Es mostren 88953 resultats

■ triumvir

■ triumvir

masculí història A l’antiguitat romana, cadascuna de les tres persones que formaven una comissió o associació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triumviral

■ triumviral

adjectiu Relatiu o pertanyent als triumvirs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triumvirat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triumvirat</title>

Partició sil·làbica: tri_um_vi_rat
Etimologia: del ll. triumviratus, -us, íd., der. de triumvir, nominatiu reconstruĭt sobre el genitiu pl. trium virum de tres viri ‘tres barons’, nom donat a uns magistrats romans nomenats per grups de tres per governar
    masculí història
  1. A l’antiga Roma, comissió o associació de tres triumvirs.
  2. especialment Nom que designa cadascuna de les dues aliances polítiques que precediren la instauració de l’imperi Romà, en què el govern requeia en tres persones o triumvirs.

■ triumvirat

masculí història A l’antiga Roma, comissió o associació de tres triumvirs especialment Nom que designa cadascuna de les dues aliances polítiques que precediren la instauració de l’imperi Romà, en què el govern requeia en tres persones o triumvirs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trivalència

■ trivalència

femení química Qualitat de trivalent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trivalent


<title type="display">trivalent</title>

Etimologia: de tri- i valent 1a font: c. 1925
    adjectiu
  1. química Dit de l’element químic i del radical que tenen una valència o estat d’oxidació igual a tres.
  2. vacuna trivalent medicina Vacuna triple.

trivalent

adjectiu química Dit de l’element químic i del radical que tenen una valència o estat d’oxidació igual a tres vacuna trivalent medicina Vacuna triple
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trivalve
| trivalva

trivalve
| trivalva

adjectiu botànica Que té tres valves
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trivi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trivi</title>

Etimologia: del ll. trivium, íd., comp. de tres i via1
    masculí
  1. Trifurcació d’un camí.
  2. ensenyament Nom donat al conjunt de les tres arts liberals (gramàtica, lògica i retòrica) que, a l’edat mitjana, juntament amb el quadrivi, constituïen els estudis de preparació a la filosofia i a la teologia.
  3. anatomia animal Conjunt dels tres solcs ambulacrals situats en posició ventral dels holoturioïdeus.

■ trivi

masculí Trifurcació d’un camí ensenyament Nom donat al conjunt de les tres arts liberals gramàtica, lògica i retòrica que, a l’edat mitjana, juntament amb el quadrivi, constituïen els estudis de preparació a la filosofia i a la teologia anatomia animal Conjunt dels tres solcs ambulacrals situats en posició ventral dels holoturioïdeus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trivial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trivial</title>

Partició sil·làbica: tri_vi_al
Etimologia: del ll. trivialis, íd.; el sentit de ‘vulgar’ sorgí de l’ús metafòric d’allò que es troba a totes les cruĭlles 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que es trifurca en tres camins.
    1. De poca elevació moral o artística, vulgar. Una expressió molt trivial.
    2. Fàcil, que no presenta cap dificultat.
    3. matemàtiques Dit de la solució formada per zeros, en un sistema d’equacions que sigui homogeni.
    4. matemàtiques i àlgebra En un conjunt A, dit dels subconjunts A i ∅ (buit).
  3. nom trivial química D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.

■ trivial

adjectiu Que es trifurca en tres camins De poca elevació moral o artística, vulgar Una expressió molt trivial Fàcil, que no presenta cap dificultat matemàtiques Dit de la solució formada per zeros, en un sistema d’equacions que sigui homogeni matemàtiques i àlgebra En un conjunt A , dit dels subconjunts A i ∅ buit nom trivial química D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trivialitat

■ trivialitat

femení Qualitat de trivial Expressió, dita, trivial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trivialització

■ trivialització

femení Acció de trivialitzar