Es mostren 88953 resultats

■ trompejar

■ trompejar

verb transitiu Donar trompades Van acabar la discussió trompejant-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompellot

■ trompellot

masculí botànica Sureny fosc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trompera</title>

Etimologia: de trompa
    femení botànica
  1. Planta arbustiva dioica de la família de les efedràcies (Ephedra distachya), de fulles reduïdes, flors masculines en inflorescències i femenines aparellades, i fruits globulars vermells.
  2. trompera d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les equisetàcies (Equisetum ramosissimum), de tiges tombades i ramificades i amb estròbils ovoides.

■ trompera

femení botànica Planta arbustiva dioica de la família de les efedràcies Ephedra distachya , de fulles reduïdes, flors masculines en inflorescències i femenines aparellades, i fruits globulars vermells trompera d’aigua Planta herbàcia perenne de la família de les equisetàcies Equisetum ramosissimum , de tiges tombades i ramificades i amb estròbils ovoides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompet

■ trompet

masculí trompeta 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trompeta</title>

Etimologia: de trompa 1a font: 1325
  1. femení música
    1. Instrument de vent, de metall, que consisteix en un llarg tub, comunament corbat dues vegades, amb embocadura cònica i terminat en pavelló.
    2. Joc d’orgue de vuit peus.
    3. a so de trompetes locució adverbial figuradament De manera que tothom se n’assabenti.
    4. trompeta marina Varietat de monocord.
  2. masculí i femení
    1. música Sonador de trompeta.
    2. música Soldat que toca la trompeta; corneta.
    3. història Crida, nunci o corredor.
    4. figuradament Persona que tot ho esbomba o divulga.
  3. femení botànica
    1. Bolet de la família de les cantarel·làcies (Craterellus cornucopioides), en forma de corn, buit per dins, de color gris fosc o bru negrós, comestible i que hom conserva sec en enfilalls.
    2. plural jardineria Arbust de la família de les solanàcies (Datura arborea), pubescent, de fulles ovades i flors blanques grosses, en forma de trompeta, emprada com a planta de jardí.
    3. trompeta de la mort Trompeta.
    4. trompeta grisa (o cendrosa) Bolet de la família de les cantarel·làcies (Cantharellus cinereus), més petit que la trompeta i amb barret, de color gris cendra fosc, diferenciat de la cama, que es fa en fagedes.
  4. femení ictiologia
    1. Qualsevol peix de la família dels singnàtids.
    2. Trompeter.

■ trompeta

femení música Instrument de vent, de metall, que consisteix en un llarg tub, comunament corbat dues vegades, amb embocadura cònica i terminat en pavelló Joc d’orgue de vuit peus a so de trompetes locució adverbial figuradament De manera que tothom se n’assabenti trompeta marina Varietat de monocord masculí i femení música Sonador de trompeta música Soldat que toca la trompeta corneta història Crida, nunci o corredor figuradament Persona que tot ho esbomba o divulga femení botànica Bolet de la família de les cantarellàcies Craterellus cornucopioides , en forma de corn, buit per dins, de color…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompetada

■ trompetada

femení So fort produït per una trompeta o instrument anàleg
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompeteig

■ trompeteig

masculí Acció de trompetejar Cant de l’àliga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompetejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trompetejar</title>

Etimologia: de trompeta 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. intransitiu Sonar la trompeta. Allà lluny se sentia trompetejar.
  2. transitiu figuradament Dir una cosa ben alt perquè tothom se n’assabenti. Animat, al mig de la sala va trompetejar que es casaven.
  3. intransitiu Cridar l’àliga.

■ trompetejar

verb intransitiu Sonar la trompeta Allà lluny se sentia trompetejar transitiu figuradament Dir una cosa ben alt perquè tothom se n’assabenti Animat, al mig de la sala va trompetejar que es casaven intransitiu Cridar l’àliga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompeter
| trompetera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trompeter</title>

Etimologia: de trompeta
  1. masculí i femení
    1. Persona que toca la trompeta.
    2. Fabricant de trompetes.
  2. masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels singnatiformes, de la família dels macroramfòsids (Macrorhamphosus scolopax), de cos cuirassat amb grosses plaques òssies, musell perllongat amb un bec molt llarg i tubiforme, i amb una espina llarga i dentada a la primera aleta dorsal.

■ trompeter
| trompetera

masculí i femení Persona que toca la trompeta Fabricant de trompetes masculí ictiologia Peix teleosti de l’ordre dels singnatiformes, de la família dels macroramfòsids Macrorhamphosus scolopax , de cos cuirassat amb grosses plaques òssies, musell perllongat amb un bec molt llarg i tubiforme, i amb una espina llarga i dentada a la primera aleta dorsal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trompeteria

■ trompeteria

femení música Conjunt de trompetes que sonen, per exemple en una banda Conjunt de registres metàllics de l’orgue que imiten el so de la trompeta
Traducció