Es mostren 88940 resultats

tromo-

tromo-

Forma prefixada del mot grec trómos , que significa ‘tremolor’ Ex tromofòbia, tromofonia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trompa</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic 1a font: s. XIII, Vides
  1. música
    1. femení Instrument de vent, de metall, que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló.
    2. masculí i femení Músic que toca la trompa.
    3. femení per analogia Cadascun dels tubs d’orgue amb sonoritat de trompa.
  2. femení per analogia
    1. Nom donat a diversos instruments de forma tubular, semblant a la trompa.
    2. metal·lúrgia En la farga catalana, llarg tub vertical de fusta dins el qual hom fa caure un doll d’aigua que impel·leix cap a la farga l’aire que, per la caiguda de l’aigua dins el tub, és absorbit per uns forats que hi ha a la part superior d’aquest.
    3. química Aparell que serveix per a practicar el buit en un sistema tancat per mitjà d’un fluid, generalment aigua o mercuri.
  3. femení per analogia anatomia animal
    1. Prolongament muscular tubular, llarg i flexible, del nas de l’elefant, que li serveix com a arma i com a òrgan prènsil.
    2. Nas llarg i flexible que posseeixen altres animals, com el tapir.
    3. Aparell xuclador contràctil que tenen molts insectes.
    4. col·loquialment Dit del nas d’una persona quan és molt llarg.
  4. femení per analogia anatomia animal
    1. Nom donat a diversos òrgans que per la seva forma tubular o per la seva cavitat cònica tenen semblança amb la trompa.
    2. trompa de Fal·lopi (o uterina) Tub membranós que va des de l’angle superior de l’úter fins a l’ovari del costat corresponent, situat entre les fulles del lligament ample.
    3. trompa d’Eustaqui Conducte osteocartilaginós que comunica la caixa del timpà amb la faringe permetent l’accés d’aire a la caixa per a equilibrar la pressió atmosfèrica entre els dos costats del timpà.
  5. femení arquitectura Mena de volta volada feta en un racó, semblant a una petxina, amb el vèrtex a l’angle i limitada per un arc de mig punt, que s’aplica en una construcció per a passar de planta quadrada a octagonal i és utilitzada, com la petxina, per a sostenir cimboris i cúpules.
  6. femení jocs d’entreteniment Baldufa.
  7. adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona inepta, insubstancial, beneitona.
  8. col·loquialment
    1. femení Embriaguesa. Va agafar una trompa fenomenal.
    2. adjectiu i masculí i femení Embriac. Estar trompa. Aquest home és un trompa.

■ trompa

música femení Instrument de vent, de metall, que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló masculí i femení Músic que toca la trompa femení per analogia Cadascun dels tubs d’orgue amb sonoritat de trompa femení per analogia Nom donat a diversos instruments de forma tubular, semblant a la trompa metallúrgia En la farga catalana, llarg tub vertical de fusta dins el qual hom fa caure un doll d’aigua que impelleix cap a la farga l’aire que, per la caiguda de l’aigua dins el tub, és absorbit per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompada

■ trompada

femení Cop de trompa Cop fort, batzac Li va donar una trompada que el va fer rodolar per terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompar

■ trompar

verb transitiu Enganyar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompassada

■ trompassada

femení Ensopegada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompassar

■ trompassar

verb intransitiu Ensopegar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trompe-l’oeil*

trompe-l’oeil*

masculí pintura Obra pictòrica que, fonamentalment per mitjà dels recursos del clarobscur, la perspectiva i l’escorç, produeix la illusió que és composta d’objectes o figures reals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompejar

■ trompejar

verb transitiu Donar trompades Van acabar la discussió trompejant-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompellot

■ trompellot

masculí botànica Sureny fosc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trompera</title>

Etimologia: de trompa
    femení botànica
  1. Planta arbustiva dioica de la família de les efedràcies (Ephedra distachya), de fulles reduïdes, flors masculines en inflorescències i femenines aparellades, i fruits globulars vermells.
  2. trompera d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les equisetàcies (Equisetum ramosissimum), de tiges tombades i ramificades i amb estròbils ovoides.

■ trompera

femení botànica Planta arbustiva dioica de la família de les efedràcies Ephedra distachya , de fulles reduïdes, flors masculines en inflorescències i femenines aparellades, i fruits globulars vermells trompera d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les equisetàcies Equisetum ramosissimum , de tiges tombades i ramificades i amb estròbils ovoides
Traducció