<title type="display">trituberculat</title>
Body
- adjectiu anatomia animal Dit de la molar que té tres tubercles o cúspides.
- masculí zoologia Pantoteris.
Es mostren 88959 resultats
trituberculat
| trituberculada
trituberculat
| trituberculada
adjectiu anatomia animal Dit de la molar que té tres tubercles o cúspides masculí zoologia Pantoteris
■
triturable
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triturable</title>
Accessory
Etimologia: de triturar
Body
adjectiu Que pot ésser triturat.
■
triturable
adjectiu Que pot ésser triturat
■
trituració
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trituració</title>
Accessory
Partició sil·làbica: tri_tu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. td. trituratio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
Etimologia: del ll. td. trituratio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
-
femení
-
- Acció de triturar;
- l’efecte.
- tecnologia Operació de desintegració que és feta en trituradores.
■
trituració
femení Acció de triturar l’efecte tecnologia Operació de desintegració que és feta en trituradores
■
triturador
| trituradora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triturador</title>
Accessory
Etimologia: del ll. triturator, -ōris, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
-
adjectiu
- Que tritura o serveix per a triturar.
- màquina trituradora (o simplement trituradora) tecnologia Desintegrador que deixa el producte final de 0,1 a 5 cm de gruix.
-
masculí
tecnologia
- Màquina trituradora.
- Aparell aplicat a l’eixidiu de l’aigüera que serveix per a capolar les escombraries, a fi de permetre’ls de passar per les canonades de desguàs.
■
triturador
| trituradora
adjectiu Que tritura o serveix per a triturar màquina trituradora o simplement trituradora tecnologia Desintegrador que deixa el producte final de 0,1 a 5 cm de gruix masculí tecnologia Màquina trituradora Aparell aplicat a l’eixidiu de l’aigüera que serveix per a capolar les escombraries, a fi de permetre’ls de passar per les canonades de desguàs
■
triturar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triturar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. td. triturare, íd., der. de tritūra ‘acció d’ esmicolar’, i aquest, de trītus, -a, -um, participi de terĕre ‘esmicolar’ 1a font: 1839, DLab.
Body
-
verb
transitiu
- Reduir a trossos més petits una matèria sòlida, especialment mitjançant una trituradora. Triturar pastanagues, fullaraca, paper.
- figuradament Amb el seu raonament va triturar els arguments del contrari.
■
triturar
verb transitiu Reduir a trossos més petits una matèria sòlida, especialment mitjançant una trituradora Triturar pastanagues, fullaraca, paper figuradament Amb el seu raonament va triturar els arguments del contrari
■
triumvir
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triumvir</title>
Accessory
Partició sil·làbica: tri_um_vir
Body
masculí història A l’antiguitat romana, cadascuna de les tres persones que formaven una comissió o associació.
■
triumvir
masculí història A l’antiguitat romana, cadascuna de les tres persones que formaven una comissió o associació
■
triumviral
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triumviral</title>
Accessory
Partició sil·làbica: tri_um_vi_ral
Body
adjectiu Relatiu o pertanyent als triumvirs.
■
triumviral
adjectiu Relatiu o pertanyent als triumvirs
■
triumvirat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triumvirat</title>
Accessory
Partició sil·làbica: tri_um_vi_rat
Etimologia: del ll. triumviratus, -us, íd., der. de triumvir, nominatiu reconstruĭt sobre el genitiu pl. trium virum de tres viri ‘tres barons’, nom donat a uns magistrats romans nomenats per grups de tres per governar
Etimologia: del ll. triumviratus, -us, íd., der. de triumvir, nominatiu reconstruĭt sobre el genitiu pl. trium virum de tres viri ‘tres barons’, nom donat a uns magistrats romans nomenats per grups de tres per governar
Body
-
masculí
història
- A l’antiga Roma, comissió o associació de tres triumvirs.
- especialment Nom que designa cadascuna de les dues aliances polítiques que precediren la instauració de l’imperi Romà, en què el govern requeia en tres persones o triumvirs.
■
triumvirat
masculí història A l’antiga Roma, comissió o associació de tres triumvirs especialment Nom que designa cadascuna de les dues aliances polítiques que precediren la instauració de l’imperi Romà, en què el govern requeia en tres persones o triumvirs
■
trivalència
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trivalència</title>
Accessory
Partició sil·làbica: tri_va_lèn_ci_a
Etimologia: de trivalent
Etimologia: de trivalent
Body
femení química Qualitat de trivalent.
■
trivalència
femení química Qualitat de trivalent
trivalent
<title type="display">trivalent</title>
Accessory
Etimologia: de tri- i valent 1a font: c. 1925
Body
-
adjectiu
- química Dit de l’element químic i del radical que tenen una valència o estat d’oxidació igual a tres.
- vacuna trivalent medicina Vacuna triple.
trivalent
adjectiu química Dit de l’element químic i del radical que tenen una valència o estat d’oxidació igual a tres vacuna trivalent medicina Vacuna triple