Es mostren 88959 resultats

■ trocoide

■ trocoide

femení geometria Corba descrita per un punt fixat a un cercle quan aquest cercle roda sense lliscament sobre una línia recta fixa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trocotró

trocotró

masculí electrònica Tub de buit especial emprat com a comptador decimal
Gran Diccionari de la llengua catalana

troctolita


<title type="display">troctolita</title>

femení petrografia Roca ígnia de la família dels gabres d’estructura fanerocristal·lina i formada per labradorita, o bytownita i olivina, més o menys transformades en serpentina.

troctolita

femení petrografia Roca ígnia de la família dels gabres d’estructura fanerocristallina i formada per labradorita, o bytownita i olivina, més o menys transformades en serpentina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trof-

■ trof-

Forma prefixada del mot grec trophḗ , que significa ‘alimentació’ Ex trofectoderma, trofema
Gran Diccionari de la llengua catalana

trofal·laxi

trofal·laxi

femení biologia Bescanvi d’aliments entre membres d’una mateixa societat animal, especialment entre adults i formes larvàries en alguns insectes
Gran Diccionari de la llengua catalana

trofectoderma

trofectoderma

masculí embriologia Trofoblast, especialment referent a animals altres que l’home
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trofeu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trofeu</title>

Partició sil·làbica: tro_feu
Etimologia: del b. ll. trophaeum, ll. cl. tropaeum, i aquest, del gr. trópaion ‘monument fet amb les desferres de l’enemic al lloc de la derrota’, der. de tropḗ ‘girada, retirada, derrota’. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. història Entre els antics grecs i romans, signe de victòria erigit pels vencedors amb les despulles de l’enemic vençut.
  2. arquitectura
    1. Ornament format per armes, escuts, llances, banderes, disposats en un bell ordre damunt les parets dels salons nobiliaris com a motiu de decoració arquitectònica.
    2. per extensió Motiu ornamental constituït per la representació d’elements naturalistes (armes, flors, fruita, etc.), disposats diversament però tendint a oferir un aspecte d’unitat i d’eurítmia.
  3. cinegètica Armes i despulles d’un animal abatut conservades com a record de caça. És anomenat també trofeu de caça.
  4. esports
    1. Objecte de valor —generalment una copa— que un club esportiu o un esportista rep com a recompensa simbòlica per la seva victòria.
    2. Competició esportiva. S’ha celebrat el trofeu Joan Gamper.

■ trofeu

masculí història Entre els antics grecs i romans, signe de victòria erigit pels vencedors amb les despulles de l’enemic vençut arquitectura Ornament format per armes, escuts, llances, banderes, disposats en un bell ordre damunt les parets dels salons nobiliaris com a motiu de decoració arquitectònica per extensió Motiu ornamental constituït per la representació d’elements naturalistes armes, flors, fruita, etc, disposats diversament però tendint a oferir un aspecte d’unitat i d’eurítmia cinegètica Armes i despulles d’un animal abatut conservades com a record de caça És anomenat també trofeu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tròfic
| tròfica

■ tròfic
| tròfica

adjectiu fisiologia Que fa referència a la nutrició de teixits, òrgans i organismes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trofo-

■ trofo-

Forma prefixada del mot grec trophḗ , que significa ‘alimentació’ Ex trofoblast, trofoplasma
Gran Diccionari de la llengua catalana

trofobiont

trofobiont

adjectiu entomologia Dit de l’insecte social que utilitza la trofallaxi com a mètode de bescanvi nutritiu