Es mostren 88940 resultats

trivalència

trivalència

trivalent


<title type="display">trivalent</title>

Accessory
Etimologia: de tri- i valent 1a font: c. 1925
Body
    adjectiu
  1. química Dit de l’element químic i del radical que tenen una valència o estat d’oxidació igual a tres.
  2. vacuna trivalent medicina Vacuna triple.

trivalent

trivalve
| trivalva

trivalve
| trivalva

trivi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trivi</title>

Accessory
Etimologia: del ll. trivium, íd., comp. de tres i via1
Body
    masculí
  1. Trifurcació d’un camí.
  2. ensenyament Nom donat al conjunt de les tres arts liberals (gramàtica, lògica i retòrica) que, a l’edat mitjana, juntament amb el quadrivi, constituïen els estudis de preparació a la filosofia i a la teologia.
  3. anatomia animal Conjunt dels tres solcs ambulacrals situats en posició ventral dels holoturioïdeus.

trivi

trivial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trivial</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tri_vi_al
Etimologia: del ll. trivialis, íd.; el sentit de ‘vulgar’ sorgí de l’ús metafòric d’allò que es troba a totes les cruĭlles 1a font: 1803, DEst.
Body
    adjectiu
  1. Que es trifurca en tres camins.
    1. De poca elevació moral o artística, vulgar. Una expressió molt trivial.
    2. Fàcil, que no presenta cap dificultat.
    3. matemàtiques Dit de la solució formada per zeros, en un sistema d’equacions que sigui homogeni.
    4. matemàtiques i àlgebra En un conjunt A, dit dels subconjunts A i ∅ (buit).
  2. nom trivial química D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.

trivial

trivialitat

trivialitat

trivialització

trivialització

trivialitzar

trivialitzar

Informació complementària

trivialment

trivialment

trívium

trívium