Es mostren 88953 resultats

trítia


<title type="display">trítia</title>

Partició sil·làbica: trí_ti_a
femení història Cadascun dels 10 districtes en què Clístenes organitzà administrativament les tres parts de l’Àtica, les quals, agrupades de tres en tres, constituïen la tribu.

trítia

femení història Cadascun dels 10 districtes en què Clístenes organitzà administrativament les tres parts de l’Àtica, les quals, agrupades de tres en tres, constituïen la tribu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tritiació

■ tritiació

femení química Marcatge d’una molècula per substitució d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen per triti
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tritiat
| tritiada

■ tritiat
| tritiada

adjectiu química Marcat amb triti
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tritici
| tritícia

■ tritici
| tritícia

adjectiu Relatiu o pertanyent al blat Que és de la natura del blat o en té les qualitats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

triticina

triticina

femení bioquímica Glúcid que es presenta en algunes gramínies
Gran Diccionari de la llengua catalana

tritil

tritil

masculí química orgànica Trifenilmetil, radical derivat del trifenilmetà per pèrdua de l’hidrogen del seu únic carboni alifàtic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tritlleig

■ tritlleig

masculí Acció de tritllejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tritllejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tritllejar</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *trinionare, der. del ll. trīnio, -ōnis ‘aparell de tres campanes’ (origen paral·lel al de carilló), que degué seguir el procés trinyonar, trinyonejar, trinyolejar, trinylejar, trillejar, tritllejar 1a font: 1864, DLab.
verb intransitiu Sonar les campanes amb tocs ràpids i seguits, en senyal de festa. Les campanes del poble tritllejaven per l’inici de la festa major.

■ tritllejar

verb intransitiu Sonar les campanes amb tocs ràpids i seguits, en senyal de festa Les campanes del poble tritllejaven per l’inici de la festa major
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tritó1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tritó</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. Triton, -ōnis, i aquest, del gr. Trítōn, déu marí, fill de Neptú 1a font: 1888, DLab.
    masculí
    1. mitologia En la mitologia grega, nom donat a diversos éssers mítics, meitat homes, meitat peixos, que constituïen el seguici de Posidó.
    2. heràldica Figura imaginària meitat home, meitat peix.
  2. zoologia Nom donat a diverses espècies d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids. Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus, Euproctus i Pleurodeles. El gènere Triturus inclou, entre d’altres, les espècies T. alpestris (tritó alpí), T. boscai (tritó ibèric), T. helveticus (tritó palmat), T. marmoratus (tritó verd o marbrat), T. cristatus (tritó crestat) i T. vulgaris. Als Països Catalans, el gènere Euproctus és representat per l’espècie E. asper, el tritó pirinenc, i el gènere Peurodeles ho és per l’espècie Pleurodeles waltl, el tritó meridional.



    3. Vegeu també:
    tritó2

■ tritó1

masculí mitologia En la mitologia grega, nom donat a diversos éssers mítics, meitat homes, meitat peixos, que constituïen el seguici de Posidó heràldica Figura imaginària meitat home, meitat peix zoologia Nom donat a diverses espècies d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus , Euproctus i Pleurodeles El gènere Triturus inclou, entre d’altres, les espècies T alpestris tritó alpí , T boscai tritó ibèric , T helveticus tritó palmat , T marmoratus tritó verd o marbrat , T cristatus tritó crestat i T vulgaris Als Països…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tritó2

tritó2

masculí símbol t física Nucli d’un àtom de triti, que conté dos neutrons i un protó Vegeu també tritó 1