Es mostren 88940 resultats

■ trinquet1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinquet</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: ant. i dial. triquet, d’origen incert, probablement del fr. ant. triquet ‘pala o bastó del joc de trinquet, bastó en general’ der. de trique ‘bastó’ (v. tricot), amb -n- per influx d’altres mots, com trincar1 o altres de nàutics 1a font: s. XV
    masculí construcció naval
  1. Pal més pròxim a proa en les embarcacions de més d’un pal.
  2. Verga més baixa del trinquet.
  3. Vela que s’enverga en el trinquet.



    4. Vegeu també:
    trinquet2

■ trinquet1

masculí construcció naval Pal més pròxim a proa en les embarcacions de més d’un pal Verga més baixa del trinquet Vela que s’enverga en el trinquet Vegeu també trinquet 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinquet2

■ trinquet2

masculí jocs d’entreteniment Recinte de joc específic per a la pràctica del joc de pilota valenciana, en forma de rectangle Vegeu també trinquet 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinqueta

■ trinqueta

femení construcció naval Vela més gran de les que són fetes fermes al pal trinquet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinquetilla

■ trinquetilla

femení nàutica Floc que en una fragata s’enverga a l’estai de trinquet
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinquis

■ trinquis

masculí Acció de trincar 2 Trencadissa fer trinquis especialment Fer trencadissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinxa1

■ trinxa1

femení Cadascuna de les dues tiretes de roba que hom posa a la cintura d’uns pantalons, d’una armilla, etc, i que serveixen per a cenyir aquestes peces per mitjà de sivelles o de botons Vegeu també trinxa 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinxa2

■ trinxa2

masculí i femení Trinxeraire Vegeu també trinxa 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinxadissa

■ trinxadissa

femení Reducció de nombre d’objectes a trossos menuts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinxador
| trinxadora

■ trinxador
| trinxadora

adjectiu i masculí i femení Que trinxa femení mitjalluna 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinxant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinxant</title>

Etimologia: de trinxar 1a font: 1490, Tirant
    masculí
  1. antigament El qui trinxava i servia la vianda a la taula d’un senyor.
  2. Forquilla grossa amb què hom subjecta la carn que s’ha de trinxar.
  3. Moble de menjador, en el qual hom posa les viandes que hom ha de trinxar o preparar abans de servir-les a taula.

■ trinxant

masculí antigament El qui trinxava i servia la vianda a la taula d’un senyor Forquilla grossa amb què hom subjecta la carn que s’ha de trinxar Moble de menjador, en el qual hom posa les viandes que hom ha de trinxar o preparar abans de servir-les a taula
Traducció