resultats

trimetoprim

trimetoprim

masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Quimioteràpic de síntesi, de fórmula C 1 4 H 1 7 N 4 O 3 , emprat com a antibacterià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trímetre

■ trímetre

masculí poètica En la mètrica clàssica, vers format per tres peus mètrics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trimètric
| trimètrica


<title type="display">trimètric</title>

    adjectiu
  1. cristal·lografia
    1. Dit dels cristalls les formes dels quals poden ésser definides per referència a un sistema de tres eixos.
    2. Dit del grup de sistemes cristal·lins en els quals la cara fonamental de la forma principal talla els eixos segons tres segments desiguals; pertanyen a aquest grup el sistema ròmbic, el monoclínic i el triclínic.
    3. sistema trimètric Sistema ròmbic.
  2. poètica Relatiu o pertanyent al trímetre.

trimètric
| trimètrica

adjectiu cristallografia Dit dels cristalls les formes dels quals poden ésser definides per referència a un sistema de tres eixos Dit del grup de sistemes cristallins en els quals la cara fonamental de la forma principal talla els eixos segons tres segments desiguals pertanyen a aquest grup el sistema ròmbic, el monoclínic i el triclínic sistema trimètric Sistema ròmbic poètica Relatiu o pertanyent al trímetre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trimorf
| trimorfa

■ trimorf
| trimorfa

adjectiu Que es presenta sota tres formes distintes, triforme mineralogia Que presenta trimorfisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trimorfisme

■ trimorfisme

masculí mineralogia Propietat de certes substàncies que, tot i tenir una composició química definida, poden presentar, des d’un punt de vista estructural, tres ordenacions distintes que donen lloc a cristalls que pertanyen a classes cristallines diferents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trimotor
| trimotora

■ trimotor
| trimotora

adjectiu Que té tres motors masculí aeronàutica Avió proveït de tres motors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trina</title>

Etimologia: del ll. trinus, -a, -um ‘de tres’, potser a través del fr. trine, íd.
femení heràldica Cada grup de tres filets d’un mateix esmalt i posats l’un al costat de l’altre, però separats i ocupant l’espai d’una faixa.

■ trina

femení heràldica Cada grup de tres filets d’un mateix esmalt i posats l’un al costat de l’altre, però separats i ocupant l’espai d’una faixa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinar1

■ trinar1

verb intransitiu música Executar trinats colloquialment Estar algú molt enfadat fent mostres exteriors d’enuig o d’impaciència M’acaben de posar una multa i estic que trino Vegeu també trinar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trinar2

trinar2

verb intransitiu litúrgia Celebrar tres misses el mateix dia Vegeu també trinar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinat

■ trinat

masculí música Successió ràpida de dues notes entre les quals hi ha una distància d’un semitò o d’un to
Traducció