Es mostren 88953 resultats

■ trobable

■ trobable

adjectiu Que pot ésser trobat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trobada</title>

Etimologia: de trobar1 1a font: c. 1940
    femení
  1. Acció de trobar; trobament.
  2. Reunió de persones, especialment amb vista a dialogar, a fer alguna celebració, etc. Una trobada de joves.
  3. trobada orbital astronàutica Coincidència voluntària en un indret d’una òrbita de dos ginys espacials amb idèntics elements orbitals.

■ trobada

femení Acció de trobar trobament Reunió de persones, especialment amb vista a dialogar, a fer alguna celebració, etc Una trobada de joves trobada orbital astronàutica Coincidència voluntària en un indret d’una òrbita de dos ginys espacials amb idèntics elements orbitals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobadís
| trobadissa

■ trobadís
| trobadissa

adjectiu Fàcil de trobar fer-se trobadís a algú Fer per trobar-s’hi Com per atzar, es va fer trobadís a la noia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobador
| trobadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trobador</title>

Etimologia: de trobar1 1a font: s. XIII, Cerverí
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que troba algú o alguna cosa.
    2. trobador d’aigua Saurí.
  2. masculí i femení literatura Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars.

■ trobador
| trobadora

adjectiu i masculí i femení Que troba algú o alguna cosa trobador d’aigua Saurí masculí i femení literatura Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ésser difoses mitjançant el cant dels joglars
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobadoresc
| trobadoresca

■ trobadoresc
| trobadoresca

adjectiu Relatiu o pertanyent als trobadors música trobadoresca música Música creada pels trobadors, de tipus monòdic, per a acompanyar llurs poesies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobadures

■ trobadures

Mot emprat en l’expressió de trobadures locució adverbial Dit d’allò que hom dona com a gratificació al qui ha trobat una cosa perduda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ troballa

■ troballa

femení Cosa trobada per un atzar o en el curs d’una investigació, d’unes excavacions, etc Fer una troballa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobament

■ trobament

masculí Acció de trobar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trobar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: v. trobar2
    verb
  1. transitiu
    1. Descobrir una cosa que hom cercava. Vol vendre’s la casa, però no troba comprador. He trobat a la butxaca de l’abric l’anell que cercava.
    2. figuradament Trobar la solució d’un problema.
    3. Veure aparèixer per atzar una cosa que hom no cercava. Trobar la mort en una batalla. Ha trobat un adversari digne d’ell.
    4. anar (o venir) a trobar (algú) Anar, venir, al lloc on és per parlar-hi.
  2. pronominal
    1. Coincidir per atzar dues o més persones en un lloc. S’han trobat tot passejant per la Rambla.
    2. Reunir-se dues o més persones en un lloc amb una intenció determinada. Ens trobarem a les quatre de la tarda a la universitat.
    1. transitiu Veure presentar-se una cosa sota una determinada manera d’ésser, un cert aspecte, etc. He trobat buit el safareig. Trobar bona una idea. Trobar el temps llarg. Trobo que no tens raó. Trobo que fas bona cara. El metge l’ha trobat millor.
    2. pronominal Avui em trobo millor. Trobar-se cansat. Llavors em trobava sense diners.
    3. ja ho trobarem! Expressió usada per a indicar que hom està d’acord a cloure un compte, a cobrar un deute més tard.
  4. pronominal
    1. Ésser, en un moment donat, en un lloc, estar present. Jo llavors em trobava a París. Quan va succeir això, jo m’hi trobava.
    2. Ésser alguna cosa, en un moment donat, en un lloc. Les millors peces d’aquella època es troben en el museu comarcal.
  5. transitiu antigament
    1. Inventar, descobrir amb treball i enginy una cosa nova o no coneguda d’abans.
    2. usat absolutament literatura Versificar.



    6. Vegeu també:
    trobar2

■ trobar1

verb transitiu Descobrir una cosa que hom cercava Vol vendre’s la casa, però no troba comprador He trobat a la butxaca de l’abric l’anell que cercava figuradament Trobar la solució d’un problema Veure aparèixer per atzar una cosa que hom no cercava Trobar la mort en una batalla Ha trobat un adversari digne d’ell anar o venir a trobar algú Anar, venir, al lloc on és per parlar-hi pronominal Coincidir per atzar dues o més persones en un lloc S’han trobat tot passejant per la Rambla Reunir-se dues o més persones en un lloc amb una intenció determinada Ens trobarem a les quatre de la tarda a la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trobar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: probablement ll. vg. *trŏpāre, variant reduïda del ll. td. contropare ‘parlar figuradament, comparar’, der. del ll. trŏpus, i aquest, del gr. trópos ‘figura retòrica’; de ‘crear, inventar formes poètiques’ es passà a ‘inventar, descobrir, trobar’ en general 1a font: s. XII, Hom.
masculí literatura Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música.


Vegeu també:
trobar1

■ trobar2

masculí literatura Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música Vegeu també trobar 1
Traducció