Es mostren 88939 resultats

trucadora


<title type="display">trucadora</title>

Body
femení cinematografia Màquina utilitzada al laboratori cinematogràfic per a realitzar trucatges visuals o per a corregir possibles errors produïts durant la filmació.

trucadora

trucar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trucar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Homòfon: trocar
Etimologia: probablement d’origen onomatopeic, imitatiu de ‘picar coses entre elles, còdols, boles de joc’, d’on ‘fer jocs i jocs de mans’ i, en aquests jocs, ‘fer enganys o trucs’, i també ‘fer passar una cosa per una altra’, d’on ‘baratar, bescanviar’ 1a font: s. XVII
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Donar trucs a una porta, a una finestra, etc., per demanar que obrin. Truquen: ves a veure qui hi ha.
    2. per extensió telefonar 2.
    3. figuradament Demanar un favor. Hauré de trucar a l’oncle, a veure si em deixa diners.
  2. intransitiu jocs d’entreteniment En el joc del truc, envidar a qui farà dues bases.
  3. transitiu indústria tèxtil Estrènyer amb la pua les passades d’un teixit o afegir passades en el tramat d’una roba, en el tissatge. Un teixit trucat.



  4. Vegeu també:
    trucar2

trucar1

trucar2

trucar2

trucat
| trucada


<title type="display">trucat</title>

Accessory
Etimologia: de trucar2
Body
    adjectiu
  1. motors Dit del motor al qual hom ha efectuat un trucatge.
  2. per extensió automòbil, automobilisme Dit de l’automòbil, de la motocicleta, etc., el motor del qual ha estat trucat.

trucat
| trucada

trucatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trucatge</title>

Accessory
Etimologia: de trucar2 1a font: 1932, DFa.
Body
    masculí
    1. Acció que consisteix a donar a objectes més o menys nous l’aparença d’objectes antics.
    2. Indústria que se n’ocupa.
    1. Emprament de trucs en l’art, en la fotografia, etc.
    2. cinematografia Tècnica cinematogràfica consistent en l’obtenció d’imatges diferents de les impressionades realment i que s’utilitza directament durant el rodatge o després en el laboratori, mitjançant modificacions òptiques, sobreimpressions, etc.
  1. motors Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet un motor, especialment d’automòbil o de motocicleta, per tal d’augmentar-ne la potència.

trucatge

tructicultura

tructicultura

Traducció

truculència

truculència

truculent
| truculenta

truculent
| truculenta

trufa1

trufa1

trufa2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trufa</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: del fr. truffe, del mateix origen que tòfona; en el sentit de ‘burla’, com l’oc. trufa, és molt probablement autòcton i fins basat en la variant trufa del nom del tubercle 1a font: s. XIV
Body
    femení
  1. botànica Tòfona.
  2. per analogia pastisseria
    1. Dolç petit, mena de bombó, elaborat amb una mescla de nata batuda i xocolata fosa en parts iguals i recobert amb xocolata ratllada, que hom es menja ben fred, per la qual cosa hom l’anomena generalment trufa gelada.
    2. Mescla de nata batuda i xocolata fosa en parts iguals que hom empra en pastisseria per a farcir pastissos.
    3. trufa cuita Mescla de nata líquida i xocolata fosa en parts iguals, emprada en pastisseria com a suport del farciment dels bombons farcits.



  3. Vegeu també:
    trufa1

trufa2