Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88959 resultats

trireixa

<title type="display">trireixa</title>

Partició sil·làbica: tri_rei_xa

adjectiu electrònica Dit del tub electrònic que té tres reixes, com és el cas del pèntode.

trireixa

adjectiu electrònica Dit del tub electrònic que té tres reixes, com és el cas del pèntode

■ trirrem

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trirrem</title>

Etimologia: de tri- i rem¹

adjectiu Que té tres rengles de rems.
femení nàutica i història Nau de guerra antiga amb tres rengles de rems sobreposats, pròpia de les flotes de guerra gregues.

■ trirrem

adjectiu Que té tres rengles de rems femení nàutica i història Nau de guerra antiga amb tres rengles de rems sobreposats, pròpia de les flotes de guerra gregues

tris-

<title type="display">tris-</title>

Prefix, del grec treîs, tris, que significa ‘tres’ o ‘tres vegades’. Ex.: trisagi.

tris-

Prefix, del grec treîs, tris , que significa ‘tres’ o ‘tres vegades’ Ex trisagi

■ tris-tras

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tris-tras</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic

masculí Onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret.

■ tris-tras

masculí Onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret

■ trisacàrid

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trisacàrid</title>

masculí bioquímica Oligosacàrid format per tres unitats de monosacàrid.

■ trisacàrid

masculí bioquímica Oligosacàrid format per tres unitats de monosacàrid

■ trisagi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trisagi</title>

Etimologia: del gr. triságios ‘tres vegades sant’, comp. de trís ‘tres vegades’ i ágios ‘sant’

masculí litúrgia Himne adreçat a Déu, a Crist o a la Trinitat en què és repetida tres vegades la paraula “sant”.

■ trisagi

masculí litúrgia Himne adreçat a Déu, a Crist o a la Trinitat en què és repetida tres vegades la paraula “sant”

■ triscar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triscar</title>

verb intransitiu dialectal Trescar.

■ triscar

verb intransitiu dialectal Trescar

■ trisecar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trisecar</title>

Etimologia: de tri- i el ll. secare ‘tallar’

verb

transitiu

Dividir en tres parts, especialment si són iguals.
geometria Fer la trisecció d’un angle.

■ trisecar

verb transitiu Dividir en tres parts, especialment si són iguals geometria Fer la trisecció d’un angle

■ trisecció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trisecció</title>

Partició sil·làbica: tri_sec_ci_ó
Etimologia: de tri- i el ll. sectio, -ōnis ‘acció de tallar’

femení

Divisió en tres parts, especialment en tres parts iguals.
trisecció d’un angle geometria Divisió d’un angle en tres angles iguals.

■ trisecció

femení Divisió en tres parts, especialment en tres parts iguals trisecció d’un angle geometria Divisió d’un angle en tres angles iguals

■ trisector

| trisectora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trisector</title>

Etimologia: de tri- i el ll. sector, -ōris ‘que talla’

adjectiu geometria Que serveix per a la trisecció d’un angle. Una corba trisectora.

■ trisector

| trisectora

adjectiu geometria Que serveix per a la trisecció d’un angle Una corba trisectora

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

trireixa

■ trirrem

tris-

■ tris-tras

■ trisacàrid

■ trisagi

■ triscar

■ trisecar

■ trisecció

■ trisector | trisectora

■ trisector | trisectora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ trisector

| trisectora

■ trisector

| trisectora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia