Es mostren 88940 resultats

■ tritici
| tritícia

■ tritici
| tritícia

adjectiu Relatiu o pertanyent al blat Que és de la natura del blat o en té les qualitats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

triticina

triticina

femení bioquímica Glúcid que es presenta en algunes gramínies
Gran Diccionari de la llengua catalana

tritil

tritil

masculí química orgànica Trifenilmetil, radical derivat del trifenilmetà per pèrdua de l’hidrogen del seu únic carboni alifàtic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tritlleig

■ tritlleig

masculí Acció de tritllejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tritllejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tritllejar</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *trinionare, der. del ll. trīnio, -ōnis ‘aparell de tres campanes’ (origen paral·lel al de carilló), que degué seguir el procés trinyonar, trinyonejar, trinyolejar, trinylejar, trillejar, tritllejar 1a font: 1864, DLab.
verb intransitiu Sonar les campanes amb tocs ràpids i seguits, en senyal de festa. Les campanes del poble tritllejaven per l’inici de la festa major.

■ tritllejar

verb intransitiu Sonar les campanes amb tocs ràpids i seguits, en senyal de festa Les campanes del poble tritllejaven per l’inici de la festa major
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tritó1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tritó</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. Triton, -ōnis, i aquest, del gr. Trítōn, déu marí, fill de Neptú 1a font: 1888, DLab.
    masculí
    1. mitologia En la mitologia grega, nom donat a diversos éssers mítics, meitat homes, meitat peixos, que constituïen el seguici de Posidó.
    2. heràldica Figura imaginària meitat home, meitat peix.
  2. zoologia Nom donat a diverses espècies d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids. Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus, Euproctus i Pleurodeles. El gènere Triturus inclou, entre d’altres, les espècies T. alpestris (tritó alpí), T. boscai (tritó ibèric), T. helveticus (tritó palmat), T. marmoratus (tritó verd o marbrat), T. cristatus (tritó crestat) i T. vulgaris. Als Països Catalans, el gènere Euproctus és representat per l’espècie E. asper, el tritó pirinenc, i el gènere Peurodeles ho és per l’espècie Pleurodeles waltl, el tritó meridional.



    3. Vegeu també:
    tritó2

■ tritó1

masculí mitologia En la mitologia grega, nom donat a diversos éssers mítics, meitat homes, meitat peixos, que constituïen el seguici de Posidó heràldica Figura imaginària meitat home, meitat peix zoologia Nom donat a diverses espècies d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus , Euproctus i Pleurodeles El gènere Triturus inclou, entre d’altres, les espècies T alpestris tritó alpí , T boscai tritó ibèric , T helveticus tritó palmat , T marmoratus tritó verd o marbrat , T cristatus tritó crestat i T vulgaris Als Països…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tritó2

tritó2

masculí símbol t física Nucli d’un àtom de triti, que conté dos neutrons i un protó Vegeu també tritó 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

tritocervell

tritocervell

masculí zoologia Regió posterior de les tres en què és dividida la massa ganglionar o complex supraesofàgic del cervell dels artròpodes
Gran Diccionari de la llengua catalana

tritomita

tritomita

femení mineralogia Borosilicat molt complex
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tríton

■ tríton

masculí música Interval de tres tons sencers que formen una quarta augmentada
Traducció