Es mostren 88959 resultats

■ trobadures

■ trobadures

Mot emprat en l’expressió de trobadures locució adverbial Dit d’allò que hom dona com a gratificació al qui ha trobat una cosa perduda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ troballa

■ troballa

femení Cosa trobada per un atzar o en el curs d’una investigació, d’unes excavacions, etc Fer una troballa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobament

■ trobament

masculí Acció de trobar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trobar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: v. trobar2
    verb
  1. transitiu
    1. Descobrir una cosa que hom cercava. Vol vendre’s la casa, però no troba comprador. He trobat a la butxaca de l’abric l’anell que cercava.
    2. figuradament Trobar la solució d’un problema.
    3. Veure aparèixer per atzar una cosa que hom no cercava. Trobar la mort en una batalla. Ha trobat un adversari digne d’ell.
    4. anar (o venir) a trobar (algú) Anar, venir, al lloc on és per parlar-hi.
  2. pronominal
    1. Coincidir per atzar dues o més persones en un lloc. S’han trobat tot passejant per la Rambla.
    2. Reunir-se dues o més persones en un lloc amb una intenció determinada. Ens trobarem a les quatre de la tarda a la universitat.
    1. transitiu Veure presentar-se una cosa sota una determinada manera d’ésser, un cert aspecte, etc. He trobat buit el safareig. Trobar bona una idea. Trobar el temps llarg. Trobo que no tens raó. Trobo que fas bona cara. El metge l’ha trobat millor.
    2. pronominal Avui em trobo millor. Trobar-se cansat. Llavors em trobava sense diners.
    3. ja ho trobarem! Expressió usada per a indicar que hom està d’acord a cloure un compte, a cobrar un deute més tard.
  4. pronominal
    1. Ésser, en un moment donat, en un lloc, estar present. Jo llavors em trobava a París. Quan va succeir això, jo m’hi trobava.
    2. Ésser alguna cosa, en un moment donat, en un lloc. Les millors peces d’aquella època es troben en el museu comarcal.
  5. transitiu antigament
    1. Inventar, descobrir amb treball i enginy una cosa nova o no coneguda d’abans.
    2. usat absolutament literatura Versificar.



    6. Vegeu també:
    trobar2

■ trobar1

verb transitiu Descobrir una cosa que hom cercava Vol vendre’s la casa, però no troba comprador He trobat a la butxaca de l’abric l’anell que cercava figuradament Trobar la solució d’un problema Veure aparèixer per atzar una cosa que hom no cercava Trobar la mort en una batalla Ha trobat un adversari digne d’ell anar o venir a trobar algú Anar, venir, al lloc on és per parlar-hi pronominal Coincidir per atzar dues o més persones en un lloc S’han trobat tot passejant per la Rambla Reunir-se dues o més persones en un lloc amb una intenció determinada Ens trobarem a les quatre de la tarda a la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trobar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: probablement ll. vg. *trŏpāre, variant reduïda del ll. td. contropare ‘parlar figuradament, comparar’, der. del ll. trŏpus, i aquest, del gr. trópos ‘figura retòrica’; de ‘crear, inventar formes poètiques’ es passà a ‘inventar, descobrir, trobar’ en general 1a font: s. XII, Hom.
masculí literatura Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música.


Vegeu també:
trobar1

■ trobar2

masculí literatura Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música Vegeu també trobar 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobat

■ trobat

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíllids Anthus campestris , de color bru falb pàllid, llistat al cap i a les ales i clar a les parts inferiors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trobiguera

■ trobiguera

femení indumentària Lligacama
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ troc

■ troc

masculí Barata, canvi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

troc-

troc-

Forma prefixada del mot grec trokhós , que significa ‘roda’ Ex trocoide
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ troca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">troca</title>

Etimologia: probablement del ll. vg. tŏrca ‘feix de drap o herba cargolat’, del ll. cl. torques, -is ‘collar, garlanda’, amb metàtesi en tro- per influx d’altres mots començats en tro- 1a font: s. XIII
    femení indústria tèxtil
  1. Madeixa.
  2. En el sistema català de numeració del cotó, conjunt format per deu madeixes de 500 canes.
  3. Nombre de fils contingut en cada faixa de l’ordit.

■ troca

femení indústria tèxtil Madeixa En el sistema català de numeració del cotó, conjunt format per deu madeixes de 500 canes Nombre de fils contingut en cada faixa de l’ordit
Informació complementària
Traducció