Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88959 resultats

■ trisòmic

| trisòmica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trisòmic</title>

adjectiu genètica Dit del nucli, la cèl·lula o l’organisme que presenta una dotació genètica amb un cromosoma que hi és per triplicat.

■ trisòmic

| trisòmica

adjectiu genètica Dit del nucli, la cèllula o l’organisme que presenta una dotació genètica amb un cromosoma que hi és per triplicat

■ trisquela

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trisquela</title>

Etimologia: del fr. triskèle, íd., i aquest, del gr. triskelḗs ‘de tres cames’, comp. de treĩs i skélos ‘cama’

femení heràldica Figura imaginària formada per tres cames torçades pel genoll i unides en perla revessada per la part de dalt.

■ trisquela

femení heràldica Figura imaginària formada per tres cames torçades pel genoll i unides en perla revessada per la part de dalt

■ trist

| trista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trist</title>

Etimologia: del ll. vg. tristus, -a, -um, variant del ll. cl. tristis, -e, íd. 1a font: s. XIII, Cerverí

adjectiu
1. Que està en un estat d’ànim en què no sent cap goig o alegria, mancat d’alegria. No cal que et posis trist per això: era una cosa que no tenia remei.
2. Que deixa veure, que expressa, que produeix, aquell estat. Fer una cara trista. Un comiat trist. Una cambra trista.
3. No gens alegre, sense gens d’animació. Un temps trist. Un carreró trist.
4. Passat, viscut, fet, amb tristesa. Quina vellesa més trista, la meva!
5. Deplorable. Va tenir una fi ben trista.
6. Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-lo!
7. història Qualificatiu que utilitzaven habitualment en firmar, als segles XV i XVI, les vídues reines, duquesses, comtesses, etc. La trista comtessa de Palamós. La trista reina de Nàpols.
adjectiu [anteposat al substantiu]
1. Insuficient, ineficaç. Allò era un trist consol.
2. Un i no més, que és això i res més. No hi van anar ni una trista vegada. Jo, pobre de mi, soc un trist treballador.
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids (Cisticola juncidis), de color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc.

■ trist

| trista

adjectiu Que està en un estat d’ànim en què no sent cap goig o alegria, mancat d’alegria No cal que et posis trist per això era una cosa que no tenia remei Que deixa veure, que expressa, que produeix, aquell estat Fer una cara trista Un comiat trist Una cambra trista No gens alegre, sense gens d’animació Un temps trist Un carreró trist Passat, viscut, fet, amb tristesa Quina vellesa més trista, la meva Deplorable Va tenir una fi ben trista Dolorós, enutjós És trist de no poder ajudar-lo història Qualificatiu que utilitzaven habitualment en firmar, als segles XV i XVI, les vídues reines,…