Es mostren 88953 resultats

■ trincar2

■ trincar2

verb intransitiu Bevent amb algú, fer xocar els veires, les copes, etc Trinquem a la salut del nostre amic Vegeu també trincar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trincó
| trincona

■ trincó
| trincona

masculí i femení Persona molt bevedora de vi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinco-trinco

■ trinco-trinco

adverbi Bitllo-bitllo Pagar trinco-trinco
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trincola

■ trincola

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les cariofillàcies Gypsophila hispanica , de fulles linears, flors blanques en panícula i fruits capsulars arrodonits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinervat
| trinervada

■ trinervat
| trinervada

adjectiu botànica Trinervi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinervi
| trinèrvia

■ trinervi
| trinèrvia

adjectiu botànica Dit de la fulla o del filloma que té tres nervis palesos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trineu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trineu</title>

Partició sil·làbica: tri_neu
Etimologia: del fr. traîneau, íd., der. de traîner ‘arrossegar, estirar’, ll. vg. *traginare, der. de *tragĕre, i aquest, del ll. cl. trahĕre, íd. 1a font: 1905
masculí transports, etnografia i esports Vehicle proveït de patins o d’esquís en lloc de rodes que es desplaça lliscant sobre la neu o el glaç, estirat per cavalls, rens o gossos.

■ trineu

masculí transports , etnografia i esports Vehicle proveït de patins o d’esquís en lloc de rodes que es desplaça lliscant sobre la neu o el glaç, estirat per cavalls, rens o gossos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinitari
| trinitària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinitari</title>

Etimologia: del b. ll. ecl. trinitarius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu teologia Relatiu o pertanyent a la Trinitat. Teologia trinitària.
  2. adjectiu catolicisme Relatiu o pertanyent als trinitaris o a les trinitàries.
  3. catolicisme
    1. masculí Membre de l’orde de la Santíssima Trinitat de la Redempció de Captius.
    2. femení Religiosa de la branca femenina de l’orde de la Santíssima Trinitat i de diverses congregacions de terciàries d’aquest orde.

■ trinitari
| trinitària

adjectiu teologia Relatiu o pertanyent a la Trinitat Teologia trinitària adjectiu catolicisme Relatiu o pertanyent als trinitaris o a les trinitàries catolicisme masculí Membre de l’orde de la Santíssima Trinitat de la Redempció de Captius femení Religiosa de la branca femenina de l’orde de la Santíssima Trinitat i de diverses congregacions de terciàries d’aquest orde
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinitat</title>

Etimologia: del ll. ecl. trinĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. història de les religions i mitologia Tríada.
  2. [en majúscula] cristianisme
    1. teologia Designació de Déu en tres persones —Pare, Fill i Esperit Sant— distintes, iguals i consubstancials en una sola i indivisible natura. El misteri de la Santíssima Trinitat.
    2. litúrgia Festa commemorativa d’aquest misteri, que se celebra el diumenge després de la Pentecosta.

■ trinitat

femení història de les religions i mitologia Tríada en majúscula cristianisme teologia Designació de Déu en tres persones —Pare, Fill i Esperit Sant— distintes, iguals i consubstancials en una sola i indivisible natura El misteri de la Santíssima Trinitat litúrgia Festa commemorativa d’aquest misteri, que se celebra el diumenge després de la Pentecosta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinitrofenol

■ trinitrofenol

masculí química orgànica Àcid pícric
Traducció