Es mostren 88953 resultats

■ trimotor
| trimotora

■ trimotor
| trimotora

adjectiu Que té tres motors masculí aeronàutica Avió proveït de tres motors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trina</title>

Etimologia: del ll. trinus, -a, -um ‘de tres’, potser a través del fr. trine, íd.
femení heràldica Cada grup de tres filets d’un mateix esmalt i posats l’un al costat de l’altre, però separats i ocupant l’espai d’una faixa.

■ trina

femení heràldica Cada grup de tres filets d’un mateix esmalt i posats l’un al costat de l’altre, però separats i ocupant l’espai d’una faixa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinar1

■ trinar1

verb intransitiu música Executar trinats colloquialment Estar algú molt enfadat fent mostres exteriors d’enuig o d’impaciència M’acaben de posar una multa i estic que trino Vegeu també trinar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trinar2

trinar2

verb intransitiu litúrgia Celebrar tres misses el mateix dia Vegeu també trinar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinat

■ trinat

masculí música Successió ràpida de dues notes entre les quals hi ha una distància d’un semitò o d’un to
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinc

■ trinc

masculí Soroll que fan dos objectes de vidre o de cristall en xocar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de significar una corda passà a designar un ‘grup de tres en el joc de cartes o en general’ per la idea de ‘lligar’ amb confluència de la idea de trena i del nombre tres 1a font: 1839, DLab.
    femení nàutica
  1. Cap de corda que serveix per a subjectar dues coses o per a amarrar una perxa, una àncora, etc.
  2. Cadena o corda en forma d’anell que, ajustada més o menys a la meitat del bauprès, impedeix que aquest tingui moviment.



    3. Vegeu també:
    trinca3
    trinca2

■ trinca1

femení nàutica Cap de corda que serveix per a subjectar dues coses o per a amarrar una perxa, una àncora, etc Cadena o corda en forma d’anell que, ajustada més o menys a la meitat del bauprès, impedeix que aquest tingui moviment Vegeu també trinca 3 trinca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinca2

■ trinca2

femení Conjunt de tres coses de la mateixa classe especialment Conjunt de tres persones designades per a contendre entre elles en unes oposicions Vegeu també trinca 1 trinca 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinca3

■ trinca3

Mot emprat en l’expressió nou de trinca locució adjectiva Flamant, acabat d’estrenar Vegeu també trinca 1 trinca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trincar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trincar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, potser del fr. tingler ‘lligar les posts d’una nau’, d’origen escandinau, convertit en tringler per repercussió de líquida, d’on degué passar en portuguès a tringrar, tringar, trincar i d’aquí al cat 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. nàutica Subjectar fortament amb trinques.
    2. Tesar.
  2. intransitiu nàutica Navegar de bolina.



    3. Vegeu també:
    trincar2

■ trincar1

verb transitiu nàutica Subjectar fortament amb trinques Tesar intransitiu nàutica Navegar de bolina Vegeu també trincar 2
Informació complementària
Traducció